On ¨¦s ¡°el m¨¦s respectat¡±?

El 1970, Calders prolog¨¤ el recull de contes Rescat d¡¯ambaixadors, de Ramon Comas, que el proclamava ¡°mestre reconegut¡±. Ja era un narrador consolidat i esdevenia referent dels m¨¦s joves. Una de les Faules de mal desar (1974) de Jaume Cabr¨¦, La ciutat de les set rescloses, adopt¨¤ un to i un tema ben caldersians. I m¨¦s perdurable fou encara la influ¨¨ncia que comen?¨¤ a exercir tamb¨¦ llavors sobre Pep Albanell.

A final dels setanta Calders assol¨ª una gran popularitat i li arrib¨¤ el que anomen¨¤ ¡°l¡¯etapa dels pr¨°legs¡±. En va escriure a Crim de Germania (1981) de Josep Lozano, Hist¨°ries de la m¨¤ esquerra (1981) de Jes¨²s Moncada i (Qu)eixalades (1982) de Llu¨ªs Busquets. La combinaci¨® d¡¯hist¨°ria, fantasia, llegenda i quotidianitat que feia Lozano tenia regust caldersi¨¤. Moncada era capa? d¡¯integrar en un univers propi alguns motius de Calders i un sentit de l¡¯humor semblant. I el llibre de Busquets t¨¦ moments prou caldersians.

Quim Monz¨® descobr¨ª Calders en aquella ¨¨poca. En reivindic¨¤ la figura i l¡¯obra en un article de 1986 que en parlava com ¡°el m¨¦s respectat¡± dels escriptors. Una imatge desenfadada i una narrativa en qu¨¨ la imaginaci¨® sorgeix dels fets m¨¦s banals com a reivindicaci¨® d¡¯una quotidianitat no estereotipada foren les marques, per via caldersiana directa o indirecta, de narradors com el mateix Monz¨®, Sergi P¨¤mies, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona o M¨¤rius Serra. El darrer ho culmin¨¤ amb un llibre eloq¨¹entment titulat La vida normal (1998), on escriu hist¨°ries basades en experi¨¨ncies ben comunes. Per la seva banda, de Monz¨® s¨®n els contes Durant la guerra, hist¨°ria d¡¯un conflicte tan inexistent com la famosa ¡°invasi¨® subtil¡±, i El mirall, formulaci¨® de la idea que la vida imita l¡¯art, pr¨°xima a la que en fan obres caldersianes com La verge de les vies. Paral¡¤lelament, Joan Pinyol conreava una narrativa derivada expl¨ªcitament de Calders ¡ªcom mostren Balanc¨ª d¡¯onades (1994), Avinguda Capri (1999) i els articles que ha escrit sobre ell.

En una cr¨ªtica a Guadalajara (1996), Vicen? Pag¨¨s apunt¨¤ la filiaci¨® caldersiana de Durant la guerra. Monz¨® i Calders, de fet, havien influ?t la primera narrativa de Pag¨¨s. Per¨° s¡¯alluny¨¤ d¡¯aquests models per un cam¨ª m¨¦s pr¨°xim al realisme i al psicologisme que tamb¨¦ seguiren Jordi Punt¨ª o Imma Mons¨®. El que un dia sembl¨¤ omnipres¨¨ncia caldersiana va disminuir. ?s significatiu que a Un deu. Antologia del nou conte catal¨¤ (2006) i Veus de la nova narrativa catalana (2010) narradors joves esmentin com a referents Cabr¨¦, Monz¨® o Moncada, mentre que Calders nom¨¦s apareix citat per les editores. Aix¨° no vol dir que els nous escriptors no l¡¯hagin tingut present. Marina Espasa, per exemple, parteix d¡¯una tradici¨® molt lligada a Calders a La dona que es va perdre (2012) i ha explicat la seva preco? admiraci¨® per ell. Alhora que les diverses reedicions que se n¡¯han fet i l¡¯actual centenari li han guanyat elogis de Sebasti¨¤ Alzamora, Pere Guix¨¤, Melcior Comes o Toni Sala, membre, ha dit, ¡°d¡¯una generaci¨® molt deutora de Calders¡±.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes relacions directes, en tant que l¡¯obra de Calders es produ¨ª en els nuclis neur¨¤lgics de la narrativa moderna, la seva ombra s¡¯est¨¦n, reconeguda o no, per territoris immensos ¡ªCare Santos s¡¯ha referit al conjunt de narradors d¡¯avui com ¡°fills bords de Pere Calders¡±. Per comen?ar, ¨¦s font indiscutible de l¡¯actual ¨¨xit del g¨¨nere cont¨ªstic. La seva formulaci¨® del fet que la realitat imita l¡¯art ha estat magn¨ªficament renovada per V¨ªctor Garc¨ªa Tur a Twistanschauung (2009). O b¨¦ la seva combinaci¨® d¡¯imaginaci¨® i quotidianitat no ¨¦s lluny del conte que obre Plantes d¡¯interior (2011), de Borja Baguny¨¤.

Altrament, al marge de l¡¯¨²s compartit per¨° diferent del fant¨¤stic en Calders i Albert S¨¢nchez Pi?ol, hi ha una connexi¨® m¨¦s indirecta ¡ªi m¨¦s profunda¡ª entre ells. A L¡¯ombra de l¡¯atzavara, Calders presenta un desterrat que arriba a un m¨®n estrany. En percep els natius com a altres radicalment diferents i arriba a formar-hi una fam¨ªlia que se li revela com l¡¯enemic. All¨° que Calders presenta sota la forma de novel¡¤la realista amb voluntat de transcendir-la ¨¦s el que S¨¢nchez Pi?ol ha plantejat recorrent a la novel¡¤la fant¨¤stica i d¡¯aventures ¡ªper¨° sense oblidar referents hist¨°rics compartits amb Calders que justifiquen reflexions semblants sobre el jo, la identitat i l¡¯altre.

Quant a recursos narratius, Calders ¨¦s un dels mestres moderns del microconte, del narrador no fiable i del narrador identificat amb l¡¯autor que es presenta com a protagonista o testimoni de fets extraordinaris. S¨®n tres f¨®rmules omnipresents en la narrativa actual. Calders fou capa? de combinar-les amb aquesta brevetat: ¡°Em dic Pere i dos cognoms m¨¦s. Vaig n¨¦ixer abans-d¡¯ahir i ja som dem¨¤ passat. Ara nom¨¦s penso com passar¨¦ el cap de setmana¡±. ?s una reflexi¨® actual¨ªssima sobre la incapacitat de l¡¯¨¦sser hum¨¤ per viure el present, tal com prova que hagi centrat un conte de Mil cretins (2007) de Monz¨® i La dona velo? (2012) de Mons¨®.

Sense ser-hi directa, la pres¨¨ncia de Calders en tots aquests casos demostra la grandesa d¡¯un home senzill de vida normal que, com solia dir, nom¨¦s volia explicar all¨° que realment li succe?a.

Jordi Marrugat ¨¦s membre del Grup d¡¯Estudis de Literatura Catalana Contempor¨¤nia de la UAB.

Bufetades de realitat

FRANCESC CANOSA

El realisme el bufeteja. Paf. Treballa 14 hores di¨¤ries per pagar deutes: "M'han embargat i desembargat, pago impostos endarrerits al govern i factures als creditors i m'ha de quedar temps per aguantar-me i mantenir la fam¨ªlia". A Pere Calders sembla que se li esfuma la m¨¤gia a l'exili. B¨¦... no, de fet, ¨¦s un altre joc de l'atzar absurd. ?s a M¨¨xic on posa els fonaments de la seva obra, per¨° a una galta hi ha la fantasia i a l'altra la plantofada de la realitat. Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis, que acaba de treure Acontravent, ensenya l'altra cara de Calders: les 48 cartes des de l'exili a qui considera amic i mestre, l'escriptor Rafael Tasis.

L'inici ¨¦s una il¡¤lusi¨®, com el primer par¨¤graf d'un conte. Una carta d'un dia de 1936 en qu¨¨ Calders envia El primer arlequ¨ª al "senyor" Tasis perqu¨¨ el jutgi. Despr¨¦s tot s'evapora, com si els dos homes haguessin anat a buscar tabac i desapareguessin fins... el 1954. Tasis torna de l'exili el 1948 i Calders ¨¦s a M¨¨xic. Aqu¨ª comen?a la hist¨°ria epistolar de l'home que vol tornar, des de la primera ratlla, i no pot: "Jo tinc, cada dia amb m¨¦s for?a, un desig enorme de retornar, per¨° ho veig molt dif¨ªcil; actualment, embarcar una fam¨ªlia com la meva costa una petita fortuna i estic lluny de posseir-la". Tasis ¨¦s l'sparring personal i professional. La vida de Calders a M¨¨xic ¨¦s entre galtes: "Sempre m'he estimat m¨¦s la Catalunya que desitjo que la que tenim". Entre l'ideal i la realitat, "jo tamb¨¦ s¨®c v¨ªctima del tropicalisme del qual ja t'he parlat en altres ocasions i susceptible d'unes desesmes i uns entusiasmes recurrents que sotmeten el meu esperit a fluctuacions gens recomanables". Per¨° la balan?a de la realitat es despla?a i l'exili agafa aire d'andr¨°mina que treu aire: "El que vull dir, Tasis, ¨¦s que el perfecte sentit de la realitat, ara, el teniu vosaltres. A nosaltres, entre l'enyor i el desitjar, el somni se'ns barreja sovint amb la truita". Paf!

L'altre gran despertar de Calders ¨¦s amb Incerta gl¨°ria (1956), de Joan Sales: "Sense deixar de recon¨¨ixer el talent de l'autor i la seva aptitud liter¨¤ria, trobo que... els conflictes entre la gram¨¤tica i la vida ens portaran, pl¨¤cidament, a escriure pitjor cada dia". Paf, paf. Sales torna de M¨¨xic, el 1948, perqu¨¨ creu que l'exili ¨¦s est¨¨ril. Construeix des de Catalunya amb una llengua nova. El somni torna a petar i l'etern debat sobre "el catal¨¤ que ara es parla" ¨¦s una de les autopistes m¨¦s transitades i apassionades de l'exili i d'aquestes cartes. Models de llengua, models per surar ir¨°nicament, "no hauria cregut mai que m'hagu¨¦s de perjudicar, precisament, pel fet que els barcos vagin millor que els vaixells per a navegar per les lletres catalanes". I abans de naufragar, "la decisi¨® es feia inajornable, perqu¨¨ l'Am¨¨rica se'ns est¨¤ menjant literalment". El 1962 torna. Fins a la mort de Tasis (1966) li escriu, amb un final de conte: "Tu saps molt m¨¦s de llegir que jo d'escriure". La m¨¤gia real torna a casa.