Amb uns ulls de xiqueta

?No ¨¦s la primera vegada que esmente ac¨ª les activitats de Riurau Editors, no solament perqu¨¨ ¨¦s una empresa altament merit¨°ria, sin¨®, sobretot, perqu¨¨ de tan merit¨°ria com ¨¦s, no deixa de sorprendre¡¯ns. El fundador d¡¯aquesta editorial ¨¦s un jove m¨²sic valenci¨¤ que, cap al 2009, es va traslladar a Barcelona, Jaume Ortol¨¤. Des de llavors, ha anat publicant un grapat selecte de t¨ªtols de la categoria del Faust de Goethe ¨Cni m¨¦s ni menys-, el Michael Kohlhaas i El pr¨ªncep de Homburg de Heinrich von Kleist, La democr¨¤cia a Am¨¨rica d¡¯Alexis de Tocqueville, els Contes drol¨¤tics d¡¯Honor¨¦ de Balzac i Sentit com¨² de Thomas Paine, entre altres. El que tenen en com¨² ¨¦s que s¨®n obres mestres d¡¯aix¨° que en diem la civilitzaci¨® occidental, llibres que conv¨¦ de llegir i rellegir moltes vegades i que se¡¯ns fan indispensables. I si ¨¦s cert que hi ha molta gent al m¨®n que fa la seua vida, sembla que prou b¨¦, sense sentir la necessitat de llegir-los, l¡¯¨²nica cosa que podem dir ¨¦s que ells s¡¯ho perden, i que perdre¡¯s el millor no val la pena.

Alguns d¡¯aquests llibres ja s¡¯havien tradu?t al catal¨¤ ¨Cen versions molt antigues-; d¡¯altres, ¨¦s gr¨¤cies a Riurau que els podem llegir en la nostra llengua. ?s un gran servei. Cal dir, a m¨¦s, que Ortol¨¤ no ¨¦s solament el fundador i director de l¡¯editorial. Tamb¨¦ n¡¯¨¦s l¡¯¨¤nima, el fact¨°tum i el traductor ¨Cmolt competent- de la majoria dels t¨ªtols a qu¨¨ ad¨¦s m¡¯he referit. De tant en tant, col¡¤labora en aquests treballs un altre valenci¨¤, Guillem Calaforra, autor d¡¯un notable assaig sobre m¨²sica, So i silenci, i d¡¯algun pr¨°leg substanci¨®s. Ara ¨¦s el traductor d¡¯un llibre que ¨¦s una altra sorpresa. Ac¨ª no es tracta d¡¯un cl¨¤ssic recuperat, sin¨® d¡¯un document estremidor: els records d¡¯una de les escass¨ªssimes supervivents de la comunitat jueva de Lwow, destru?da pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, redactats a corre-cuita per l¡¯autora, llavors una xiqueta de 12 anys.

Amb els ulls d¡¯una xiqueta de dotze anys ¨¦s exactament el que el t¨ªtol ens diu que ¨¦s. Janina Hescheles tenia 10 anys quan l¡¯ex¨¨rcit alemany entr¨¤ a la seua ciutat. Aquell mateix dia, va veure desapar¨¦ixer son pare per sempre. Els carrers eren plens de gent que colpejava els jueus, amb pals, graneres, pedres i el que f¨®ra. Tot eren crits, sang i vidres trencats, fins al punt que ¡°no es podia recon¨¦ixer la ciutat¡±. El malson va comen?ar aix¨ª, i en el cas de Janina havia de prolongar-se, cada volta pitjor, durant dos anys, fins que un grup resistent jueu va aconseguir rescatar-la i amagar-la en un refugi de Crac¨°via, on, encara en perill, va redactar aquests records.

Per a Janina, els carrers familiars es van convertir de sobte en un infern

Les breus mem¨°ries de Janina Hescheles s¨®n un dels documents m¨¦s espantosos que ens ha deixat aquella esgarrifosa bogeria que va ser l¡¯extermini dels jueus d¡¯Europa. I ho s¨®n perqu¨¨ ens ho conta una xiqueta atemorida, amb aquella capacitat de suportar quasi qualsevol cosa que tenen els xiquets i, d¡¯altra banda, amb aquell profund desvaliment dels infants abandonats, perduts en circumst¨¤ncies monstruoses. Per a Janina, els carrers familiars es van convertir de sobte en un infern, va veure morir sa mare, va veure el rebuig i l¡¯odi dels seus parents no jueus, va veure la dignitat i la impot¨¨ncia d¡¯un heroisme condemnat (¡°com que no vol¨ªem fer veure el nostre estat deplorable, pel cam¨ª cant¨¤vem marxes alegres¡±). Les seues reflexions s¨®n esfor?os desesperats per assimilar coses inconcebibles. Les seues descripcions, en canvi, tenen la precisi¨® implacable que de vegades habita en la mirada d¡¯un infant trasbalsat. Amb ra¨® diu Iaroslav Hyrtsak que aquestes ¡°s¨®n p¨¤gines molt dif¨ªcils de llegir, per¨° hom no pot deixar de llegir-les¡±. Ni el lector m¨¦s avesat a aquesta mena de literatura deixar¨¤ de sentir-se commogut per l¡¯experi¨¨ncia i la mirada d¡¯aquella xiqueta aterrida i valenta que va ser Janina Hescheles.

En efecte, aquest ¨¦s un llibre excepcional, i tamb¨¦ poc conegut. Es va publicar en polon¨¦s el 1946 i despr¨¦s s¡¯ha tradu?t a l¡¯alemany, a l¡¯ucra?n¨¦s i al rus. Gr¨¤cies a Guillem Calaforra ¨Cque ¨¦s un savi rastrejador de textos poderosos- i a Riurau, s¡¯ha editat abans en catal¨¤ que en angl¨¦s, per exemple. A m¨¦s, s¡¯ha editat molt b¨¦. L¡¯excel¡¤lent versi¨® de Calaforra va acompanyada d¡¯un pr¨°leg explicatiu del traductor, un altre del professor de la universitat de Lwow (ara L¡¯viv) Iaroslav Hyrtsak i d¡¯un text escrit per a l¡¯ocasi¨® per l¡¯autora, que encara viu. A m¨¦s, l¡¯edici¨® inclou els poemes que Janina va escriure quan tot el seu m¨®n era aniquilat, i que tampoc s¨®n f¨¤cils d¡¯oblidar. Si en bona part la cultura ¨¦s un intent tena? de preservar la vida amb la mem¨°ria ¨Ci ¨¦s precisament aix¨° el que ens caracteritza com a humans-, aquest llibre en fa honor, a la cultura i a la humanitat. Riurau pot estar orgull¨®s d¡¯haver-lo publicat, i nosaltres, li hem d¡¯estar agra?ts.