Bezsonoff i el 'chihuahua' de Chandler

En una entrevista publicada en Lire, le magazine des livres, Daniel Pennac, fa ja uns quants anys, a la pregunta ¡°Per qu¨¨ si estimeu Shakespeare, Stevenson, Hardy, Tolstoi i Dostoievski, us llan?¨¤reu en algun temps a escriure novel¡¤la polic¨ªaca?¡±, l¡¯autor de Comme un roman respongu¨¦ m¨¦s o menys: perqu¨¨ volia escriure novel¡¤les que estalviaren llargues descripcions i tediosos desenvolupaments psicol¨°gics. Pennac, com a exemple d¡¯aquesta economia essencialista de mitjans, esmentava el cas d¡¯una novel¡¤la de Raymond Chandler en qu¨¨, encarregat el protagonista d¡¯entrevistar una estrella del cinema, truca a la porta de sa casa i entra al sal¨®. En aquest moment prec¨ªs, assenyalava Pennac, l¡¯autor d¡¯un tipus de novel¡¤les determinat dedicaria una quinzena de p¨¤gines a descriure la paradoxa de l¡¯estrella que es pregunta si la gent l¡¯estima per ella mateixa o per la seua bellesa, o pels seus diners; i que, en no poder resoldre l¡¯enigma, caur¨¤ ben segur en una profunda depressi¨®, enganxada a la coca i a un pas del su?cidi. Chandler, tanmateix, escriu simplement: ¡°La moqueta era tan gruixuda que un chihuahua distret s¡¯hi podria perdre fins a la depressi¨® nerviosa¡±.

Les afirmacions de Bezsonoff contra l¡¯estil obscur o la grandiloq¨¹¨¨ncia confirmaran a molts les seues creences

He recordat la refer¨¨ncia a Chandler mentre llegia Les meues universitats, de Joan-Daniel Bezsonoff (L¡¯Aven?, 2012) perqu¨¨ en una d¡¯aquelles innombrables an¨¨cdotes que defineixen la mem¨°ria dels seus anys d¡¯estudis al Liceu Mass¨¦na de Ni?a, on Bezsonoff preparava l¡¯acc¨¦s als estudis de l¡¯?cole Normale Sup¨¦rior, Jean-Christophe, un amic del liceu, lletraferit tamb¨¦, li va resumir l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯estil amb unes quantes paraules: ¡°Quan Juli C¨¨sar havia passat el Rubic¨®, Cicer¨® havia escrit una desena de p¨¤gines on denunciava aquell crim nefand. C¨¨sar, en canvi, va escriure: ¡®L¡¯endem¨¤ ¨¦rem a Ravenna¡¯.¡± Potser hi ha m¨¦s d¡¯un motiu per a posar en relaci¨® Bezsonoff amb Pennac, per¨° apunte nom¨¦s que, a m¨¦s de gaudir de les contalles divertides d¡¯aquest nou llibre de records de l¡¯escriptor de Perpiny¨¤, el lector faria b¨¦ de gratar-ne la superf¨ªcie per si de cas, m¨¦s o menys amagats, hi ha fruits tan saborosos o m¨¦s. A mi, si m¨¦s no, ja la lectura d¡¯Una educaci¨® francesa em va fer veure que la seua prosa autobiogr¨¤fica no es deixa reduir a una col¡¤lecci¨® d¡¯acudits vitals. Ac¨ª tamb¨¦, fet ben natural, figuren els professors, i generalment en sentit ben negatiu. Per¨°, una capa m¨¦s endins de la cr¨ªtica al sistema educatiu franc¨¦s i dels qualificatius a la incompet¨¨ncia d¡¯alguns docents, hi ha la tria d¡¯una actitud determinada davant de l¡¯educaci¨® i, amb m¨¦s inter¨¦s encara, davant de la literatura i de la vida. La professora Mounard, per exemple, a qui endossaren el malnom ¡°le degr¨¦ z¨¦ro de l¡¯¨¦criture¡±, tenia la mateixa sensibilitat que ¡°un escamot de borinots¡±; el professor Arnaud Villani, ¡°que aclucava els ulls com un mainatj¨® que treu mal a fer caca¡±, no era m¨¦s que ¡°un marxant de tinta¡± que amagava la seua ignor¨¤ncia darrere d¡¯una grandiloq¨¹¨¨ncia pretensiosa; o la professora Biscarra amb la seua ¡°tosquedat de ping¨¹¨ª malamor¨®s¡± que l¡¯autor contraposa a la hist¨°ria novel¡¤lada que havia apr¨¦s en les descripcions de la guia verda Michelin. Certament, tots s¨®n exemples de paradigmes ben coneguts, per¨° ¨¦s dif¨ªcil veure-hi, en cada una de les cr¨ªtiques, els valors que les sustenten. No debades propose fer el pas des d¡¯ac¨ª fins a l¡¯assumpte est¨¨tic ¡ªi, per qu¨¨ no, ¨¨tic¡ª de la contenci¨®, com ens suggerien els casos citats de Chandler i C¨¨sar. Les afirmacions de Bezsonoff contra l¡¯estil obscur o la grandiloq¨¹¨¨ncia confirmaran a molts les seues creences. Potser tamb¨¦ provocaran exercicis d¡¯autocr¨ªtica en d¡¯altres. No debades la contraposici¨® ¡°senzillesa-hermetisme¡±, que ¨¦s una altra manera de formular-la, ha recorregut i recorre encara el panorama de les lletres. L¡¯atractiu dels records universitaris de Bezsonoff t¨¦ molt a veure tamb¨¦ amb aquestes q¨¹estions d¡¯estil. ?s a dir, m¡¯atrau el seu desordre expositiu, subterr¨¤niament dirigit als assumptes clau que travessen el llibre. M¡¯atrau la seua desimboltura en el tractament de q¨¹estions liter¨¤ries de pes, la seua naturalitat a l¡¯hora de criticar el marqu¨¦s de Sade o, a prop¨°sit d¡¯Els falsificadors de moneda, d¡¯Andr¨¦ Gide, la plaga de novel¡¤listes que sacrifiquen una manera de contar senzilla al fet de demostrar la seua intel¡¤lig¨¨ncia. I per aix¨° mateix m¡¯atrauen els seus ¡°coms¡±. Si el Holzwege de Heidegger ¡°¨¦s un pensament mineral, s¨°lid, com un concert de Bach¡±, i sempre torna a les novel¡¤les de Montherlant ¡°com un exiliat que no ha oblidat un petit jard¨ª embardissat al seu vilatge¡±, la seua passi¨® per Val¨¦ry Dorne, una companya d¡¯aquells anys, ¨¦s descrita finalment com una simple amistat, tan ¡°fr¨¤gil com unes notes de jazz¡±. Potser la mateixa fragilitat del chihuahua de Chandler.