Una firma contra els catalans

L¡¯amor del poble espanyol als catalans ha sigut sempre, i ¨¦s, tal com vost¨¦s poden comprovar llegint la premsa, mirant la tele o escoltant la r¨¤dio, un amor entranyable i profund. Ara, per cert, m¨¦s que mai, segons van repetint sobretot els pol¨ªtics del partit m¨¦s popular que representa aquest poble. Tan fort i profund ¨¦s aquest amor, tan intens, que s¡¯assembla molt¨ªssim al sentiment del marit del qual vol separar-se la dona i llavors amena?a que li far¨¤ tot el mal possible abans de consentir-ho: et quedar¨¤s sense casa (la casa europea), et portar¨¦ a la ru?na, et pegar¨¦ una pallissa, et matar¨¦. T¡¯estime tant, que et considere meua: tan meua, que no podr¨¤s mai separar-te de mi. ?s un amor, per tant, de qualitat dubtosa, un sentiment suspica?, invasor. Almenys des del temps (no s¨¦ si per la Guerra dels Segadors o la de Successi¨®) que va n¨¤ixer aquella can?oneta infantil que comen?a: ¡°De Catalu?a vengo de servir al rey, ay, ay, de servir al rey, de servir al rey!¡±. El rei, ?ustria o Borb¨®, era servit ocupant Catalunya, i la can?¨® no era gens innocent. Ni eren innocents les innombrables senyores que, fa pocs anys, servien el rei pels carrers i les places d¡¯Espanya recollint firmes contra el nou Estatut catal¨¤, amb resultats espl¨¨ndids, com s¡¯ha vist. Tal com recordava en La Vanguardia el periodista Enric Sopena: ?¡±?Quiere usted echar una firma contra los catalanes?¡±, em pregunt¨¤ fa sis anys una senyora de mitjana edat, activa i somrient, en una mesa petit¨°ria ubicada al carrer Potos¨ª de Madrid, just davant del mercat de Chamart¨ªn. ¡°Se?ora ¡ªli vaig respondre¡ª, tengo un impedimento: soy catal¨¢n¡±. Hi hagu¨¦ uns somriures nerviosos i ens vam dir bon dia?. La mateixa senyora, i moltes senyores i senyors m¨¦s, tamb¨¦ haurien recollit certament firmes contra ETA, contra Batasuna o contra el fam¨®s ¡°pla Ibarretxe¡±, per¨° mai no haurien demanat una firma ¡°contra els bascos¡± amb tanta innoc¨¨ncia i tanta naturalitat. Contra els bascos no es demanen mai firmes: nom¨¦s, en tot cas, contra els bascos ¡°ro?ns¡±. Contra els catalans, s¨ª: observen vost¨¦s la petita difer¨¨ncia. Deu ser una q¨¹esti¨® d¡¯amor fatal.