Una campanya encesa

Aquesta setmana ha comen?at oficialment a Catalunya la campanya electoral m¨¦s transcendent, o m¨¦s exc¨¨ntrica (segons com es mire) dels ¨²ltims anys. Les del 25 de novembre pr¨°xim s¨®n, en tot cas, unes eleccions importants, pel que pot haver-hi en joc, des del punt de vista diguem-ne nacional -que tan nervi¨®s posa a tothom-, i tamb¨¦ per la tensa situaci¨® econ¨°mica i social que vivim, amb crisi, retallades i vagues generals per enmig. La campanya electoral gira inevitablement sobre aquests dos eixos. Aquestes eleccions poden convertir-se en un test crucial per a la ciutadania local, per al catalanisme pol¨ªtic i tamb¨¦ per al govern de Rajoy, que veu q¨¹estionats a Catalunya alguns dels seus pressup¨°sits b¨¤sics. Els que l¡¯han dut, per exemple, a portar al Tribunal Constitucional l¡¯estatut del 2006, a confondre per sistema racionalitzaci¨® econ¨°mica amb recentralitzaci¨® pol¨ªtica o a castigar les autonomies (entre elles la valenciana) amb uns pressupostos de mis¨¨ria per al 2013. L¡¯antic president auton¨°mic catal¨¤, Jos¨¦ Montilla, es va cansar d¡¯advertir que les diferents derives pol¨ªtiques d¡¯Espanya i de Catalunya es dirigien a tota m¨¤quina cap al xoc de trens. I ja el tenim ac¨ª. El resultat d¡¯aquestes eleccions podria tindre m¨¦s conseq¨¹¨¨ncies que el dels passats comicis bascos. Per tant, val la pena de prestar-hi atenci¨®.

Ja ens pens¨¤vem que aquesta seria una campanya molt calenta, i el seu inici no ha defraudat gens. Els primers dies, han entrat en lli?a els pesos pesants de la pol¨ªtica espanyola, Mariano Rajoy i Alfredo P¨¦rez Rubalcaba. A m¨¦s, La candidata del PP, Al¨ªcia S¨¢nchez Camacho, s¡¯ha vist refor?ada pel gallec Alberto N¨²?ez Feij¨®o i espera el concurs d¡¯Esperanza Aguirre. Pel costat del PSC, Pere Navarro ha rebut el suport de l¡¯expresident aragon¨¦s, Marcel¡¤l¨ª Iglesias, i el del cap dels socialistes valencians, Ximo Puig. L¡¯equip de Rosa D¨ªez ha desembarcat tamb¨¦, per¨° ning¨² els augura l¡¯¨¨xit, perqu¨¨ ac¨ª el seu espai ja est¨¤ ocupat per Ciutadans, un partit molt paregut que en les enquestes puja com la bromera. Els partits nacionalistes no han pogut disposar d¡¯ajudes exteriors, cosa que t¨¦ inconvenients ¨Cs¨®n menys not¨ªcia-, per¨° tamb¨¦ avantatges, perqu¨¨ ning¨² tapa els seus l¨ªders, que poden anar dient sense interfer¨¨ncies forasteres.

Com tamb¨¦ calia esperar, a m¨¦s de les visites, han augmentat les desqualificacions. CiU va cometre un error amb l¡¯espot institucional per a animar a la ciutadania a votar que inclo?a imatges de la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre. El pretext ¨¦s que l¡¯anunci parlava d¡¯esdeveniments hist¨°rics protagonitzats per la gent, per¨° al contrari que altres fets recordats, la concentraci¨® massiva de l¡¯11 de setembre t¨¦ a veure directament amb el que ara es dirimir¨¤ a les urnes, i els partits contraris al dret dels catalans a decidir han fet b¨¦ de posar el crit en el cel. Aquella manifestaci¨® va ser, en efecte, massiva, per¨° no ¨¦s de tots.

A Artur Mas l¡¯han titlat ja de messi¨¤nic, de colpista i de boig, cosa que xoca amb la seua imatge de comptable parsimoni¨®s

A Artur Mas l¡¯han titlat ja de messi¨¤nic, de colpista i de boig, cosa que xoca amb la seua imatge de comptable parsimoni¨®s, per¨° ¨¦s cert que ha acceptat un envit molt alt i que aix¨° pot desgastar-lo. En un m¨ªting del PSC, l¡¯aragon¨¦s Iglesias ha comparat el catalanisme amb el nazisme, i els seus amfitrions s¡¯han posat a tremolar, perqu¨¨ amb aquests amics ja no cal enemics. Pel seu costat, Mas no perd el temps disparant al PSC i busca la cacera major: ha tractat Rajoy de covard per no haver complit el programa electoral que li va donar la majoria absoluta. ?s una estrat¨¨gia l¨°gica. Converg¨¨ncia sap que ¨¦s d¨¨bil en l¡¯¨¤mbit econ¨°mic, perqu¨¨ en aquest terreny el marge de maniobra de la Generalitat ¨¦s limitad¨ªssim i en el futur ens esperen m¨¦s retallades, que ¨¦s un plat de mal engolir. En canvi, l¡¯esperan?a de canviar radicalment les regles de joc ¨¦s il¡¤lusionant. I ac¨ª el seu adversari natural ¨¦s el PP, que de seguida es posa amena?ant i energum¨¨nic. Aquest ¨¦s el debat que a Mas li conv¨¦.

D¡¯enquestes n¡¯hi ha per a tots els gustos. La majoria afirmen que hi ha molts indecisos (per tant, v¨¦s a saber), i que augmentar¨¤ la polaritzaci¨®: CiU i el PP pujaran, per¨° no massa; els partits m¨¦s menuts, ERC, IU i Ciutadans, pujaran m¨¦s, i el PSC s¡¯endur¨¤ una trompada hist¨°rica. Aix¨° ¨²ltim ¨¦s probable. El seu l¨ªder, Pere Navarro, ¨¦s noven?¨¤ i la seua aposta pel federalisme no se la creu ni el PSOE. En resum, es preveu una majoria nacionalista radicalitzada, amb ERC de company de viatge for?¨®s de Converg¨¨ncia, mentre aquesta aposte per la sobirania, i amb IU exercint la cr¨ªtica social i el PP i Ciutadans la nacional en un to molt aspre. Llavors, caldria veure, d¡¯una banda, en quina direcci¨® es recomponia el PSC i, de l¡¯altra, com responia el PP central al repte catal¨¤, perqu¨¨ llavors la pilota estaria ben encalada en la seua teulada. Per ara, tot aix¨° no s¨®n m¨¦s que hip¨°tesis, per¨° es podran verificar pr¨°ximament.