Mirar, escoltar, llegir Estell¨¦s

Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s (Burjassot, 1924 ¨C Val¨¨ncia, 1993) no ¨¦s una de les figures liter¨¤ries valencianes que necessita difusi¨®. O que haja de ser reivindicada de manera urgent: la cont¨ªnua bibliografia que genera, les festes estellesianes arreu del territori, la petja en els autors actuals, o ser un autor sortosament llegit, fan del mestre el m¨¦s semblant a un poeta nacional. Per¨° els mites tamb¨¦ conv¨¦ conrear-los. I encara m¨¦s en els vint anys de la seua mort. D¡¯ac¨ª ve el fet que l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL) l¡¯haja nomenat ¡°escriptor de l¡¯any¡±: aquesta setmana, amb la inauguraci¨® al Centre del Carme de l¡¯exposici¨® ¡°Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, cronista de records i d¡¯esperances¡±, oberta fins al 17 de febrer de 2013, s¡¯enceta un per¨ªode intens d¡¯activitats relacionades amb el poeta de Burjassot.

En la planificaci¨® i l¡¯execuci¨® de l¡¯exposici¨®, dotada amb un pressupost de 50.000 euros, ha estat treballant des del mes d¡¯abril una comissi¨® coordinada pel comissari de la mostra, l¡¯acad¨¨mic Josep Palomero. El dissenyador V¨ªctor Bataller, el t¨¨cnic en exposicions Edelmir Gald¨®n i l¡¯estudi¨®s Francesc P¨¦rez Morag¨®n en la part documental, amb el suport del fot¨°graf Joan Campos i d¡¯Empar Mart¨ªnez en l¡¯¨¤rea audiovisual, han estat en la sala de m¨¤quines d¡¯una iniciativa en la qual tamb¨¦ s¡¯han implicat la fam¨ªlia i diverses institucions (mitjans de comunicaci¨®, universitats, entitats c¨ªviques i culturals, etc¨¨tera) a l¡¯hora de cedir objectes i material gr¨¤fic i audiovisual. Una mostra, de fet, que convida des de diferents angles a mirar, llegir i escoltar Estell¨¦s.

Anant a pams, el visitant hi trobar¨¤ un gran mural biogr¨¤fic de vora quinze metres en qu¨¨ es contextualitza l¡¯extensa obra de l¡¯autor i s¡¯hi repassa la vida, del fill de forner de Burjassot que s¡¯inicia sense continu?tat en l¡¯ofici patern, passant pel seu ingr¨¦s en el diari Las Provincias, el seu vessant c¨ªvic i personal o els reconeixements que encara reb¨¦ en vida. Desenes de fotografies en aplecs i manifestacions, arreplegant premis, en companyia de personatges rellevants del m¨®n de la cultura i la pol¨ªtica acompanyen el trajecte visual. I una citaci¨® adient de Quadern per a ning¨² el presideix: ¡°Us he donat els meus versos, us he donat en certa manera la meua vida¡±.

Una taula on es pot llegir Estell¨¦s i una zona de projecci¨® amb m¨¦s de mil fotografies que il¡¤lustren els poemes de Coral romput recitats per Ovidi Montllor ocupen una altra zona de la mostra. Mentrestant, en la vintena de vitrines hi ha objectes com ara una vella (i productiva) m¨¤quina d¡¯escriure Olivetti, una ploma adquirida a Berl¨ªn, un retrat a l¡¯oli fet a Isabel Lorente, la seua esposa, quan tenia setze anys ¡ªfet pel seu germ¨¤¡ª, llibres diversos, primeres edicions, manuscrits, entrades o d¨ªptics. Tamb¨¦ hi ha un tast de la ingent quantitat d¡¯antologies, estudis i traduccions generats per Estell¨¦s. I fins i tot un apartat dedicat al teatre, preparada pel dramaturg Manuel Molins, en qu¨¨ es repassa la seua obra i els muntatges dut a terme a partir dels seus versos. Tamb¨¦ hi ha espai per a l¡¯abundosa obra gr¨¤fica que inspir¨¤ artistes com ara Joan Ramos o Manuel Boix. M¨¦s anecd¨°tic, per¨° tamb¨¦ il¡¤lustratiu, perqu¨¨ copsa el seu pes c¨ªvic, ¨¦s el mural que s¡¯ha dedicat a les nombroses poblacions que ja celebren la festa dedicada al poeta. O la cinquantena de pobles i ciutats que, arreu del Pa¨ªs, li han dedicat una via p¨²blica. ¡°Potser ¨¦s la sintonia que tenia amb el registre del carrer, per¨°: a quin altre creador s¡¯ha dedicat una cinquantena de carrers? Benlliure? Sorolla? Ben poquets¡±, aventura Palomero.

Respecte del vessant audiovisual de l¡¯exposici¨®, s¡¯hi poden veure documentals i entrevistes, incloent-hi una de ben curiosa de Josep Maria Espin¨¤s per a TV3 feta el 1987. O un monitor on Manuel Rodr¨ªguez Castell¨®, Reis Juan, Vicent Camps i Tom¨¤s Llopis reciten els poemes. La profitosa relaci¨® del poeta amb la m¨²sica s¡¯arreplega en un plaf¨® amb car¨¤tules de discos que contenen alguna can?¨® musicant poemes d¡¯Estell¨¦s, sorprenentment abund¨®s. I davall, una pantalla t¨¤ctil per a poder seleccionar i escoltar els temes. ¡°Tothom sap que s¡¯han fet can?ons sobre la seua obra, per¨° poques persones saben que n¡¯hi ha tantes¡±, apunta Palomero. Una altra curiositat: el programa de m¨¤ d¡¯un recital organitzat a Nova York per l¡¯Institut Ramon Llull, dedicat a poetes en llengua catalana, en qu¨¨ s¡¯anuncia el m¨ªtic Lou Reed llegint Les nits que van fent la nit (Nights that make the night).

¡°Vol¨ªem explicar qui era Estell¨¦s, el per¨ªode que va viure, la repercussi¨® enorme de la seua obra en molts camps, proporcionar al p¨²blic una foto fixa. I ho hem fet per mitj¨¤ d¡¯una imatge i un grafisme molt moderns, molt homogenis¡±, argumenta el comissari de la mostra, el qual avan?a que malgrat la densitat ¡°no ens hi ha cabut tot¡±. ¡°De vegades tens una visi¨® deformada, i coses que creus que tenen molta import¨¤ncia en realitat no en tenen. Una exposici¨® no ¨¦s una tesi doctoral, s¨®n elements amb un valor did¨¤ctic que dif¨ªcilment es podran tornar a veure reunits¡±, rebla. Sobre la imatge projectada d¡¯Estell¨¦s, Palomero voldria superar la visi¨® preponderant de poeta c¨ªvic. ¡°Era m¨¦s que aix¨°, era un poeta amb molt d¡¯ofici, amb una gamma de discursos molt diversa¡±, diu, si b¨¦ anota que ¡°no s¡¯ha volgut amagar res del que era Estell¨¦s. El vessant pol¨ªtic hi est¨¤ representat¡±.

L¡¯exposici¨® ¨¦s l¡¯aspecte m¨¦s visible d¡¯un seguit d¡¯activitats organitzades per la comissi¨® de l¡¯any Estell¨¦s, que coordina un altre acad¨¨mic, el vicepresident de l¡¯AVL Manel P¨¦rez Saldanya. Una de les m¨¦s cridaneres ¨¦s l¡¯edici¨® d¡¯un disc amb 20 de les moltes can?ons inspirades en poemes d¡¯Estell¨¦s i que han estat seleccionades pel music¨°leg Josep Vicent Frechina. Versions, entre molts altres, d¡¯Araceli Banyuls, Remigi Palmero, Joan Am¨¨ric, Miquel Gil, Al Tall, Paco Mu?oz i, ¨°bviament, Ovidi Montllor, el gran difusor estellesi¨¤ en el m¨®n de la m¨²sica. Un cabal inesgotable: tres de les can?ons han estat gravades els darrers mesos. Juntament amb aix¨°, hi ha preparada una ruta per la capital valenciana (¡°La Val¨¨ncia de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, la mirada d¡¯un poeta¡±), amb vig¨¨ncia durant el temps que durar¨¤ l¡¯exposici¨®, que parteix de la pla?a de l¡¯Ajuntament, on treballava Estell¨¦s en el diari Las Provincias, i acaba al Centre del Carme, amb parades en diferents punts per a llegir poemes del mestre. Un opuscle amb fotografies i versos escollits serveix de guia i record. Altrament, com es va fer amb Enric Valor, hi ha un c¨°mic biogr¨¤fic, obra de Jes¨²s Huguet, i materials did¨¤ctics per a l¡¯ESO i el Batxillerat confeccionats per Tom¨¢s Llopis, Isidre Crespo i Toni Esp¨ª. Aix¨ª mateix, hi ha en proc¨¦s de confecci¨®, per¨° bastant avan?at, un llibre d¡¯estudis sobre Estell¨¦s coordinat per Vicent Salvador i el mateix Saldanya, que pret¨¦n ¡°ser una aportaci¨® rellevant¡±, amb informaci¨® sobre el poeta i la seua relaci¨® amb terrenys com ara l¡¯est¨¨tica, la traducci¨® o els corrents literaris de diferents ¨¨poques. A m¨¦s a m¨¦s, hi haur¨¤ una exposici¨® itinerant, per als ajuntaments i les institucions que la sol¡¤liciten, aix¨ª com una antologia redu?da del Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤ coordinada per Honorat Ros.

¡°No es pot dir que Estell¨¦s no siga un autor reconegut, per¨° est¨¤ b¨¦ reivindicar-lo i estudiar-lo. Ja tocava que l¡¯AVL li fera aquest reconeixement¡±, argumenta Saldanya. Per a ell, Estell¨¦s no tan sols ¨¦s ¡°el m¨¦s gran poeta valenci¨¤ des d¡¯Ausi¨¤s March, un gran creador de lectors de poesia en valenci¨¤¡±, sin¨® tamb¨¦ ¡°una persona compromesa amb la llengua, la cultura i la hist¨°ria. ?s un forjador d¡¯identitat, de persones amb una forta adhesi¨® per la llengua¡±. ¡°Sempre ¨¦s important que les institucions reivindiquen els grans autors valencians que no sempre han tingut aqueix reconeixement. Despr¨¦s de designar com a escriptors de l¡¯any figures contempor¨¤nies com Sanchis Guarner o Enric Valor, calia fer-ho amb Estell¨¦s. Com li haur¨¤ de tocar algun dia, a Joan Fuster¡±, deixa caure. En la casella d¡¯eixida per al 2013, per¨°, Joan Ro¨ªs de Corella.