Melodies plaents del nord

La traject¨°ria dels castellonencs Pleasant Dreams ¨¦s, en molts aspectes, tan admirable com recurrent en l¡¯escena independent: un proc¨¦s d¡¯aprenentatge amb maquetes i concerts, un primer disc notable (Podria ser hoy, Green Ufos, 2008), canvis en la formaci¨® per problemes de disponibilitat, alg¨² que estira el carro, que persevera i que, al cap d¡¯un quant temps, aconsegueix que tot cobre sentit, que les peces encaixen. Aquella sensaci¨® de clic, de mecanisme que tanca correctament, ¨¦s la que inspira Hacia los bosques del sur (Green Ufos, 2012), el seu segon treball, un disc exquisit de pop-folk que preserva l¡¯amor pel detall i la delicadesa anteriors, per¨° allargant el pas, ampliant textures i sonoritats, com si Family i La buena vida hagueren descobert Sufjan Stevens i Zach Condon (Beirut), tot i que ells invoquen uns altres referents ben v¨¤lids, com ara Iron & Wine o Lambchop.

Onze temes impol¡¤luts, incloent-n¡¯hi dos en valenci¨¤, Si vols i Malson, hereus d¡¯un tema del disc anterior, Potser, i de l¡¯experi¨¨ncia, molt reeixida, amb la can?¨® popular castellonenca La panderola, que editaren en forma de single el 2010. Per raons de log¨ªstica m¨²tua, quedem en l¡¯Estaci¨® del Nord de Val¨¨ncia amb Juanjo Clausell i Pere Mendo, els dos membres supervivents d¡¯un grup que arrib¨¤ a la mitja dotzena de components. El marc contextualitza l¡¯entrevista sobre un disc amb temes, com ara Primera parada, El viaje de Tob¨ªas, Costa del Azahar o Buenos Aires i que en el t¨ªtol tamb¨¦ fa refer¨¨ncia a un viatge. ¡°Tampoc no ¨¦s un disc que busque el concepte, volem que les can?ons tinguen entitat pr¨°pia quant a sonoritat i tem¨¤tica, per¨° ¨¦s cert que en aquest disc hem trobat el fil conductor del viatge¡±, aclareix Clausell. Trajecte emocional, metaf¨°ric, per¨° tamb¨¦ musical, d¡¯evolucionar, d¡¯escoltar grups nous en els quatre anys entre disc i disc. A m¨¦s, l¡¯adaptaci¨® per una banda juvenil de quaranta m¨²sics de les can?ons de Pleasant Dreams els ajud¨¤ a descobrir sonoritats noves. I tamb¨¦ hi ha contribu?t les condicions de gravaci¨® del nou disc. ¡°Podria ser hoy el grav¨¤rem en l¡¯estudi de Paco Loco, en el Puerto de Santa Mar¨ªa, on la qualitat ¨¦s m¨¤xima, per¨° no ten¨ªem recursos perqu¨¨ la gent gravara amb nosaltres. Hi havia m¨²sics de sessi¨®, grav¨¤rem alguns detalls, per¨° en aquest, com que l¡¯hem gravat a Castell¨®, hem pogut comptar amb molts coneguts que ens han ajudat¡±, explica Mendo. De fet, la llista de m¨²sics que han deixat petja en el disc ¨¦s nombrosa, mostra de la voluntat de sumar detalls, de ¡°donar moltes voltes a les can?ons, de no repetir estructures¡­ Aix¨° en Podr¨ªa ser hoy ja estava fet, per¨° ara hem pogut accentuar-ho molt m¨¦s, hem fet un treball m¨¦s exhaustiu¡±, diu Clausell.

D¡¯altra banda, hi ha la incorporaci¨® del valenci¨¤ de manera natural i molt integrada a la seua proposta, circumst¨¤ncia que atribueixen a la manera d¡¯ordenar les can?ons, al treball amb cada pe?a, a la recerca de l¡¯harmonia. Un so Pleasant Dreams plenament identificable. ¡°Estem contents en aqueix sentit. Alberto Ruiz, t¨¨cnic de gravaci¨®, ens deia que hav¨ªem aconseguit una cosa que poca gent t¨¦ a Castell¨®: sentir una estrofa i dir ¡®aix¨° ¨¦s Pleasant Dreams¡¯¡±. Tot i que la instrumentaci¨® de Hacia los bosques del sur ja li arrib¨¤ molt madura, el toc final ha estat d¡¯Adam Selzer (Norfolk & Western), el productor responsable de la mescla i a qui havien encomanat el single de La panderola. ¡°?s un proc¨¦s molt dif¨ªcil. Pots gravar molt b¨¦, per¨° si la mescla ¨¦s ro?na, el disc sonar¨¤ fatal. I a l¡¯inrev¨¦s. M¨¦s que com a productor, el seu paper ha estat el de donar-hi un car¨¤cter diferent que no ten¨ªem, d¡¯estandarditzar el so i aportar la seua visi¨®, en la qual confi¨¤vem cegament perqu¨¨ ens interessa el que fa aquest individu¡±.

"Hi ha la incorporaci¨® del valenci¨¤ de manera natural i molt integrada a la seua proposta"

Disc de detalls musicalment parlant, per¨° no exempt de discurs, com ara en el manifest d¡¯amor a la m¨²sica d¡¯Acordes (¡°Aunque suene extra?o, seguimos ensayando (¡­), me quedar¨ªa un rato m¨¢s, toquemos la nueva una vez m¨¢s¡±). Sinceritat despullada, quasi na?f, molt poc habitual. Que contrasta amb la manera subtil com agafen un vers goj¨®s de Senior i el Cor Brutal de Tots els ianquis que vull i l¡¯adapten a una inquietant hist¨°ria de maltractament infantil (¡°Ja estan ac¨ª, v¨¦nen a per a mi una altra nit¡±), que t¨¦ m¨¦s d¡¯inspiraci¨® autom¨¤tica que no d¡¯homenatge a un grup o una escena en concret. Arran d¡¯aix¨°, parlem de les darreres fornades de grups en pop d¡¯inspiraci¨® indie en catal¨¤. ¡°Diuen que a hores d¡¯ara aflora un so mediterrani, no s¨¦ si es podria parlar d¡¯una escena a l¡¯estil del Donosti Sound, potser encara no, per¨° el ben cert ¨¦s que hi ha bastant bandes que recorren a vents, a la guitarra espanyola o a la pr¨°pia llengua¡±, apunta Mendo. ¡°Tot prov¨¦ tamb¨¦ de trobar una identitat. Nosaltres ens sentim m¨¦s c¨°modes amb el nou disc que amb l¡¯anterior, perqu¨¨ hi ha molt m¨¦s de la nostra part. La mateixa sensaci¨® que quan f¨¦rem La panderola. I hem volgut fer un pas m¨¦s enll¨¤ que es veu en la part gr¨¤fica, amb paisatges de Soneja o el port d¡¯Eslida. Hem agafat Castell¨® com a part identificativa del que fem¡±, confessa Clausell. Ra¨® de m¨¦s per a gaudir d¡¯aquestes plaents melodies del nord que miren cap al sud.