Estat d'¨¤nim

Una amiga, professora hero?na de primer d¡¯ESO, t¨¦ un moment de debilitat i pregunta als alumnes: "qu¨¨ voleu ser de grans?".

A c¨¤rrec seu t¨¦ m¨¦s diversitat de pa?sos d¡¯origen que els eurodiputats, aquests pol¨ªtics ben pagats que encara tenen mandra d¡¯assistir a les reunions mentre s¡¯embutxaquen les desorbitades dietes. Respostes: milionari, jugador de futbol. Nom¨¦s una coincid¨¨ncia general: tindre una casa gran i bonica. Sembla que l¡¯estrall dels desnonaments (¨¦s un barri obrer de Barcelona) marca l¡¯imaginari infantil. S¨®n xiquets d¡¯uns dotze anys. Alguna resposta sorprenent: viatjar per l¡¯univers. O una vene?olana, que va estudiar en una escola militar de Col¨°mbia i que parla de "l¨ªnies equinoccials" (mai de l¨ªnia que passa per l¡¯equador. Ai!, el nom de cada cosa!).

Dotze anys en un l¡¯institut p¨²blic d¡¯un barri barcelon¨ª. Wert: encara vols anar-hi m¨¦s lluny? No tens prou sacietat de vict¨°ria? Ja els tens preparats per al futur que somies. Hi afegiria: no et confies. Franco ho tenia tot "atado y bien atado" i ja veus. Aquest ¨¦s el futur dels miserables: fer sang del seu pas per la "gorra i el pito" que se¡¯ls va regalar i res m¨¦s. Qui recordar¨¤ Wert passat un quant temps? Qui recorda els ministres de Cultura espanyols des de l¡¯any 1940? De fet, repeteixen incansablement els errors disfressats de savoir faire politique. Per exemple, legislar a l¡¯estiu, durant les vacances. A tra?ci¨®, com tots els covards, d¨¨bils, ¨¦s a dir: els canalles militants.

Fem un salt hist¨°ric. Una refer¨¨ncia a l¡¯atzar (com sempre, tramp¨®s aquest atzar): 1968, l¡¯any que qui s¡¯atreveix a parlar-ne podria tindre 20 anys. ?s a dir, l¡¯any 1960 tenia 12 anys. Fem-los la pregunta: qu¨¨ voleu ser de grans? B¨¦, ja s¨®n grans.

Van ser futbolistes? Milionaris? (Ep!, uns quants es van espavilar!). Han viatjat per l¡¯univers? Saben avui qu¨¨ ¨¦s un equinocci?

Per qu¨¨, doncs, poden permetre¡¯s condemnar una joventut, fins i tot una prejoventut (12 anys) que no troba models en un temps en qu¨¨ no hi ha cap Che Guevara que endur-se a l¡¯imaginari?

Quin model s¡¯ofereix als xiquets de 12 anys? Qu¨¨ els reclamen?

Una psicoanalista argentina posava l¡¯accent en aquest tema: alerta amb la ferida narcisista que va suposar la frustraci¨® de la nostra generaci¨® perqu¨¨ potser domina l¡¯excessiva demanada cap a les generacions posteriors. Fem-nos c¨¤rrec d¡¯all¨° que ens pertany i parlem nets i clars per transmetre el futur que cada generaci¨® es mereix. Per m¨¦s ut¨°pic, ideal, que ens semble. Si m¨¦s no, aturem l¡¯estat d¡¯¨¤nim que alimenta qui va fer dels somnis la condemna des del cinisme.

M¡¯indigna l¡¯individu conegut, avui milionari, amb el somriure intacte en la boca, i m¡¯angoixa l¡¯amic que fa signes de rendici¨®. El seu estat d¡¯¨¤nim em desconhorta. Encara m¨¦s si t¨¦ fills que esperen bocins d¡¯entusiasme.