Gandia, i un pa¨ªs possible

?s cosa reconfortant i saludable, de tant en tant, sense abusar, oblidar els abundants obstacles que fan tan incerta la felicitat p¨²blica, oblidar l¡¯absoluta mis¨¨ria a qu¨¨ ¡ªmarxisme dels germans, no de Karl¡ª podem arribar despr¨¦s de la pobresa, i aprofitar una miqueta les possibilitats de la cultura i de la geografia. I sobretot les possibilitats m¨¦s agradables de la mem¨°ria. Com la d¡¯un cap de setmana de fa quinze anys, quan vaig passar un dissabte memorable a Gandia, i al final de la vesprada, a l¡¯hora de lliurar uns premis de narrativa i de poesia, el sal¨® de plens de l¡¯Ajuntament era, efectivament, un sal¨® ple ¡ªem sembl¨¤ gran com un cine petit¡ª amb gent dreta al fons i per les vores. Admirable concurr¨¨ncia, vaig pensar, sense cap al¡¤licient extern (ni menjar ni beure, ni espectacle ni res) m¨¦s enll¨¤ de la pura subst¨¤ncia descarnada de l¡¯acte de lliurament: hi havia tanta gent, doncs, per pur amor a la literatura? A continuaci¨®, la gran sala d¡¯un antic hospital restaurat tamb¨¦ es va omplir de gom a gom ¡ªtamb¨¦ gent dreta, tamb¨¦ fins a la porta¡ª per a escoltar poemes en homenatge d¡¯Ausi¨¤s Marc i de la paraula, aix¨ª estava anunciat: m¨¦s admirable encara, l¡¯abundant assist¨¨ncia. I finalment, vaig passar el mat¨ª del diumenge pels paisatges perfectes de la Vall d¡¯Ebo i la Vall de Gallinera, poblets intactes, polits i delicats, verdor als marges i arbres de color canviant, una subtil civilitat en la muntanya, o aquesta era la meua fantasia. Vam dinar per acabar, molt civilment, en el petit restaurant que havien obert a Benissiv¨¤ un escriptor i una llicenciada en hist¨°ria. I de tot aix¨° podria deduir-se, tamb¨¦, alguna teoria. Com ara que aquest Pa¨ªs Valenci¨¤ tenia m¨¦s subst¨¤ncia i solidesa (fa quinze anys en tenia, ara tamb¨¦) del que hom puga pensar si no el coneix, i que una admirable ciutat litoral ben carregada d¡¯hist¨°ria, pot ser escenari d¡¯aquell miracle continu que es diu pensament, cultura, literatura: el miracle continu de la humanitat europea, la meravella d¡¯aquesta Gandia i de tanta gent seua que n¡¯han fet centre inexcusable i melic d¡¯aquest pa¨ªs nostre (amb enveja d¡¯altres ciutats i viles, per¨° amb ben poca emulaci¨® efectiva). He tornat m¨¦s vegades a Gandia, un any i un altre any, i sempre hi he trobat aquella sensaci¨® reconfortant: si el meu pa¨ªs sencer tinguera el mateix aire, la mateixa densitat d¡¯escriptors, d¡¯estudis, de publicacions, de llocs i espais de cultura, seria un pa¨ªs diferent. No seria un pa¨ªs perfecte, per¨° seria molt millor, culte i feli? del que ¨¦s. He dinat m¨¦s vegades (massa poques¡­) en aquell restaurant i en algun altre, he tornat a participar ben sovint en actes literaris o acad¨¨mics, he tornat a rec¨®rrer els camins del bell¨ªssim entorn muntanyenc de Gandia, i no s¡¯han alterat les sensacions de fa quinze anys o trenta. Vull confiar, per tant, que alguns dels canvis lamentables del present no acabaran privant-nos (els gandiencs i a tots els valencians) d¡¯aquest exemple i d¡¯aquelles sensacions reconfortants.