Montmartre a la catalana
La exposici¨® Paral¡¤lel 1894-1939 es pot contemplar al CCCB fins a final del febrer vinent
![Una de les imatges que es poden veure a l’exposició El Paral·lel.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/SM6XYY634JPATHDQKT6ZQRHCZ4.jpg?auth=b024a5c9389be02efed1aed84b3a6e758a0672f29625abaa3361c8eb3a027f85&width=414)
Els lectors d¡¯El Paral¡¤lel 1894-1939. Barcelona i l¡¯espectacle de la modernitat no es troben davant d¡¯un llibre-record de tota la documentaci¨® que recull la magn¨ªfica exposici¨® del mateix nom que es pot contemplar al CCCB fins a final del febrer vinent. Les moltes fotografies, caricatures, portades de partitures, p¨¤gines de revistes, els anuncis, figurins, pl¨¤nols, dibuixos d¡¯Opisso, aquarel¡¤les de Nonell, olis de Picasso, entre d¡¯altres peces d¡¯art i troballes que acoloreixen les seves 190 p¨¤gines, s¨®n l¡¯atractiva part gr¨¤fica d¡¯uns textos que ens expliquen amb tot detall (la bibliografia ¨¦s exhaustiva) l¡¯enorme ress¨° que l¡¯avinguda del Paral¡¤lel va tenir des de final del segle XIX fins al primer ter? del XX pel que fa a les arts esc¨¨niques.
EL PARAL¡¤LEL 1894-1939
BARCELONA I L'ESPECTACLE DE LA MODERNITAT
CCCB / Diputaci¨® de Barcelona
190 p¨¤gines. 15 euros
El conjunt de manifestacions que van tenir lloc en aquesta part de Barcelona permet als comissaris de l¡¯exposici¨® i directors d¡¯aquest cat¨¤leg, Xavier Albert¨ª i Eduard Molner, parlar d¡¯un fenomen social i art¨ªstic d¡¯una singularitat i una magnitud comparables als de Montmartre i Montparnasse parisencs. No obstant aix¨°, i com ells mateixos constaten, el com¨² de la ciutadania desconeix no nom¨¦s el grau d¡¯incid¨¨ncia d¡¯aquesta efervesc¨¨ncia sin¨® l¡¯exist¨¨ncia mateixa de la major part dels seus protagonistes. Per qu¨¨ no en sab¨ªem res?, es pregunten a l¡¯un¨ªson en el t¨ªtol del cap¨ªtol que han escrit a quatre mans i que exposa la tesi que els ha dut a realitzar aquest intens treball de recerca. I ¨¦s que no es tracta de recuperar la mem¨°ria col¡¤lectiva, sin¨® de donar-la a con¨¨ixer. L¡¯esplendor que va viure el Paral¡¤lel al llarg d¡¯aquells anys, i que s¨®n els que van definir qu¨¨ havia de ser i qu¨¨ no cultura catalana, ens ha estat escatimat.
¡°No cal explicar a cap franc¨¨s qui va ser Maurice Chevalier, Mistinguett o Josephine Baker, per¨° s¨ª que cal explicar-li a un barcelon¨ª i a un catal¨¤ qui va ser Merc¨¨ Ser¨°s, Pilar Alonso o La Cachavera, Jos¨¦ Fola Ig¨²rbide, Manuel Sugra?es, o en Joaquim Montero i l¡¯Amichatis¡±. Mentre que en altres cultures les manifestacions populars i de masses esc¨¨niques del tombant dels segles XIX i XX s¡¯han incorporat a l¡¯imaginari col¡¤lectiu com a expressions identit¨¤ries, les d¡¯aqu¨ª (el cuplet, la revista, el vodevil, la sarsuela, el circ, la pantomima i el melodrama), tot i el seu abast, han estat menystingudes.
Si l¡¯exposici¨® demostra que l¡¯esclat de la modernitat a Barcelona, per¨° tamb¨¦ a Catalunya i a Espanya, va tenir lloc al Paral¡¤lel, el cat¨¤leg refor?a el material expositiu amb dos textos m¨¦s a c¨¤rrec d¡¯especialistes que expliquen les raons socials i urban¨ªstiques del proc¨¦s. L¡¯article de l¡¯historiador Paco Villar sobre la prostituci¨® entre els anys 1900 i 1914 al Raval, conegut aleshores com Districte Cinqu¨¨, analitza el creixement d¡¯un comer?, el de la carn, que seria clau en el naixement del cuplet, un g¨¨nere que esdevindria el ¡°nervi de les varietats o el music-hall¡±, ja que van ser moltes les noies que van veure en aquesta disciplina parateatral una oportunitat de deixar la prostituci¨® de carrer. L¡¯arquitecte Antoni Ramon Graells, per la seva part, ens explica la conflictiva urbanitzaci¨® de l¡¯avinguda i l¡¯evoluci¨® del mapa teatral barcelon¨ª des de la construcci¨® del Circ Espanyol Modelo el 1892.
Estem davant d¡¯un document imprescindible per descobrir aspectes d¡¯una Barcelona desconeguda i per entendre, per exemple, per qu¨¨ l¡¯emblem¨¤tic teatre Arnau fa anys que est¨¤ tancat, mentre que el Liceu es va comen?ar a reconstruir, com qui diu, l¡¯endem¨¤ mateix de l¡¯incendi que el va reduir a cendres l¡¯any 1994.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.