S¨¦quies, lledoners i camps sense porteries

Als meus oncles Ramon i Joaqu¨ªn. Vius en la mem¨°ria

Aquest no-relat comen?a als anys setanta del segle passat. Cau la nit mentre el vetust tren de rodalia que fa la l¨ªnia entre Val¨¨ncia i X¨¤tiva s¡¯apropa a la seua destinaci¨®, la ciutat arrasada pel borb¨®, pres¨® del comte d¡¯Urgell, bressol de la fam¨ªlia Borja i del paper a Europa. I m¨¦s coses que no coneix encara un xiquet de set o huit anys que viatja en el comboi. Son pare l¡¯avisa que hi estan arribant. I ell fa tant com pot per combatre la somnol¨¨ncia que l¡¯est¨¤ vencent i obri els ulls per avaluar la que ser¨¤ la seua nova llar. La manca de refer¨¨ncies directes augmenta l¡¯excitaci¨®, les ganes de mirar. Amb moltes penes, per¨°, pot albirar alguna cosa. Des de lluny, els llums d¡¯una vila que s¡¯esbrina ni molt gran ni molt menuda, ben diferent d¡¯M., on havia nascut i viscut, en un barri dormitori de classe treballadora amb m¨¦s poblaci¨® que moltes capitals de prov¨ªncies. A certa dist¨¤ncia encara, amb l¡¯ajut d¡¯una incipient contaminaci¨® lum¨ªnica, el xiquet intueix unes muntanyes. I, dalt de tot, el contorn dif¨²s del que semblava un castell que encara haur¨¤ d¡¯esperar uns quants anys per a gaudir d¡¯il¡¤luminaci¨® tur¨ªstica. En deixar l¡¯horta encara abundosa, per¨° invisible als ulls del jove viatger, el comboi entra en la zona habitada, una primera l¨ªnia d¡¯edificis impersonals, blocs d¡¯habitatges nascuts vells i ins¨ªpids. I una estaci¨® una mica m¨¦s gran que les que havia vist passar durant el trajecte des de Val¨¨ncia. ¡°J¨¢tiva¡±, com diu el cartell, no sembla gran cosa. Trajecte final a peu, paral¡¤lels a la via, fins a arribar a uns blocs a?llats de la resta, envoltats de terrenys fangosos, sense urbanitzar, tal volta sense fanals. No resulta un entorn encoratjador. Per¨° el pis ¨¦s el doble de gran que el que havien deixat enrere a M. Tal volta m¨¦s. Amb habitaci¨® pr¨°pia. Ad¨¦u a les lliteres, a l¡¯habitaci¨® compartida amb la seua germaneta: no era un mal comen?ament.

A peu pla, entre els edificis i les vies, el xiquet troba un parell de solars fer¨¦stecs

El temps transcorregut no permet establir en quin moment canvi¨¤ la perspectiva del xiquet sobre els seus nous dominis. Degu¨¦ ser ben aviat, perqu¨¨, en arribar la claror de l¡¯endem¨¤, suposant que no f¨®ra un mat¨ª nuvol¨®s, es trob¨¤ amb la perspectiva di¨¤fana del castell, contenidor d¡¯hipot¨¨tics tresors, llar dels fantasmes de princeses i cavallers, promesa de grans aventures. A peu pla, entre els edificis i les vies, el xiquet troba un parell de solars fer¨¦stecs on es poden instal¡¤lar porteries de pedra a pedra per a improvisar un partit (¡°alta, no ha sigut gol!¡±, clamaven els porters de torn a cada bal¨® que els superava) i acabar amb genolls i colzes irremeiablement arrasats. Barri a?llat, delimitat crec que al nord-oest (perqu¨¨ aix¨ª s¡¯anomenaria la zona despr¨¦s, Barri Nord-Oest) per Villa Cant¨®, construcci¨® antiga, arquitectura rural residual en aquella mena d¡¯eixample encara flanquejat per restes d¡¯horta desordenada o abandonada, o en el tr¨¤nsit dubt¨®s cap a l¡¯aband¨®, amb lledoners que prove?en de lledons farinosos i no gaire agradosos al paladar, per¨° molt ¨²tils com a munici¨®, sempre que tingueres a m¨¤ un bol¨ªgraf de la marca BIC... I d¡¯una modesta serradora l¡¯amo de la qual ens deixava tafanejar entre les restes i ens prove?a d¡¯imagin¨¤ries espasses, llances, escuts, pistoles, metralladores i uns altres joguets b¨¨l¡¤lics que destrossarien els nervis dels pedagogs moderns.

Horta desastrada que al xiquet li recordava vagament la ¡°Isla perdida¡±, el bloc d¡¯edificis a?llat entre el barri del Cabanyal i la capital, abans que l¡¯avinguda de Blasco Ib¨¢?ez allargara els seus tentacles. En aquell indret amb hiperb¨°lica denominaci¨® novel¡¤lesca vivien l¡¯oncle Ximo, germ¨¤ del pare, ferroviari, com ell, i la tia Carme, la Paraig¨¹era, la mare coratge de la fam¨ªlia. Entorn hostil, amb l¡¯olor de claveguera antiga adherida a les plantes, les parets i els esperits. Envoltat de solars, males herbes i enderrocs. All¨¤ on la gent assegurava que anava ¡°a Val¨¨ncia¡± quan eixia dels l¨ªmits del barri. Tan diferent de l¡¯horta curosa i quadriculada pels marges i les s¨¦quies que coneixia a Massalfassar, el poble del pare, molt abans de deixar enrere M., la gran ciutat, el centre geogr¨¤fic i pol¨ªtic d¡¯E.

Els de Massalfassar eren els estius de platja i paella amb els caragols que arreplegaven a cabassos entre els carxofars. De les petxines que recollia de mat¨ª l¡¯oncle Ramon amb el seu rastell. Estius d¡¯horta i s¨¦quies, de cadencioses vesprades matant (literalment) vespes a perdigonades en les golfes. Alternatives infantils a la migdiada adulta a qu¨¨ obligava la xafogor i un ¨ªndex d¡¯humitat tropical. D¡¯una Horta Nord de cases baixes i portes i finestres amb la rella caracter¨ªstica. Poble di¨¤fan i radicalment valenci¨¤, on el xiquet assimilava una nova llengua i feia encreuaments i creacions ling¨¹¨ªstiques, com ara dir a l¡¯oncle Ramon pare-tio. Tio, per defecte. Pare, perqu¨¨ aix¨ª es dirigien a ell els seus cosins. Dies despreocupats, de bou embolat, raspall i matan?a del porc en el pati de la carnisseria de l¡¯amic Visente. Aix¨° passava els mesos del juliol i l¡¯agost. Perqu¨¨ al setembre la fam¨ªlia es traslladava al Balneari de l¡¯Avell¨¤, al terme municipal de Cat¨ª. All¨¤ canviaven les rutines: la remor de les ones pels silencis de la muntanya i el paisatge aspre de l¡¯Alt Maestrat. Carretera amunt i avall, fins al poble. O pels turons, collint bolets i esclata-sangs que el senyor Rafel, el marit de la senyora Nati, la llogatera, descartava per verinosos en un tant per cent decebedor. Excursi¨® a Els Ivarsos, per a comprar sacs d¡¯un pa de poble miracul¨®s. O a Morella, per a barrejar-se amb els turistes incipients. De vagarejar entre les costeres de la planta embotelladora i el llavador de l¡¯Avell¨¤. Paisatge ¨¤rid, desprove?t d¡¯arbres, que un dia el xiquet estigu¨¦ a punt d¡¯arrasar en tirar als matolls els darrers petards de les festes en honor de la patrona de l¡¯Avell¨¤. Hi hagu¨¦ sort. O, per a ser m¨¦s exactes, els bra?os experts a prop del senyor Rafel. Encara hui, aquell record li provoca, a aquell xiquet, nafres en la seua consci¨¨ncia d¡¯adult ecologista.

Les fulles seques de la tardor que comen?aven a dipositar-se en el s¨°l de l¡¯Avell¨¤, l¡¯ambient refredat i la llum difuminada marcaven el retorn a casa. Un any, per¨°, les maletes agafaren una direcci¨® distinta. I, com es deia al principi, el xiquet i la seua fam¨ªlia anaren a parar a aquell poble gran a qu¨¨ no podies dir poble perqu¨¨ els ind¨ªgenes s¡¯enfadaven, que tenia castell i lledoners i s¨¦quies i una serradora i presumptes camps de futbol durs com la roca i un col¡¤legi en la muntanya davall de la Creueta, on feien classe, i ca?aven gripaus i jugaven a boletes i burro en l¡¯esbarjo i un front¨® abandonat que algun il¡¤luminat decid¨ª construir al mig d¡¯un tur¨® i on puj¨¤vem a celebrar les Catalinetes... Amb les finques d¡¯El Retorno de cam¨ª a escola, abans d¡¯arribar al barri del Raval, on, per alguna ra¨® desconeguda, els camps de futbol eren igual de durs, per¨° almenys tenien porteries (ad¨¦u a les pol¨¨miques arbitrals), en una discriminaci¨® intolerable que els va fer canviar de barri i forjar noves amistats. Al Raval, a m¨¦s a m¨¦s, hi havia cases amb olor i aspecte de poble. I una de les c¨¨lebres mil fonts de X¨¤tiva on apagaven la set abans de tornar a casa. I cinema d¡¯estiu, el Vernis(s)a ¡ªla segona essa no hi figurava¡ª associat a la parr¨°quia de Los Santos Juanes. La Biblia i Los diez mandamientos. I alguns peplums. Les primeres amistats per a tota la vida. O quasi. I etc¨¨tera, etc¨¨tera, etc¨¨tera.

Els de Massalfassar eren els estius de platja i paella amb els caragols que arreplegaven entre els carxofars

O no: fins i tot els relats que no s¨®n relats mereixen un final. El del nostre podria ser:

Sense adonar-se¡¯n, a la ment i al cor d¡¯aquell xiquet s¡¯havien forjat arrels fortes i profundes. La sensaci¨® a la nit, en fer rep¨¤s del dia, d¡¯estar a casa. A l¡¯habitaci¨® paterna d¡¯un lloc anomenat X¨¤tiva. All¨¤ on naixen aquestes l¨ªnies.

Ep¨ªleg. La serradora ja no existeix. Ni Villa Cant¨®. I el cinema Vernissa ¨¦s (al¡¤leluia) un centre cultural on encara fan cinef¨°rums. L¡¯¨²nic cinema de la ciutat, de fet, si no pensem en les multisales de l¡¯extraradi, am¨¦n. Sobre l¡¯horta i els camps de futbol d¡¯El Retorno hi ha blocs d¡¯habitatges amb un Mercadona. I sobre els terrenys sense porteria, hi ha una pista poliesportiva, un parc, un centre de salut i un aparcament p¨²blic. El Castell fa molts anys que est¨¤ il¡¤luminat, per¨° ja no es veu des de la casa dels pares perqu¨¨, davant, constru?ren un edifici encara m¨¦s alt. I els blocs d¡¯edificis que nasqueren vells i ins¨ªpids continuen sent-ho, d¡¯ins¨ªpids, per¨° amb m¨¦s brut¨ªcia. Tret de la gent gran, tal volta ning¨² no parla ja de la ¡°Isla perdida¡±. Ni diuen que van a comprar ¡°a Val¨¨ncia¡±, com en el Cabanyal estricte. Sortosament, tot i que minvada, transformada i sotmesa a una forta pressi¨® urbana, una gran part de l¡¯horta de Massalfassar sobreviu. I, si tenim sort, tal volta continue aix¨ª quan el xiquet del relat ser¨¤ vell¡­ I ara s¨ª. Final.