I ara, safor¨ªssims

Vam n¨¤ixer a la Safor als anys setanta, encara que ens pariren a mitjan segle xx. Aquella ¨¨poca ens reservava per a ser una altra generaci¨® perduda, idiotitzada, in¨²til. Entre les cendres del franquisme, vam exercir la nostra joventut. Desitj¨¤vem viure la vida, a quin dest¨ª m¨¦s alt es pot aspirar? Com a escriptors que preten¨ªem ser, regir¨¤rem la fullaraca tradicional i vam descobrir la tradici¨® encauada en les in¨¨rcies provincianes.

De sobte dispos¨¤rem d¡¯una llengua amb p¨¤tina mil¡¤len¨¤ria i alhora en estat de crisi adolescent. A m¨¦s a m¨¦s, ten¨ªem a l¡¯abast els seus cl¨¤ssics de m¨¦s relleu i uns premis encara vacil¡¤lants que portaven els seus noms, tot i que havien amagat enterrant-los o havien deixat veladament visibles. Vol¨ªem una vida nova i se¡¯ns ofer¨ª amb l¡¯expressi¨® del nostre passat, amb la nostra llengua hist¨°rica.

Despr¨¦s vingu¨¦ una guerra, sempre passa igual. Enfrontar-se per paraules? Si totes brollaven del mateix hort¡­! Per¨° les guerres tanquen en les entranyes les seues arrels. Aquella guerra de paraules responia a la ignor¨¤ncia d¡¯aquells que s¨®n esclaus, no ho saben i han fet dogma de fe de la veu dels amos. Que cost¨®s que ¨¦s creure en la ra¨® davant d¡¯aquests en les mans de les m¨¤fies del poder!

Amb tot, nosaltres creix¨ªem i creix¨ªem en la depuraci¨® liter¨¤ria de la llengua que ara s¨ª que mereixia el nom de nova, tants anys abandonada. Versos i proses s¡¯escometien, i les obres liter¨¤ries guanyaven quant a dimensions i puresa, mentre viv¨ªem la vida. No pod¨ªem perdre mai, perqu¨¨ nosaltres ens hi jug¨¤vem la vida, ens ho jug¨¤vem tot, sense por i coneixent el risc.

Ara els joves s¨®n uns altres, per¨° tots plegats formem un grup d¡¯escriptors, Safor¨ªssims. El nom ja insinua la cosa: escriptors locals i globals, partint de l¡¯experi¨¨ncia immediata i oberts a un m¨®n sense fronteres. Aquesta oportunitat ens l¡¯ha permesa la tecnologia i un esperit gens localista. Si la primera generaci¨® que f¨¦u rogle no es va frustrar, els m¨¦s de cinquanta escriptors d¡¯ara no hi cauran ni en la temptaci¨®.

De totes maneres, caldr¨¤ que posem els punts sobre les is. La societat saforenca, i en general valenciana, s¡¯haur¨¤ d¡¯aclarir: o interioritza la seua llengua o la destrueix. Fins ara s¡¯ha dedicat a destruir-la, amb excuses o sense, ja ho hem dit, entre nosaltres viuen molts esclaus inconscients, i ¨¦s hora de retornar-los a la realitat, aquella amb qu¨¨ no sempre coincidim.

Perqu¨¨ una llengua no s¨®n signes nom¨¦s, com tampoc no ho ¨¦s una literatura. La llengua i la literatura d¡¯un poble s¨®n el seu patrimoni cultural de m¨¦s valor. Per¨° tamb¨¦ s¨®n la simbolitzaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia d¡¯una societat al llarg del temps, el seu coratge com a grup social i la pr¨¤ctica del seu sentit d¡¯igualtat, ¨¦s a dir, el seu concepte de llibertat, sense la qual no paga la pena viure.