Piranesi i la ciutat

Una exposici¨® al CaixaForum de Barcelona, Les arts de Piranesi, reuneix un conjunt variat d¡¯obres de Giambattista Piranesi. La novetat d¡¯aquesta mostra ¨¦s que exhibeix obres quasi desconegudes d¡¯aquest arquitecte veneci¨¤ que habitualment s¨®n eclipsades per les seves fantasies, les presons imagin¨¤ries o les ru?nes. Aqu¨ª trobaran una ¨¤mplia selecci¨® de gravats sobre construcci¨®, aixecaments arqueol¨°gics i topogr¨¤fics, l¡¯escassa obra constru?da i un conjunt interessant format per objectes variats, com ara vasos, mobles, miralls o elements decoratius d¡¯interior, en especial boques de llars de foc.

Resulta ben destacable l¡¯esfor? dels comissaris i de la Fondazione Giorgio Cini per realitzar reproduccions tridimensionals d¡¯aquests objectes (i tamb¨¦ el v¨ªdeo-animaci¨® de les seves presons imagin¨¤ries). Tot plegat, un treball notable per dur a terme una aut¨¨ntica resurrecci¨® d¡¯aquest personatge. Els objectes reprodu?ts en 3D, exposats com una col¡¤lecci¨® arqueol¨°gica de m¨¤scares, mobles, altars, vasos i altres peces, ajuden a rescatar Piranesi del passat remot per acostar-lo a un altre col¡¤leccionista coetani, Sir John Soane, amb qui, gr¨¤cies a aquesta exposici¨®, veiem compartint certes aficions i viatges.

A m¨¦s d¡¯aquesta novetat, l¡¯exposici¨® mostra una col¡¤lecci¨® de vistes de Roma comparades amb fotografies del seu aspecte actual. Per mi aquesta part ¨¦s, en si mateixa, una unitat compacta que ens mostra arquitectura sense carrers, edificis que fan l¡¯espai urb¨¤ simplement deixant calculades les dist¨¤ncies entre ells. Si hi van, no mirin els dibuixos dels gravats, mirin-los amb la curiositat detectivesca del qui busca una prova, el qui mira al marge de l¡¯inter¨¨s principal, en aquest cas, de l¡¯obra d¡¯art. Aquesta mirada ¨¦s menor perqu¨¨ busca observar coses que han quedat recollides sense intenci¨®, quasi per casualitat o accident, com una an¨¨cdota. Els gravats de Piranesi semblen, d¡¯altra banda, una mica preperspectius i, per tant, els actors d¡¯una vista estan tractats un per un, m¨¦s que no pas en conjunt. Sembla que s¡¯han anat dibuixant l¡¯un darrere l¡¯altre en lloc d¡¯haver-los concebut com a fragments del con de visi¨®, un efecte degut, probablement, a l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un pla de refer¨¨ncia.

S¨®n una de les formes m¨¦s clares de veure el que hi ha entre les coses. Aix¨ª se¡¯ns mostren la Piazza del Popolo, o la de Monte Cavallo, el Campidoglio o la bas¨ªlica de Santa Maria la Maggiore. Aquests espais urbans sense anivellar, amb desordres i accidents, o b¨¦ amb roderes monumentals, semblen previs a la idea d¡¯urbanitzaci¨®. Roderes monumentals tan sols comparables als monuments arquitect¨°nics i que ens prevenen de qualsevol inclinaci¨® a considerar el carrer o la pla?a com un pla abstracte, pur i immaterial sobre el qual dipositem els edificis i que il¡¤lustren obstinadament les fotografies actuals. Mostren que hi havia urbanisme en tant que ci¨¨ncia de la ciutat abans que existissin els treballs propis de la urbanitzaci¨®. La Roma de Piranesi ¨¦s un ant¨ªdot contra la tend¨¨ncia de decorar l¡¯espai p¨²blic d¡¯una manera semblant a com es decoren els plats de la nova cuina. Hi ha pocs carruatges, que semblen part dels interiors dels edificis en tr¨¤nsit, com si fossin sales m¨°bils per anar d¡¯un edifici a l¡¯altre sense haver de trepitjar el carrer enfangat. Carruatges, per cert, que tamb¨¦ van ser motiu d¡¯alguns dels dissenys de Piranesi.

La casualitat ha fet que la setmana passada es present¨¦s al CCCB un llibre, Ruinas modernas, una topograf¨ªa de lucro (?mbit), de l¡¯arquitecta Julia Schulz-Dornburg, que mostra una arqueologia de les obres i urbanitzacions abandonades a Espanya. Paradoxalment, avui succeeix que la mis¨¨ria sembla venir de la m¨¤ oposada, d¡¯urbanitzacions acabades amb tot l¡¯equipament al complet i, en canvi, buides, abandonades. L¡¯anticipaci¨® en mat¨¨ria d¡¯urbanisme sembla sovint l¡¯escenificaci¨® de l¡¯estafa.