Fuster, pa¨ªs, pol¨ªtica

Som un ¡°pa¨ªs sense pol¨ªtica¡±, va escriure Fuster ¡ªi ¨¦s ¨²til recordar-ho, ara que ja s¡¯acaba el cinquantenari de Nosaltres, els valencians¡ª, i aquesta car¨¨ncia singular no ¨¦s m¨¦s que la cara m¨¦s visible d¡¯un d¨¨ficit hist¨°ric, i la constataci¨® i manifestaci¨® d¡¯unes altres car¨¨ncies. En primer lloc, de la car¨¨ncia d¡¯una identitat clara i definida, assumida i compartida per una majoria suficient dels ciutadans, com se suposa que ¨¦s el cas en pa?sos m¨¦s ¡°normals¡±. Fuster tornar¨¤ una vegada i una altra sobre aquest punt, simplement perqu¨¨ ¨¦s el punt crucial: un pa¨ªs sense consci¨¨ncia clara d¡¯una ¡°personalitat¡± pr¨°pia, com podria actuar en tant que ¡°persona¡± col¡¤lectiva, i en tant que protagonista conscient de la pr¨°pia hist¨°ria i del propi dest¨ª? Per¨° n¡¯hi ha m¨¦s encara: si un pa¨ªs no ha fet pol¨ªtica, si no ha produ?t la part que li tocava de personatges i de moviments pol¨ªtics propis, substancials i constructius, vol dir probablement que tampoc no ha produ?t altres coses. Per exemple, que no ha produ?t una burgesia industrial i urbana (Fuster no pogu¨¦ con¨¦ixer els estudis hist¨°rics posteriors, que ens la mostren com a burgesia real i potent per¨°, aix¨° s¨ª, ideol¨°gicament poc ¡°valenciana¡±), que l¡¯hauria fet entrar amb m¨¦s bon peu en la contemporane?tat. ?s un pa¨ªs posse?t per una ¡°f¨²ria demolidora¡±, on durant algunes generacions no importava, per exemple, conservar una arquitectura pr¨°pia que, per ser pr¨°pia, no era considerada valuosa. Des de fora ens han fet com han volgut, perqu¨¨ nosaltres no ¡°ens f¨¦iem¡± de cap manera, per¨° tamb¨¦ ens hem desfet nosaltres sols, sense ajuda de ning¨². Com que no ens hem definit, ens defineixen uns altres, i com que no hem volgut ser el nostre propi centre, ens col¡¤loquen sense cap esfor? al marge i en la perif¨¨ria de tot: aquesta, potser, ¨¦s sobretot la nostra ¡°singularitat¡±, aquesta m¨¦s que cap altra. Un text del 1973, sobre la ¡°singularitat amarga¡± del Pa¨ªs Valenci¨¤, es clou amb aquestes paraules: ¡°Per¨° la ciutadania en la seua petita obligaci¨® di¨¤ria, el que pense i el que fa?a en la seua condici¨® de ¡®valencians¡¯ i com l¡¯entenguen i la practiquen, ¨¦s l¡¯¨²nic que compta: l¡¯¨²nica pol¨ªtica que serveix o que pot servir. Per a nosaltres, almenys¡­¡±. L¡¯¨²nica pol¨ªtica, en efecte.