Aplaudir

No paren d¡¯arribar periodistes estrangers per saber qu¨¨ passa a Catalunya i de retruc pregunten pel Bar?a. Els interessa saber com s¡¯ha fet aquest equip, es q¨¹estionen per la Masia i demanen que se¡¯ls expliqui la vinculaci¨® entre el club i el pa¨ªs. Qui m¨¦s qui menys hi troba explicacions convincents o per sortir del pas fins que els enviats especials van al Camp Nou. Molts es manifesten sorpresos pel comportament de l¡¯afici¨® i no sempre troben respostes al seu neguit. No entenen el silenci de l¡¯estadi ni la fredor del p¨²blic.

He de fer mans i m¨¤nigues per explicar-los que la gent blaugrana ¡ªi especialment el soci¡ª ¨¦s exigent, m¨¦s reactiva que activa i que respon quan se la crida. Nom¨¦s s¡¯ha de recordar la nit del gaspatxo amb Ronaldinho, els mosaics contra el Madrid i el can?oner que s¡¯ha guanyat Mourinho. I admeto, naturalment, que el culer vol i dol. A vegades penso que als barcelonistes els costa divertir-se al camp, que tenen un punt masoquista i no saben qu¨¨ vol dir la milit¨¤ncia activa. No juguen sin¨® que perden o guanyen. Tanmateix, crec que van quedar farts de tanta bronca com hi va haver fins que va petar el cas Figo i ara s¡¯entreguen a un exercici de contemplaci¨® narcisista.

Un futbol tan singular com el del Bar?a mereix una mirada po¨¨tica i no barroera. Aix¨ª que explico als meus interlocutors que es mirin b¨¦ el v¨ªdeo del 5-0 al Madrid i veuran com l¡¯afici¨® s¡¯aixeca a aplaudir en un moment en qu¨¨ els jugadors es passen la pilota al migcamp, lluny de les porteries, com si no hi hagu¨¦s contrari, hipnotitzat per la dansa de la pilota.

Tampoc costa gaire que entenguin el M¨¦s que un club quan escolten els crits d¡¯independ¨¨ncia al minut 17 i 14 segons de cada partit. I, per acabar, els recomano Avui patirem, de Joan Maria Pou. Al llibre hi ha una frase de Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n que, com gaireb¨¦ totes les seves, ha fet fortuna al futbol: ¡°Els seguidors del Bar?a es comporten com els botiguers amb els seus empleats: s¡¯asseuen i miren com treballen i en funci¨® del seu rendiment reaccionen d¡¯una manera o altra¡±.

Totes les explicacions valen, tamb¨¦ les piadoses dels motius pels quals es va al camp amb la r¨¤dio enganxada a l¡¯orella, fins que els periodistes estrangers pregunten: per qu¨¨ molta gent se¡¯n va abans que s¡¯acabi el partit? Aqu¨ª ja no tinc resposta. Ans al contrari: em sembla una pr¨¤ctica tan absurda que la penalitzaria: faria visibles aquests aficionats que de manera an¨°nima fugen nom¨¦s per comoditat i no trobar embussos. Voldria que quedessin retratats davant dels consocis que no paren d¡¯animar. Als companys de fora, per¨°, els contesto: ¡°Ojos que no ven, coraz¨®n que no siente¡±. I molt em sembla que aix¨° s¨ª que no s¡¯ho creuen.