Al soterrani

Quan un pensa en l¡¯esc¨¤ndol produ?t durant l¡¯estrena, ara fa cent anys, a Par¨ªs, de La consagraci¨® de la primavera, el ballet compost per ?gor Stravinski i coreografiat per Nijinski, en qu¨¨ el p¨²blic no sols xiul¨¤ i crid¨¤, sin¨® que tamb¨¦ llan?¨¤ objectes a l¡¯escenari i, fins i tot, arrib¨¤ a les mans, en un avalot entre defensors i detractors de l¡¯obra que exig¨ª l¡¯actuaci¨® esfor?ada i no del tot resolutiva de la policia; quan un llig que un home de car¨¤cter, un m¨²sic visionari, com era Stravinski, hagu¨¦ d¡¯abandonar plorant, a mitjan representaci¨®, el teatre; quan un veu que tot aquell caos fou causat, no per raons ideol¨°giques, ni de lluita de classes, etc, sin¨® per motius exclusivament est¨¨tics, per una simple diverg¨¨ncia de gustos, pel rebuig o la benvinguda davant d¡¯un estil nou; quan un medita sobre tot aix¨°, dic, un sent nost¨¤lgia d¡¯aquells temps en qu¨¨ la sorpresa o el disgust eren possibles en l¡¯¨¤mbit de les formes art¨ªstiques. I qu¨¨ ¨¦s l¡¯art, en ess¨¨ncia, si no la forma? El temps ¡ªel cr¨ªtic m¨¦s l¨²cid¡ª ha donat la ra¨® a aquell rus exiliat que aleshores tenia trenta-cinc anys i que despr¨¦s ha esdevingut el compositor m¨¦s influent del segle xx. Com Picasso ¡ªl¡¯¨²nic artista modern amb qui se¡¯l pot comparar¡ª bast¨ª una obra immensa en qu¨¨ convergien la innovaci¨® i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, un opus cont¨ªnuament renovat, sempre imprevisible (¡°Cal buscar, sempre, el costat fresc del coix¨ª¡±, deia el mateix Stravinski) que, tanmateix, no perd¨¦ mai de vista la tradici¨®. Despr¨¦s d¡¯ells, les arts es precipitaren per una espiral experimentadora sovint sense tim¨®. En molts casos es tractava de fer simplement all¨° que encara no s¡¯havia fet, deixant de banda l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. El resultat: molta fullaraca i pocs treballs perdurables, i la penombra per a qui renunciara a fer experiments vistosos. Nom¨¦s fa uns quants anys que autors no avantguardistes com Lucien Freud o Morandi, per exemple, han assolit el reconeixement merescut. L¡¯ab¨²s dels focs d¡¯artifici durant tantes d¨¨cades ha insensibilitzat l¡¯espectador, que ja no se sorpr¨¦n ¡ªni encara menys s¡¯escandalitza¡ª per cap desgavell est¨¨tic; i que n¡¯est¨¤ fins al capdamunt, de tanta cabriola. Una ll¨¤stima, haver d¡¯anar d¡¯extrem a extrem: de les obres indigeribles a les adotzenades. Les arts, ara mateix, viuen una etapa grisa, ab¨²lica, mancada d¡¯aventures formals, cenyida a patrons tronats i a resultats previsibles. Encara m¨¦s: pel cam¨ª tamb¨¦ se n¡¯ha dilu?t l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. La democratitzaci¨® del gust, el pes creixent de les audi¨¨ncies i de les llistes de vendes, han acabat relegant tant l¡¯experimentaci¨® formal com l¡¯excel¡¤l¨¨ncia al soterrani. Si ara mateix hi haguera un Stravinski, un jove desconegut que fera una m¨²sica innovadora i exquisida alhora, estic segur que no protagonitzaria cap esc¨¤ndol. Per a fer-ho caldria un p¨²blic ampli, no erosionat, exigent, ple de passi¨®. I aix¨° ¨¦s impensable, ara mateix. El m¨®n ha canviat. All¨° que s¡¯interpreta al soterrani a penes es pot sentir des del transitat, des del soroll¨®s carrer.