Postpart

Ara fa un mes, Jaume Cabr¨¦ explicava a Sueca, en una confer¨¨ncia, com s¡¯adonava que havia enllestit, definitivament, un llibre: es desmaiava, queia plegat; fins i tot alguna volta havia hagut de ser traslladat en ambul¨¤ncia a l¡¯hospital. L¡¯an¨¨cdota em f¨¦u pensar. Sempre havia cregut que jo era l¡¯¨²nic al m¨®n que patia depressi¨® postpart en acabar un llibre, i ho havia mantingut en secret, avergonyit, car ho considerava una feblesa d¡¯hipocondr¨ªac. Les paraules de Cabr¨¦ em reconfortaren, em feren deduir que potser tots els autors la pateixen, poc o molt i de maneres diferents. I ¨¦s l¨°gic. Passar tres, quatre, cinc o sis anys immers en una doble vida, amb la multiplicaci¨® de conflictes que aix¨° suposa, tractant cada dia no sols amb individus reals, sin¨® tamb¨¦ amb altres individus no menys reals, tot i que nom¨¦s habiten dins teu; romandre constantment submergit, obsessionat, en una vida que nom¨¦s tu veus, que la resta dels humans ignora, s¡¯assembla no poc ni molt a un estat de tr¨¤nsit o a un tipus domesticat de follia. Una experi¨¨ncia que actua tamb¨¦ com a lenitiu, com a ter¨¤pia contra les limitacions o frustracions excessives de la vida quotidiana. No he sabut mai qu¨¨ contestar quan m¡¯han fet aquella pregunta tan inc¨°moda: per qu¨¨ escric; una de les respostes possibles podria ser aquesta: perqu¨¨ la vida em queda curta, i pobra; em calen altres vides, en qu¨¨ puga experimentar all¨° que aquesta em nega. Tres, quatre, cinc o sis anys immergit en una altra vida, no tan sols les hores que ets davant l¡¯ordinador, sin¨® tamb¨¦ en molts altres moments, al llarg del dia o fins i tot de la nit, mentre somies: la ment de l¡¯autor sempre est¨¤ alerta, amb les portes obertes. I, de sobte, un dia s¡¯acaba tot: aquella vida paral¡¤lela s¡¯interromp per sempre i deixes de visitar uns llocs i de veure uns individus que t¡¯han acompanyat i amb qui havies arribat a intimar. L¡¯acabament d¡¯un llibre s¡¯assembla molt a una mort, per a l¡¯autor, que en desapareix i deixa que la hist¨°ria fa?a via a mans d¡¯editors, llibreters i lectors, en un trajecte del tot imprevisible. Per aix¨°, dic jo, Cabr¨¦ es desmaia. Per aix¨° a mi em passen tamb¨¦ certes coses quan he posat el punt i final i he lliurat el text a les mans de l¡¯agent o de l¡¯editor. El primer moment, havent acabat, ¨¦s d¡¯euf¨°ria; despr¨¦s, per¨°, ve la depressi¨®. Com passa a tantes mares que acaben d¡¯infantar. Despr¨¦s d¡¯una aventura tan intensa, tan llarga, despr¨¦s de tantes complicitats¡­, el buit, el no-res, l¡¯abisme. La mort. Una mort ¡ªencara sort!¡ª seguida de reencarnaci¨®, en altres llocs i personatges. Entre un llibre i el seg¨¹ent, per¨°, entre una aventura i una altra, hi ha aquesta sensaci¨® de buit que fa que molts autors no puguem ser gent normal, capa? de gaudir plenament dels plaers de la vida quotidiana. La nostra insatisfacci¨® ens fa addictes a l¡¯¨²nica droga que ens calma: inventar.