Cors de sang i foc

L'edici¨® en comptagotes de l¡¯obra teatral de Josep Maria de Sagarra, d¡¯acord amb la cronologia de les estrenes, ens permet de calibrar-ne millor l¡¯evoluci¨®. I especialment valorar les provatures que va emprendre sobre la marxa per escapar del patr¨® restrictiu del poema dram¨¤tic. Sovint, els textos matisen la subjecci¨® volunt¨¤ria de Sagarra als gustos del p¨²blic i la seva concepci¨® del g¨¨nere en termes d¡¯antirealisme i estetitzaci¨®. En aquest cinqu¨¨ volum, s¡¯hi inclouen tres peces en vers: La filla del Carmes¨ª (1929), Gard¨¨nia (1930) i El cas del senyor Palau (1930). Si b¨¦ aquesta darrera ¨¦s una farsa coent ¡ªd¡¯embolics molierescos¡ª entorn d¡¯infidelitats i doble moral burgeses, les altres dues s¡¯escapen m¨¦s dels topoidel teatre sagarri¨¤ i dels clix¨¦s simplificadors que n¡¯han pervingut.

Ambientada en un imaginari segle XVII, al cor de la plana de Vic i en temps dels bandolers, La filla del Carmes¨ª ¨¦s un melodrama, amb molta sal i pebre, que desgrana la conversi¨® moral de Guillem de cal Bandoler. De comportar-se com un bretol¨¤s intolerable, aquest terratinent vigat¨¤ es torna mansoi i sentimental, despr¨¦s de contraure matrimoni, a la babal¨¤, amb Carmesina, la filla d¡¯un saltimbanqui. ?ntimament, Guillem projecta en aquesta pobra jove el record n¨ªtid de la mare difunta i hi troba un ins¨°lit model de conducta femen¨ª que l¡¯enlluerna. A la fi, la for?a magn¨¨tica de la bondat i la candidesa que emanen de Carmesina aconsegueixen que es regeneri moralment el niu d¡¯escur?ons de cal Bandoler.

Molt m¨¦s cosmopolita, Gard¨¨nia torna a tensar la corda melodram¨¤tica, i de vegades truculenta, per abordar la presa de consci¨¨ncia d¡¯una dona de la vida enfangada en els baixos fons d¡¯una ciutat mediterr¨¤nia. Esc¨¨ptica i desesperan?ada, Gard¨¨nia s¡¯adona que el temps de la joventut ja s¡¯ha fos i que l¡¯amor de deb¨° li ha estat escatimat. Al voltant seu, un m¨®n bigarrat amb efluvis de prostituci¨® i music hall de baixa estofa l¡¯atrapa en una decrepitud aparentment irreversible. In extremis, troba tanmateix una darrera oportunitat per salvar-se de la desfeta moral, obrint el cor de bat a bat. Gard¨¨nia ¨¦s l¡¯homenatge de Sagarra al m¨®n nocturn, seductor i t¨¨tric alhora, de les cases de barrets i les artistes de music hall de la Barcelona t¨¨rbola de Vida privada.

En totes dues obres Sagarra torna a fer gala d¡¯una habilitat formidable per tocar la fibra sentimental de l¡¯espectador i vorejar amb mal¨ªcia els afers (im)morals, sense desbordar-ne els l¨ªmits. Pren com a eix un personatge femen¨ª de car¨¤cter fort que esdev¨¦, fins a un cert punt, un revulsiu de consci¨¨ncies. I s¡¯aferra al tema universal dels cors ferits que, en redimir-se per amor, troben una cura moral, a manera de moralina obligada per a les bones digestions.

Val la pena de destacar, en aquest aspecte, l¡¯atreviment de dur a escena una prostituta de ressons expressionistes com ¨¦s Gard¨¨nia, tendra i l¨²cida, a estones d¡¯un nihilisme o d¡¯una bestialitat escruixidors, que serveix per fer una immersi¨® no gens complaent en el m¨®n subterrani, cru, esqueixat i indecor¨®s de la ciutat burgesa. A m¨¦s d¡¯aquestes gosadies que atorguen un toc de modernitat al distanciament formal del vers, all¨° que, sens dubte, continua deixant embadalit el lector d¡¯avui ¨¦s el virtu¨®s domini que t¨¦ Sagarra de la llengua. La fa ballar al ritme que vol.