Un valenci¨¤ nacional

Convers¨¤vem una vegada i una altra, al llarg de prop de quaranta anys, sobre l¡¯incert dest¨ª del nostre pa¨ªs com¨², el pa¨ªs dels valencians. Pensava, com pensem tots quan ja ha repicat la campana dels seixanta anys, que encara li quedava prou vida per a aprofitar-la entre els seus papers tan ordenats d¡¯historiador, per a fer encara alguna cosa m¨¦s en favor i en benefici d¡¯aquest Pa¨ªs Valenci¨¤ que ens ha consumit tanta energia d¡¯en?¨¤ que tenim ¨²s civil de ra¨®. Aquest pa¨ªs que, per desgr¨¤cia seua, ha sabut aprofitar ben poc els esfor?os i la vida d¡¯alguns dels seus ciutadans exemplars, com el meu amic Alfons Cuc¨®. I ara, quan fa deu anys llargu¨ªssims que va desapar¨¦ixer, ¨¦s mes necessari que mai tindre present l¡¯exemple i la dignitat d¡¯un ciutad¨¤ que va fer molt m¨¦s pels altres que per ell mateix, d¡¯un historiador impecable en el m¨¨tode i en la reflexi¨®, d¡¯un patriota que va sentir des de l¡¯adolesc¨¨ncia l¡¯impuls d¡¯un comprom¨ªs que no va abandonar ja mai m¨¦s, d¡¯un activista en temps del franquisme m¨¦s negre, d¡¯un home p¨²blic en el m¨¦s noble sentit de la paraula, d¡¯un pol¨ªtic que no va deixar mai el camp del socialisme democr¨¤tic, d¡¯un apassionat de la llibertat i de la just¨ªcia. Parl¨¤vem, doncs, del Pa¨ªs Valenci¨¤, de llibres i de discos, d¡¯emocions, de pol¨ªtica, del cam¨ª de la vida, i tamb¨¦ de pobles, pa?sos, nacions, hist¨°ria i teories. Ell era un expert eminent no solament en la hist¨°ria del valencianisme pol¨ªtic, sin¨® en les vicissituds dels nous i els vells nacionalismes europeus. Tenia materials de primera m¨¤ sobre els albanesos o els lituans, sobre els francesos, els flamencs, els gallecs, els alemanys, els espanyols, els catalans, els bascos o els polonesos: sabia la hist¨°ria dels pobles d¡¯Europa, dels seus nacionalismes d¡¯estat i sense estat, dels seus ¨¨xits, abusos, fracassos. I sabia com ning¨² la hist¨°ria m¨¦s recent dels valencians: com a historiador i com a protagonista. I llavors, un dia em va dir: ¡°Jo no s¨¦ si em definiria com un nacionalista valenci¨¤, per¨° s¨ª que s¨®c i ser¨¦ sempre un valenci¨¤ nacional¡±. Volia dir que (a difer¨¨ncia de quasi tots els nostres pol¨ªtics en exercici que, sota banals ret¨°riques regionalistes, pensen i actuen nom¨¦s com a espanyols de naci¨®), la seua lleialtat ¨²ltima i b¨¤sica anava al Pa¨ªs Valenci¨¤. Va ser ¡°valenci¨¤ nacional¡± quan, a penes eixit de l¡¯adolesc¨¨ncia, als anys seixanta, vam organitzar aquell petit partit incre?ble que es deia PSV, Partit Socialista Valenci¨¤. Ho va ser m¨¦s endavant, en els temps t¨¨rbols de la transici¨®, com a dirigent m¨¦s visible del primer PSPV. Ho va ser, amb totes les dificultats, quan va exercir prop de vint anys de senador del PSOE. I ho va ser quan deix¨¤ la pol¨ªtica activa i torn¨¤ a la professi¨® d¡¯historiador i a l¡¯exemplaritat civil. Era un dels pocs ciutadans pels quals jo mateix, amic seu, podia creure en la dignitat de ser valencians. Valencians de llengua catalana, que ell tant va estimar. Valencians nacionals.