I despr¨¦s, Berl¨ªn

Cerque, entre els eufemismes i els pleonasmes, entre els brots psic¨°tics dels discursos de molts governants, entre la superf¨ªcie banal dels clams de patriotisme en qu¨¨ no cap aquell puntual i eloq¨¹ent Patria o muerte, sin¨® mort cap a una p¨¤tria indefinida ¡ªcertificat borr¨®s com un parany bancari o un contracte de companyia telef¨°nica, o de gas o de llum¡ª, entre promeses (ai, promeses! Nom¨¦s ens quedaran les promeses que vam respectar en no convertir-les en esposes), entre promeses violades i riures de cabra de ministres, cerque un c¨¨ntim que parle del patrimoni, tamb¨¦ econ¨°mic, que suposa exiliar la joventut de la p¨¤tria o les p¨¤tries tan desmesuradament proclamada o proclamades. I no el trobe. De c¨¨ntims¡­, qui en vol?

Joves que, per enyorar qualsevol cosa, enyoren el clima que els calfava les nits d¡¯estiu. O l¡¯entrep¨¤ de pernil, o l¡¯arena gran de la Malva-rosa que resisteix fonaments armats, mai millor dit aix¨° d¡¯armat, la vida truncada que revifen sense cap esperan?a real. Joves que han d¡¯inventar-se una enyoran?a estrangera. Com es pot enyorar la p¨¤tria, aquesta mercadejada p¨¤tria?

Joves menystinguts per les p¨¤tries ap¨¤trides dels manipuladors de p¨¤tries.

Joves que ens representen en l¡¯arrel que desf¨¤ les mentides: ac¨ª ens teniu, FMI, Merkel: davall del bra?, el diploma, el t¨ªtol de llicenciat, la pr¨¤ctica d¡¯un ofici irreprotxable. Quan l¡¯ensenyament espanyol rebia la m¨ªnima ajuda que l¡¯ensenyament necessita, ho vam aprofitar, i vosaltres sou qui us n¡¯aprofiteu ara. Retalleu-ho m¨¦s i ja no tindreu qualificats a bon preu en el futur.

Joves que aporten vida nocturna als barris, sense beure sangria, on "los pedantones al pa?o que miran, callan y piensan que saben, porque no beben el vino de las tabernas" els manen que abaixen la veu. Una fauna "europea" que, nom¨¦s quan ve a Espanya, escridassa i ens contamina l¡¯ac¨²stica calma del sol.

Joves que saben complir les normes que intenten posar-los a prova. Una riquesa infinita que la p¨¤tria regala per damunt de qualsevol dolor.

Cerque la r¨¤bia. La trobe cada dia als carrers de les meues ciutats, mentre la p¨¤tria se m¡¯esmuny entre el balan? dels c¨¤lculs i de les promeses electorals.

Aleshores torne (la setmana passada vaig gaudir de la pres¨¨ncia i la guitarra de Quico Pi de la Serra en un local de Barcelona) al canadenc que sol cantar coses interessants, Leonard Cohen, que tamb¨¦ va escriure "El partis¨¤". Per exemple, "Manhattan". Abandone qualsevol interpretaci¨® immediata per fer-me¡¯n la meua. I dic que canta el mateix que escric: "Em van sentenciar a vint anys d¡¯avorriment per intentar canviar el sistema des de dins. Ara vinc a recompensar-los: primer de tot conquerirem Manhattan; i, despr¨¦s, Berl¨ªn. Em guia la bellesa de les nostres armes. Em vas estimar com a perdedor, per¨° ara et preocupa que puga v¨¦ncer". Achtung!, Merkel, FMI. El 15 M mort? De moment, els desnonaments ja no resten impunes. Dem¨¤¡­ conquerirem Berl¨ªn i tornaran els nostres fills. Achtung! governants. No seran com els immigrants dels anys 60.