Manifestos

M'agraden els manifestos. Tenen aquell punt afirmatiu, positiu, conven?ut, valent i amb aquell deix d¡¯urg¨¨ncia que en fan un g¨¨nere inconfusible, diferent de tots els altres g¨¨neres literaris. No s¨¦ si serveixen per gaire, at¨¨s que es deixen veure als titulars informatius un sol dia per submergir-se sense remei, poc despr¨¦s, en la foscor de les hemeroteques, per¨° a mi em donen confian?a: que un grup de persones, en moments de m¨¤xima gravetat, es mobilitzin per marcar-me all¨° que haig de pensar m¡¯entendreix i alhora m¡¯omple de gratitud. En primer lloc, justament, perqu¨¨ m¡¯alerten que el moment revesteix la m¨¤xima gravetat, per si jo no hi havia caigut.

Qui s¨®n aquestes persones que vetllen en tot moment per les meves idees? Gent variada: escriptors, cineastes, artistes, actors, professionals enrag¨¦s en general i un ampli ventall de catedr¨¤tics de diverses disciplines. Intel¡¤lectuals, en diem gen¨¨ricament. Mai hi surten un lampista, un fuster o un bomber: ells queden reservats per a intervencions urgents m¨¦s concretes. Aix¨ª doncs, el nosaltres ho ¨¦s ma non troppo: cal un subjecte col¡¤lectiu perqu¨¨ el g¨¨nere sigui reconeixible, per¨° tampoc cal passar-se obrint les portes a tothom. Aix¨ª, no ¨¦s un nosaltres majest¨¤tic, at¨¨s que es tracta d¡¯un subjecte col¡¤lectiu, per¨° ben mirat tampoc es podria dir el contrari, des del moment que no tothom ¨¦s adm¨¨s a aquest club de la bona firma.

Als anys setanta es va imposar la moda de qualificar una mica m¨¦s aquest subjecte col¡¤lectiu i suposadament avantguardista. ¡°Nosaltres, els treballadors de la cultura¡± va ser una f¨®rmula d¡¯encap?alament que va fer fortuna per reclamar tota mena de drets conculcats pel franquisme.

Avui cal llegir entre l¨ªnees per identificar all¨° que uneix els sotasignats. El federalisme, per exemple. Vet aqu¨ª que quan pens¨¤vem que, Ebre enll¨¤, aquesta doctrina havia mort de consumpci¨® ¡ªquan Pasqual Maragall el predicava apassionadament no va sortir un sol federalista per fer-li costat¡ª, ara resulta que ¨¦s ple de partidaris d¡¯aquesta f¨®rmula d¡¯articulaci¨® de l¡¯Estat. Benvinguts siguin. Per¨° es diria que arriben a misses dites. I ¨¦s que una altra de les caracter¨ªstiques dels manifestos ¨¦s arribar tard per sistema. Per aix¨° ¨¦s un g¨¨nere que m¡¯agrada tant: per la seva inutilitat. Com la poesia.