Manchester obrera

Elizabeth Gaskell (1810- 1865), escriptora anglesa coneguda, en especial, per una magn¨ªfica biografia sobre Charlotte Bront?, ¨¦s autora d¡¯una s¨¨rie de novel¡¤les avui poc llegides, per¨° indispensables per a un historiador o un soci¨°leg (m¨¦s que cap novel¡¤la de Balzac, i, gaireb¨¦ diria, m¨¦s que la major part de les novel¡¤les de Dickens, home sempre tirant a amable i caritatiu). En elles, i en especial en aquesta que comentem avui, Mary Barton (traducci¨® de Miguel Temprano, Barcelona, Alba Editorial, 2012), la primera de les que va escriure, publicada el mateix any que el Manifest del partit comunista, de Karl Marx (1848), Gaskell narra els avatars de la classe obrera a Manchester i altres indrets posant-hi de tant en tant els elements sentimentals que feien que aquesta mena de novel¡¤les tinguessin molt d¡¯¨¨xit, precisament, entre les dones, m¨¦s que els homes, pertanyents a les classes mitjanes de l¡¯Anglaterra industrial. Ella mateixa, com sol passar, no formava part del proletariat, i per aix¨° va tenir la capacitat, o l¡¯ast¨²cia (com Dickens) de presentar les coses de manera que una classe mitjana emergent al seu pa¨ªs no s¡¯arrib¨¦s a espantar per les condicions miserables de vida de la classe obrera, i, en canvi, experiment¨¦s una mena de compassi¨® ben¨¨vola que ni feia mal a la classe burgesa ni feia b¨¦ al Lumpenproletariat. En veritat, hi ha al m¨®n tan pocs escriptors que hagin pertangut a la classe obrera, que aquesta sempre s¡¯ha trobat ¡ªquan ha sabut llegir¡ª amb molt poca literatura que defens¨¦s els seus drets i els don¨¦s una mica de coratge.

El llibre incideix amb tant de realisme en les situacions en qu¨¨ va trobar-se la classe obrera industrial de la Manchester d¡¯aquells anys ¡ªal cap i a la fi, som als anys en qu¨¨ la literatura o era g¨°tica o era realista, per¨° sempre amb un toc de sentimentalisme rom¨¤ntic com a rerefons¡ª, que, els avatars del capitalisme havent portat als nostres dies, mutatis mutandis, a situacions semblants, hi ha trossos sencers de la novel¡¤la que semblen haver estat escrits per explicar fen¨°mens i malvestats molt actuals. Aix¨ª, per exemple: ¡°Els grans casals continuen ocupats, mentre les cases dels teixidors i les filoses es buiden perqu¨¨ les fam¨ªlies que hi vivien han de traslladar-se a subterranis i habitacions de lloguer. Els cotxes continuen rodant pels carrers, els concerts continuen atape?ts, les botigues luxoses continuen plenes de clients mentre l¡¯obrer es passa el temps vagant, mirant-se tot aix¨° i contemplant la seva dona p¨¤l¡¤lida i resignada a casa, els nens que ploren endebades demanant menjar, i com empitjora la salut dels amics i de les persones estimades. El contrast ¨¦s massa gran¡±. En un episodi en qu¨¨ un acabalat ofereix una petita suma de diners al pare de Mary Barton, per anar tirant, aquest exclama: ¡°No vull diners! Maleeixo la seva caritat i els seus diners! Vull feina; ¨¦s el meu dret. Vull feina¡±.

Com era d¡¯esperar, Marx va lloar Gaskell i els seus llibres denunciatoris ¡ªva parlar de ¡°la gloriosa escola de novel¡¤listes anglesos¡±¡ª, i Dickens mateix va promocionar les narracions de l¡¯escriptora i va donar-li feina en una de les revistes liter¨¤ries que dirigia. Dickens t¨¦ m¨¦s geni, no hi ha dubte, per¨° la Gaskell ¨¦s m¨¦s valenta a l¡¯hora de denunciar unes injust¨ªcies que, comptat i debatut, ni la fregaven, perqu¨¨, com gaireb¨¦ totes les dones escriptores de l¡¯Anglaterra victoriana, formava part d¡¯una classe tirant a acomodada. M¨¦s encara: segons la biografia de Dickens (la primera) del seu amic John Forster, l¡¯escriptor convidava Gaskell a casa seva, en companyia de Carlyle, Thackeray i Hablot Browne; per¨° quan s¡¯havia de referir a l¡¯escriptora davant del seu bi¨°graf, nom¨¦s se li acudia dir coses com ara: ¡°Don¡¯t you think Mrs Gaskell charming?¡±. Enveja, no li¡¯n podia tenir; respecte, nom¨¦s el que neix d¡¯una misog¨ªnia condescendent. Sigui com vulgui, Elizabeth Gaskell forma part de la gran n¨°mina de dones escriptores de l¡¯Anglaterra del segle XIX.