Periodisme en brut

Aquesta ¨¦s una hist¨°ria en brut. Aix¨° ¨¦s periodisme en brut. Quan els obrers van ser els amos havia de ser llibre fa 36 anys. Li van encarregar r¨¤pidament a Xavier Vinader el 1976: ¡°El vaig escriure, doncs, a tota pastilla aprofitant les meves pr¨°pies cr¨°niques publicades en el diaris de Barcelona i totes les notes que havia pres en els quaderns de camp durant aquelles setmanes convulses. Li vaig entregar, unes quantes setmanes despr¨¦s, dins d¡¯una carpeta blava amb gomes, acompanyat d¡¯un grapat de fotos i dels principals documents que havia generat el conflicte¡±. El manuscrit no veu la llum. L¡¯editorial Laia tanca per problemes econ¨°mics.

Ara apareix aquest text en brut, borr¨®s, boir¨®s, darrere del qual hi ha una Transici¨® on, realment, la pseudopol¨ªtica es fa en despatxos plens de fum i ulleres fumades. Per¨° un tret trenca els vidres bisellats. Un impacte de pilota al sindicalista Manuel Rodr¨ªguez, el 19 de febrer de 1976. Tot esclata: 260 empreses i 40.000 obrers en vaga. A Sabadell, entre el 23 i el 27 de febrer de 1976, els treballadors surten al carrer. Un Vinader de 29 anys ho veu, ho apuntat tot, nerviosament.

?s aix¨°. D¡¯aqu¨ª el brut: la quantitat de fonts, documents, fotos, impressions, escenes, protagonistes... Brut de realitat. Brut de corredisses, crits, assemblees, amenaces, pors... Aquest llibre t¨¦ ecos de Deu dies que trasbalsaren el m¨®n, on el nord-americ¨¤ John Reed explica la Revoluci¨® russa amb mirada poli¨¨drica i un escatxigar de fonts d¡¯informaci¨® impressionant. D¡¯aquesta suma naixer¨¤ el mite, per sempre m¨¦s, del ¡°poble¡± com a gran protagonista de la Revoluci¨®. Aqu¨ª tamb¨¦ hi ha tot aix¨°. I, aix¨ª, amb aquesta visi¨® en cinemascop i heterog¨¨nia, Vinader tamb¨¦ explica ¡°el paper fonamental¡± dels empresaris en el final feli? de la vaga. No hi va haver acomiadaments. Potser aqu¨ª el mite del poble ¨¦s el d¡¯un poble no pas petit, ni d¡¯ideologia concreta, codificada (el que massa relats hegem¨°nics encara glorifiquen i del qual cobren pensi¨®), sin¨® d¡¯un poble gran, divers, i que vol llibertat.

L¡¯habilitat d¡¯aquest brut de Vinader ¨¦s aquesta: veure que darrere la vaga sindical hi ha un poble esperant. Amb dues xifres s¡¯explica: Sabadell, durant la primera postguerra, t¨¦ uns 40.000 habitants, per¨° arribar¨¤ al 1950 amb 59.000 fitxes de repressi¨® policial. I amb una frase es remata: ¡°Que nadie dude de que los alcaldes de Franco podemos seguir en el puesto¡±, afirma Jos¨¦ Burrull, batlle de Sabadell. ?s 1976, i els sectors pol¨ªtics controlats per partidaris de l¡¯antic r¨¨gim viuen en el seu propi Palau d¡¯Hivern; al ¡°b¨²nquer¡±, diu Vinader.

El periodista treu el nas a dins i fora d¡¯aquest b¨²nquer conceptual i real. ?s present en tots els fets perqu¨¨ aquesta mostra de periodisme en brut t¨¦ un referent. Ell ha begut de l¡¯escola de periodisme del preguntador Manolo del Arco. El primer dia, la primera lli?¨®: els envia al carrer, a fer reportatges, ¡°no volia escalfacadires¡±, ¡°proclamava que els reporters no hi han de fer res, a la redacci¨®, que sempre hav¨ªem d¡¯anar amunt i avall, buscant la not¨ªcia, al carrer¡±. Vinader queda ja marcat ¡°a sang i foc amb les seves ensenyances¡±. I el llibre ¨¦s aquesta lli?¨® de carrer. En brut. Podria estar m¨¦s elaborat, per¨°, segurament, seria un altre llibre. Entenem que Vinader ha volgut un brut permanent per fer net.