Benjamin-Portbou

El fet accidental que Walter Benjamin mor¨ªs a Portbou a finals de l¡¯estiu de 1940 va fer que, no immediatament per¨° s¨ª a partir de 1970, la classe lletrada del pa¨ªs ¡ªcap legi¨®¡ª hagi retut homenatges a la seva mem¨°ria i, el que ¨¦s m¨¦s important, hagi promogut actes en qu¨¨ la seva enorme pot¨¨ncia intel¡¤lectual es divulgu¨¦s i s¡¯estudi¨¦s. Ja va ser important que el Partit Socialista Unificat de Catalunya col¡¤loqu¨¦s una l¨¤pida al costat de la porta d¡¯entrada del cementiri de la vila; per¨° encara ho ¨¦s m¨¦s tota l¡¯activitat que s¡¯ha desplegat a Portbou a partir del cinquantenari de la mort del fil¨°sof i el centenari del seu naixement, els anys 1990 i 1991. D¡¯aleshores en?¨¤, i malgrat la c¨¤ndida incultura d¡¯un alcalde que havia estat jugador del Bar?a (no era dolent), els actes en aquest lloc s¡¯han celebrat amb certa regularitat: s¡¯hi han fet seminaris i confer¨¨ncies, s¡¯hi han projectat documentals de gran valor i s¡¯ha condicionat tot un edifici centrat en la seva figura, que no ¨¦s l¡¯edifici projectat per convertir-se en un centre definitiu i monogr¨¤fic d¡¯estudis benjaminians, per¨° que ¨¦s alguna cosa. L¡¯altre edifici, nonat ¡ªuna mica m¨¦s amunt, al mateix carrer, cam¨ª del cementiri¡ª haur¨¤ d¡¯esperar climes econ¨°mics m¨¦s adients: de moment, amb el patrocini gaireb¨¦ ¨²nic de la Diputaci¨® de Girona ¡ªlloat sigui el nom del responsable d¡¯aquest ajut¡ª, es fa cada any un seminari en mem¨°ria de Benjamin, una de les m¨¦s grans i, sobretot, fruct¨ªferes intel¡¤lig¨¨ncies que va donar el nostre malaguanyat segle vint¨¨. Potser ara ¨¦s el moment d¡¯alertar aquells que puguin ser sensibles a la q¨¹esti¨® que iniciatives com la que estem comentant corren el perill d¡¯acabar un dia o altre, pr¨°xim m¨¦s que lluny¨¤. Quan un, amb motiu de l¡¯estat d¡¯opini¨® independentista que s¡¯ha entaulat a Catalunya, veu a la televisi¨®, un dia s¨ª i l¡¯altre tamb¨¦, com es redueix la cultura al folklore local ¡ªcastellers, boletaires, cistellers, sardanistes i escriptors difunts d¡¯estar per casa; descansin tots al parad¨ªs¡ª, no deixa de tenir una esgarrifan?a: ?¨¦s que ser independents ens convertir¨¤ en una mena de Tirol mediterrani, amb veus de falset, blassmusiki corns de ca?a, pantalons curts de vellut i saltirons joiosos?

Enguany, el cap de setmana de Tots Sants, van parlar al llogarret, amb excel¡¤l¨¨ncia, Llu¨ªs Virgili Montull i Imma Merino, i es va concedir per primera vegada el Premi Internacional Walter Benjamin, tan ben dotat com s¡¯ha pogut. El p¨²blic hi va ser nombr¨®s ¡ªi aix¨° que Portbou cau lluny de tot arreu¡ª, tamb¨¦ amb la pres¨¨ncia de vilatans amb ¨¤nsies de saber qui era aquest prohom que descansa al seu municipi. A dalt, al cementiri, les despulles de Benjamin jeuen sota un mon¨°lit i una inscripci¨® que un servidor, per enc¨¤rrec del Goethe Institut de Barcelona ¡ªell tamb¨¦ sigui lloat¡ª va triar entre les seves Tesis de filosofia de la hist¨°ria: ¡°No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui al mateix temps de la barb¨¤rie¡±. La frase no t¨¦ res a veure amb els avatars hist¨°rics de la Segona Guerra Mundial i l¡¯holocaust. T¨¦ a veure amb aix¨° que segueix: cada vegada que s¡¯instal¡¤la un fet de cultura en una societat, n¡¯hi ha una pila que passen inconsiderats, i en aix¨° consisteix l¡¯acte de barb¨¤rie. Penso, doncs, si no arribar¨¤ a succeir que els fastos de la nostra cultura, amb tota la moguda que s¡¯acosta, no faran que un fet de cultura tan impressionant com el llegat de Walter Benjamin no quedi anorreat i oblidat, entre nosaltres, per qui sap quant de temps. Llavors s¡¯haur¨¤ fet realitat el dictum de Benjamin: la generosa

promoci¨® dels nostres fets culturals haur¨¤ com¨¨s la barbaritat d¡¯oblidar no solament els ossos de Benjamin ¡ªque potser ni s¨®n all¨¤ on s¨®n respectats¡ª, sin¨® tamb¨¦ la seva ensenyan?a, una de les m¨¦s fruct¨ªferes i dial¨¨ctiques de totes les que el pensament del segle XX ens va llegar.

Mentrestant, un grapat d¡¯homes amb bona fe i idees amb volada, com Jordi Font, del MUME, i J?rg Zimmer, de la Universitat de Girona ¡ªque hi ha fundat una c¨¤tedra amb el nom del llumin¨®s fil¨°sof¡ª, no paren d¡¯esfor?ar-se perqu¨¨ a tot el pa¨ªs, no solament a Portbou, no ens esdevingui la desgr¨¤cia que plana sobre el nostre futur cultural.