Els riscos de la por

Com la majoria de premis promocionals d¡¯aquest pa¨ªs, inclosos el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Josep Pla i el Prudenci Bertrana, el premi Sant Joan ha mantingut en els darrers temps una innegable irregularitat. M¨¦s encara: del 2007 en?¨¤, amb guanyadors com Baltasar Porcel, Jordi Coca, Joan Barril i Andreu Mart¨ªn, el Sant Joan ha seguit fil per randa aquella absurda llei segons la qual ¨¦s preferible distingir un bon nom que una bona novel¡¤la, perqu¨¨ tots quatre van obtenir el guard¨® amb obres que se situen molt lluny del seu millor nivell. Per tancar el cicle, el jurat ha optat enguany, per¨°, per canviar la pauta. Ni la guanyadora, Ada Castells (Barcelona, 1968), ni la novel¡¤la, Pura sang, segueixen la t¨°nica, fet que s¡¯hauria de valorar. Fins i tot en el cas que Pura sang no arribi a ser una obra tan valenta com apunten els seus riscos aparents.

Perqu¨¨ arriscada, de fet, ja ho va ser la primera novel¡¤la de Castells, El dit de l¡¯¨¤ngel (Emp¨²ries, 1998), una hist¨°ria amb el rerefons del protestantisme en qu¨¨ l¡¯humor, la fe i els sentiments s¡¯empeltaven de manera original. I perqu¨¨ arriscades, tot i que amb resultats diferents, van ser tamb¨¦ l¡¯aparentment superficial Mirada (Emp¨²ries, 2001), sobre la dictadura de les convencions, i la biogr¨¤fica Tota la vida (Emp¨²ries, 2005), en la qual el pintor rom¨¤ntic C. D. Friedrich feia de mirall pervers. Totes tres, curiosament, tenien en com¨² les protagonistes femenines, per¨° tamb¨¦ un tema central en Pura sang, un assumpte metaliterari que en determina el risc: la falsedat de les primeres impressions.

Presentada, en aquest sentit, com una novel¡¤la g¨°tica que es converteix en la confessi¨® d¡¯una ment a la deriva, Pura sang ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una mare incapa? d¡¯estimar, una jove pintora que comen?a tenint por d¡¯uns sorolls en un casalot menorqu¨ª i que, al final, converteix la malaltia del seu fill en l¡¯esper¨® dels seus propis trastorns. La seva veu, dirigida al nen, ¨¦s doncs un cas clar de narrador poc fiable, afeblit per l¡¯a?llament i la manca de consanguinitat. Ser¨¤ la sang, al final, qui emboliqui la troca i animi la protagonista, per¨° no per la via del terror, com anunciaven els passos de rosca de l¡¯inici, sin¨® a trav¨¦s d¡¯uns lligams q¨¹estionats un cop i un altre; dit de manera m¨¦s directa: ?pot una mare deixar d¡¯estimar el fill? ?I estimar-lo sense saber-ho? ?I confondre cap i cor, tots dos malalts?

L'obra d'Ada Castells t¨¦ elements d'inter¨¨s i solv¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ temeritats excesives

Vet aqu¨ª una de les maneres d¡¯enfocar aquest llibre, la m¨¦s argumental, la m¨¦s aparent, la menys fiable coneixent l¡¯autora. Hi ha detalls, per¨°, tant o m¨¦s reveladors, i provenen de dos dels seus ep¨ªgrafs, repetits com mantres: una variant del Salm 23:4, ¡°No s¡¯ha de tenir por de res¡±, i els excepcionals versos de Jes¨²s Lizano ¡°El capit¨¢n / no es el capit¨¢n. / El capit¨¢n / es el mar¡±. Comen?ant per aqu¨ª, la narradora i protagonista els utilitza per explicar-se per qu¨¨ no pot dirigir la seva vida, per qu¨¨ l¡¯atzar, el dest¨ª o les convencions passen sempre per davant, per qu¨¨ tot ¨¦s mar i tempesta i ella no capitaneja ni tan sols la seva ment. Vet aqu¨ª el millor del llibre, sens dubte, un tractament arriscat de la maternitat i la bogeria que, malgrat tot, t¨¦ una doble lectura: el que serveix al personatge, ?ha de servir tamb¨¦ a l¡¯autora? En una novel¡¤la com Pura sang hi ha onades, i placidesa, i profunditat, per¨°... ?pot fallar-hi el capit¨¤? ?Pot el deteriorament de la mare contagiar els personatges fins que no hi hagi on fixar l¡¯¨¤ncora? I m¨¦s: si el lector es mareja, ?se li pot retreure que la curiositat inicial esdevingui desinter¨¨s al darrer ter?? S¨®n preguntes que afecten l¡¯arquitectura de Pura sang, preguntes que es poden estendre a aspectes t¨¨cnics (?no hi hauria ajudat abusar menys de les intrigues de predestinaci¨® despr¨¦s de dinamitar-ne la principal?), i tamb¨¦, malgrat els encerts pict¨°rics, a algun d¡¯estil¨ªstic (el matrimoni ¡°arrugat i enganxif¨®s¡±, ¡°com una compresa amb ales¡±, de la p¨¤gina 220).

Riscos, doncs: elements d¡¯inter¨¨s i solv¨¨ncia acompanyada de temeritats que a m¨¦s d¡¯un li semblaran excessives. ¡°No s¡¯ha de tenir por de res¡±. Segurament no ¨¦s cert. Pura sang ¨¦s una novel¡¤la en l¨ªnia amb la traject¨°ria d¡¯Ada Castells, un Sant Joan de certa volada, un llibre suggeridor i recomanable... Per¨° des del punt de vista del capit¨¤, la por a assumir massa riscos potser hauria estalviat al lector alguns glops d¡¯aigua salada.