Alfons Cuc¨®: La vig¨¨ncia d¡¯un llegat intel¡¤lectual i pol¨ªtic

Alfons Cuc¨® fou un pol¨ªtic amb visi¨® hist¨°rica del seu temps i del seu pa¨ªs i un historiador amb una forta motivaci¨® pol¨ªtica. Es fa dif¨ªcil destriar aquestes dues dimensions en qui fou, sobretot, un intel¡¤lectual comprom¨¦s amb la llibertat i el benestar dels seus conciutadans. Aix¨° per a ell significava superar d¨¨ficits hist¨°rics del Pa¨ªs Valenci¨¤, com ara una feble consci¨¨ncia col¡¤lectiva i una escassa exig¨¨ncia de reivindicaci¨® i reconeixement. Volia un Pa¨ªs amb les m¨¤ximes cotes de llibertat col¡¤lectiva i d¡¯autogovern, retrobat, amb un desplegament en plenitud de la llengua i la cultura pr¨°pies. En principi, en un context de tipus federal i amb les connexions adequades amb la resta de l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic, ¨¦s a dir, amb Catalunya i les Illes Balears, sense complexos est¨²pids ni mimetismes est¨¨rils. Per¨° tamb¨¦ volia el pa¨ªs de la just¨ªcia social, de la igualtat de drets, de la compensaci¨® ¡ªper via de pol¨ªtiques socials i estat del benestar¡ª dels estralls que tot sovint genera un sistema econ¨°mic a estones eficient (i a estones no tant) sobre les capes socials desafavorides, sobre les capes populars. Cuc¨® era un valencianista, des de ben jove i de primera hora. Tamb¨¦ era un socialista. No s¡¯ha d¡¯oblidar cap d¡¯aquestes dues vessants de la seua personalitat pol¨ªtica.

Com molts estudiants compromesos de la seua generaci¨®, va desenvolupar una primerenca vocaci¨® pol¨ªtica en oposici¨® a un r¨¨gim aclaparador i anacr¨°nic, que avui molts no poden ni imaginar fins a quin punt era asfixiant. Cuc¨®, que havia nascut a Val¨¨ncia el 1941, es va revoltar contra la manca de llibertats i contra l¡¯esclafament del Pa¨ªs, contra el conreu hip¨°crita d¡¯una ret¨°rica florida d¡¯exaltaci¨® de les gl¨°ries locals mentre es destru?a a consci¨¨ncia la personalitat col¡¤lectiva, s¡¯impedia el desenvolupament d¡¯una cultura seriosa i s¡¯atiava el proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica. I val a dir que el conflicte no era entre un poble compacte i una inst¨¤ncia de subjecci¨® externa, aliena. Era molt m¨¦s complex, amb l¨ªnies de fractura interna.

Cuc¨® va ser un dels organitzadors del primer Partit Socialista Valenci¨¤ dels anys 60, que no arrib¨¤ a assolir volada i continu?tat. Posteriorment encap?al¨¤ el Partit Socialista del Pa¨ªs Valenci¨¤, ja en la Transici¨®, una formaci¨® convulsa que recollia, entre tensions, una enorme vitalitat de projectes, d¡¯idees i d¡¯aportacions. Aquell PSPV amb tants l¨ªders tenia un discurs propi i un projecte de pa¨ªs i no seria gens dif¨ªcil tra?ar-ne les l¨ªnies a partir dels programes, les revistes i els llibres que inspir¨¤. La llavor va fructificar de manera parcial en la singladura posterior, ja incorporat al PSOE.

No caldr¨¤ recordar ara la hist¨°ria ben coneguda de les frustracions de la Transici¨®, del clima violent i intimidador atiat per una dreta fer¨¦stega, per¨° tamb¨¦ de les ren¨²ncies, les errades estrat¨¨giques o l¡¯estranya timidesa, que de vegades semblava pr¨°pia d¡¯una mena de s¨ªndrome d¡¯Estocolm, del partit resultant d¡¯aquella fusi¨® (el PSPV-PSOE), que va fer molt dif¨ªcil l¡¯establiment d¡¯una hegemonia s¨°lida i resistent, malgrat els llargs anys de govern i les reiterades i ampl¨ªssimes vict¨°ries electorals, de les quals per cert particip¨¤ Alfons Cuc¨® com a senador m¨¦s votat en comicis successius.

Alfons Cuc¨® va traure les seues conclusions i en una etapa final se¡¯n va apartar i va potenciar inst¨¤ncies c¨ªviques de trobada i enriquiment de la societat civil, com ara la plataforma Valencians pel Canvi, amb voluntat d¡¯integraci¨®. Retorn¨¤ a la vida acad¨¨mica. Clogu¨¦ l¡¯etapa de la implicaci¨® pol¨ªtica directa, per¨° no abdic¨¤ mai el comprom¨ªs c¨ªvic, i pol¨ªtic en darrera inst¨¤ncia, amb els ideals de joventut, i de tota una vida.

L¡¯any 2002, l¡¯any de la seua mort en plena maduresa, publicava Roig i blau. La transici¨® democr¨¤tica valenciana (Editorial T¨¤ndem), un llibre cabdal en qu¨¨ analitzava els aspectes centrals de la ¡°q¨¹esti¨® valenciana¡± i del conflicte identitari i, de manera aprofundida, l¡¯agitada transici¨® valenciana i el complex proc¨¦s d¡¯elaboraci¨® de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia. Llibre fonamental, imprescindible, per a entendre aquella ¨¨poca i, singularment, l¡¯actitud irresponsable de la dreta valenciana, que va fer naufragar un esperan?ador proc¨¦s de retrobament del poble valenci¨¤. Aquest fou el darrer d¡¯una s¨¨rie de llibres molt destacats que havia comen?at amb Aspectes de la pol¨ªtica valenciana del segle xix (1965) i, sobretot, amb El valencianisme pol¨ªtic 1874-1939 (1971), un volum que ens descobria un passat que hom havia volgut amagar i esborrar amb acarnissament. I entremig un seguit d¡¯aportacions molt valuoses, que algun dia caldr¨¤ situar i ponderar amb deteniment: Republicans i camperols revoltats (1975), Sobre la ideologia blasquista (1979), Papers p¨²blics (1983), Pa¨ªs i Estat: la q¨¹esti¨® valenciana (1989), El pensament valencianista 1868-1939. Antologia (amb Ricard Blasco, 1992), El valor de la naci¨® (1995), Els confins d¡¯Europa (1997), El despertar de las naciones (1999), entre altres.

Cuc¨® va desenvolupar els darrers anys un inter¨¦s molt marcat per temes relacionats amb la naci¨® i el nacionalisme en contextos diferents del nostre, a la recerca segurament dels elements comparatius tan necessaris. Una prova d¡¯aix¨° ¨¦s que va inspirar la creaci¨® el 1997 de la col¡¤lecci¨® ¡°El m¨®n de les nacions¡± (Editorial Afers-Universitat de Val¨¨ncia), a hores d¡¯ara la col¡¤lecci¨® de refer¨¨ncia sobre aquestes q¨¹estions en catal¨¤. Ell mateix en sugger¨ª el t¨ªtol, tret d¡¯un llibre ben interessant de Salomon Bloom, The world of nations, publicat el 1941 a Nova York i que ac¨ª es va con¨¦ixer en la traducci¨® castellana del 1975 (El mundo de las naciones. El problema nacional en Marx). Per¨° el seu inter¨¦s pel tema nacional in extenso i les seues manifestacions arran de la desintegraci¨® de la URSS a l¡¯Europa central i oriental i a la regi¨® del Caucas, o m¨¦s enll¨¤, com el cas del Kurdistan, o de Xipre, es materialitz¨¤ en informes i estudis recollits en llibres igualment valuosos.

L¡¯estructuraci¨® territorial de l¡¯Estat espanyol i la proposta d¡¯un federalisme asim¨¨tric com a via de soluci¨® dels problemes seculars d¡¯integraci¨® de la realitat plurinacional, que alguns menystenien o ignoraven, o consideraven superats, va ser un altre dels seus focus d¡¯atenci¨® apassionada, del qual d¨®na compte, entre altres, el volum La organizaci¨®n territorial del Estado (coordinat per Cuc¨® juntament amb Joan Romero i Joaqu¨ªn Farin¨®s, PUV, 2002).

Tot plegat ens d¨®na a entendre quin hauria estat el seu ¨¤nim davant el moment que vivim a hores d¡¯ara. La seua visi¨® penetrant fou, certament, influent en un seguit de generacions i contribu¨ª a conformar la visi¨® contempor¨¤nia del Pa¨ªs. Tenim, per sort, el seu llegat intel¡¤lectual. Caldr¨¤ reprendre¡¯l, continuar-ne les l¨ªnies d¡¯estudi i proposta, valorar-lo en tota la seua enorme dimensi¨®. Perqu¨¨ anava al moll [SC1] de les q¨¹estions que afecten la vida col¡¤lectiva. El nacionalisme espanyol excloent i uniformador (construcci¨® nacional espanyola com si res, Madrid macrocef¨¤lic, esquema radial, espoli fiscal, els 400 millones, la marca Espa?a, etc.), enverina la conviv¨¨ncia, la fa inviable. Un federalisme ajustat a la realitat plurinacional podria ser, encara, una opci¨®. Cuc¨® ja pensava en aix¨°. La q¨¹esti¨® nacional ¨¦s molt important, no es pot menystenir o creure que simplement ignorant-la desapareixer¨¤. Cuc¨® va ampliar-ne el radi d¡¯observaci¨®. Per¨° al seu cap i al seu cor tenia sempre el Pa¨ªs Valenci¨¤, els valencians reals, amb la clara intenci¨® de contribuir amb els seus treballs i actuacions c¨ªviques a evitar, de nou, la desorientaci¨® que hist¨°ricament hem palesat en les conjuntures cr¨ªtiques, d¡¯inflexi¨®, com l¡¯adveniment de la Rep¨²blica o la transici¨® democr¨¤tica. En el primer cas no s¡¯aconsegu¨ª ni tan sols un estatut. En el segon s¡¯estigu¨¦ a punt de frustrar la pr¨°pia autonomia i, de fet, es va fer un mal enorme a la subst¨¤ncia civil, a la conviv¨¨ncia, al desplegament de les possibilitats culturals i socioecon¨°miques.

A hores d¡¯ara necessitem de nou una orientaci¨®, un projecte, una proposta, un discurs, idees clares sobre el Pa¨ªs i l¡¯Estat (com apuntava Cuc¨® en un t¨ªtol clau). La voluntat d¡¯un poble es guanya amb propostes. La dram¨¤tica situaci¨® actual exigeix alternatives. Ja s¡¯albiren, afortunadament, elements de maduraci¨® d¡¯un projecte de canvi en l¡¯esperan?ador di¨¤leg de l¡¯esquerra i el valencianisme, per¨° encara haur¨¤ d¡¯avan?ar molt la definici¨® d¡¯una via pr¨°pia, ben estructurada. Caldr¨¤ evitar, sobretot, una desorientaci¨® letal en aquesta conjuntura cr¨ªtica que travessem. Les idees i l¡¯exemple d¡¯Alfons Cuc¨®, que fou amic alhora de Joan Fuster i d¡¯Ernest Lluch, ens hi poden ajudar.