Per qu¨¨ ells i no nosaltres?

?Hi ha qui diu que un pa¨ªs ¨¦s tan ampli com ho s¨®n les mirades que provoca o permet. Si ¨¦s aix¨ª, Catalunya ¨¦s afortunada de disposar d¡¯escriptors com Javier Cercas, que s¡¯esfor?a a mirar amb atenci¨® ¨Ci a convertir en literatura viva i punyent- les realitats negligides que el conformen. Ho va fer en la celebrada Soldados de Salamina, on reflectia les distorsions que afecten el record de la guerra civil, i ara hi torna, en Las leyes de la frontera, evocant un fenomen llavors molt subratllat i ara molt postergat dels anys de la Transici¨®: la subcultura de la marginalitat i la delinq¨¹¨¨ncia juvenil.

El di¨¤leg que estableix Javier Cercas amb la seua societat pot ser subtil, i de vegades soterrani, com en La velocidad de la luz, per¨° tamb¨¦ ¨¦s tena?. Sol treballar com un investigador o un periodista ¨Cno ¨¦s estrany, llavors, que els personatges que exerceixen aquests oficis brillen especialment en els seus llibres-, perqu¨¨ intenta entendre-la a partir de detalls min¨²sculs, per¨° reveladors (aquest magn¨ªfic exercici d¡¯hist¨°ria recent que ¨¦s Anatom¨ªa de un instante arranca de la contemplaci¨® minuciosa del v¨ªdeo de l¡¯assalt al Congr¨¦s per les forces de Tejero, convertint-lo en una mina d¡¯indicis que les altres informacions disponibles s¡¯encarregaran de matisar i completar), o de fets descartats com a irellevants, tot i que potser diuen m¨¦s sobre la condici¨® humana i sobre les circumst¨¤ncies que l¡¯afecten que els grans esdeveniments que tothom coneix. Aix¨ª, la conviv¨¨ncia fortuita de desertors republicans i feixistes fugitius als boscos de Girona, els afusellaments de darrera hora, el milici¨¤ que es resist¨ª a assassinar a sang freda un enemic, la terrible retirada de l¡¯ex¨¨rcit ven?ut o l¡¯experi¨¨ncia oculta dels exiliats a Fran?a formen part de la vida viscuda en aquest pa¨ªs tant com les biografies de les personalitats m¨¦s conegudes d¡¯un b¨¤ndol i de l¡¯altre (posem Josep Tarradellas i Carles Sent¨ªs). Les an¨¨cdotes, per menudes que siguen, tenen valor propi, i il¡¤luminen cruament els seus contorns. D¡¯igual manera, la vida dels quinquis en els barris marginals de Girona, els seus instants de gl¨°ria i el seu amarg final diuen molt d¡¯aquells anys d¡¯incertesa que preludiaren els nostres.

?s comprensible que la Transici¨® siga un per¨ªode que preocupe Javier Cercas, en primer lloc perqu¨¨ continua influint-nos, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ aquells van ser els anys de la seua joventut. En Anatom¨ªa de un instante va estudiar-la amb les armes de l¡¯historiador (i el periodista). Ara explora un dels seus racons m¨¦s foscos amb les del narrador. Segons l¡¯autor, la novel¡¤la va sorgir d¡¯una visita a una exposici¨® sobre els quinquis dels anys 70. Molts d¡¯ells eren de Girona, alguns havien viscut a prop d¡¯on vivia l¡¯autor, darrere la frontera intangible per¨° (quasi) herm¨¨tica que separava llavors els suburbis marginals dels barris de la classe mitjana. La majoria han mort. Les bales, l¡¯hero?na i la sida van segar r¨¤pidament aquella perillosa forma de viure. La immigraci¨® galopant de la postguerra, els guetos que envoltaven de mis¨¨ria les ciutats i les cel¨¨riques transformacions socials del moment poden explicar l¡¯eclosi¨® de la delinq¨¹¨¨ncia juvenil als anys 70. La rebel¡¤lia antiautorit¨¤ria (per l¡¯esquerra) i la voluntat de fomentar la inseguretat ciutadana (per la dreta) convertiren aquells violents desheretats en una arma pol¨ªtica i en mat¨¨ria vendible de la premsa barata. Els quinquis van ser un mite ambigu en els films de Jos¨¦ Antonio de la Loma (i de Saura) i en les can?ons dels Chichos. Despr¨¦s, van sucumbir, i ning¨² en torn¨¤ a parlar mai m¨¦s. Mirant aquelles fotos de morts ja antics, Cercas es va preguntar ¡°per qu¨¨ ells i no jo?¡± ?s una pregunta que tamb¨¦ ens implica. M¨¦s encara perqu¨¨ la frontera continua existint, ara amb altres rostres.

?s una novel¡¤la d¡¯arquitectura impecable,? que cal continuar llegint fins que s¡¯acaba

Las leyes de la frontera ¨¦s una novel¡¤la d¡¯arquitectura impecable, d¡¯aquelles que, una volta encetades, cal continuar llegint fins que s¡¯acaben, i que llavors deixen en el record un soll de vides devastades i d¡¯equ¨ªvocs amargs que costa d¡¯oblidar. Cercas sap jugar b¨¦ el joc dels malentesos, les tra?cions de la mem¨°ria i les eleccions irreparables que formen la contextura fero?, i tan sovint mesquina, de la vida, i per aix¨° dota les seues criatures d¡¯una fonda veracitat. Tamb¨¦ ¨¦s vera? l¡¯escenari que recorren. Els col¡¤legis en qu¨¨ la viol¨¨ncia entre companys era la llei, les barriades s¨°rdides, els locals plens de m¨¤quines de boles, les can?ons de Las Grecas i la s¨¨rie ¨Ctan exitosa- de La frontera azul (vora ma casa, a Val¨¨ncia, hi havia un bar que es deia Liang Shan Po, com el riu de la s¨¨rie, freq¨¹entat per joves desvagats, camells de gamma baixa i borratxos finals), tot aix¨° va existir. L¡¯any 78 va ser exactament aix¨ª, o, millor dit, tamb¨¦ va ser aix¨°, encara que, aix¨°, ho hagu¨¦rem esborrat de la mem¨°ria. I ¨¦s per aix¨° que sentim que aquesta novel¡¤la recupera un tros massa oblidat, per inquietant, de la nostra pr¨°pia vida col¡¤lectiva.