Josep Giner, el ling¨¹ista sense estrella

Des d¡¯alguns cercles filol¨°gics es demanava temps en?¨¤ que l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL) reconeguera, en el centenari del seu naixement, l¡¯apreciable per¨° desconeguda tasca filol¨°gica de Josep Giner i Marco (Val¨¨ncia, 1912-1996), considerat, entre altres m¨¨rits, com el precursor de la roman¨ªstica al Pa¨ªs Valenci¨¤, coautor amb Francesc Ferrer Pastor del Diccionari de la rima (1956), l¡¯¨²nic deixeble valenci¨¤ de Joan Coromines i Pompeu Fabra, mestre d¡¯Enric Valor, col¡¤laborador de Josep Gulsoy, i autor de nombrosos treballs lexicogr¨¤fics, onom¨¤stics, gram¨¤tics o culturals esparsos en publicacions diverses i en els articles i llibres dels seus col¡¤legues. El reconeixement des de l¡¯AVL s¡¯ha materialitzat, fa uns quants dies, amb una breu per¨° sentida declaraci¨® institucional per a fer constar ¡°el reconeixement i gratitud a qui tan generosament va dedicar la major part del seu treball a l¡¯estudi, la dignificaci¨® i la difusi¨® del valenci¨¤. Una tasca d¡¯orientaci¨® filol¨°gica i d¡¯integraci¨® c¨ªvica de totes les sensibilitats ling¨¹¨ªstiques valencianes a partir d¡¯una lleialtat admirable a les Normes de Castell¨®¡±. Declaraci¨® que ser¨¤ complementada el 18 de febrer amb una jornada ¡°d¡¯estudi i homenatge¡±. Un reconeixement discret, en conson¨¤ncia amb una traject¨°ria filol¨°gica no gaire reconeguda i coneguda, m¨¦s enll¨¤ d¡¯estrets circuits acad¨¨mics.

La vida d¡¯aquest personatge, atrafegada i complexa, i tamb¨¦ la seua v¨¤lua com a fil¨°leg, es recullen en un llibre, Josep Giner, precursor de la roman¨ªstica valenciana (Denes, 2010), editat per un dels seus valedors actuals, l¡¯acad¨¨mic Emili Casanova. Pr¨¨viament, Antoni Ferrando edit¨¤, amb la col¡¤laboraci¨® de Santi Cort¨¦s, Josep Giner i Marco. Obra filol¨°gica (Denes, 1998), projecte que el fil¨°leg no va poder veure acabat, tot i que pogu¨¦ corregir-ne les galerades. Aquells volums, juntament amb la declaraci¨® de l¡¯AVL o l¡¯homenatge que li va oferir el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Val¨¨ncia l¡¯octubre de 2007, han volgut rescatat Giner de l¡¯oblit. Per¨° no sembla que el seu coneixement p¨²blic arribe mai al nivell d¡¯alguns dels seus coetanis, com ara Sanchis Guarner o Ferrer Pastor.

La seua figura est¨¤ llastada per un periple vital dissortat. Nascut al carrer de Bonaire de Val¨¨ncia, d¡¯una fam¨ªlia de la petita burgesia origin¨¤ria de la Vall d¡¯Albaida, Giner no tenia el vistiplau dels progenitors per a estudiar. Amb l¡¯ajut d¡¯un oncle, super¨¤ l¡¯examen d¡¯ingr¨¦s en el Batxillerat, t¨ªtol que va obtenir el 1929. At¨¦s que els pares no volgueren sufragar-li els estudis universitaris, concurs¨¤ al cos de tel¨¨grafs de l¡¯Estat. Aprov¨¤ i va ser destinat a Madrid, on comen?¨¤ a alimentar la vocaci¨® filol¨°gica a la Biblioteca Nacional. El 1931 el destinaren de tornada a Val¨¨ncia, on va establir contacte amb el volenter¨®s per¨° esc¨¤s univers filol¨°gic i valencianista. La destinaci¨® seg¨¹ent va ser Terrassa, que li permet¨¦ continuar estudis universitaris a Barcelona. All¨ª va assistir a les classes de Pompeu Fabra i Joan Coromines i comen?¨¤ a demostrar la v¨¤lua apuntada com a fil¨°leg. Una carrera prometedora alterada, com tantes altres, per la Guerra Civil: el 1939 el sorprengu¨¦ un bombardeig a Ripoll que li va causar ferides greus a la cama, que li fou amputada, al cap i a les extremitats. Traslladat a Fran?a, el govern franc¨¦s el repatri¨¤. I acabada la guerra, va ser depurat com a excombatent republic¨¤. Una s¨¨rie d¡¯experi¨¨ncies que el van marcar a foc i que el van fer patir fins al final dels seus dies de mania persecut¨°ria: Giner sostenia que la Gu¨¤rdia Civil i els canonges el vigilaven i projectaven radiacions malignes sobre ell, per ¡°roig¡± i ¡°fadr¨ª¡±. El 1967, creient-se encara perseguit, fug¨ª a l¡¯Europa de l¡¯Est fins que els amics el pogueren retornar a casa. Aquestes peculiaritats, un tarann¨¤ t¨ªmid i asocial, juntament amb ¡°la seua independ¨¨ncia de criteris enfront de les doctrines filol¨°giques dominants i les capelletes liter¨¤ries locals¡± explicarien, segons Antoni Ferrando, ¡°les displic¨¨ncies amb qu¨¨ fou sovint tractat¡±. I cita una opini¨® molt eloq¨¹ent de Joan Fuster sobre aix¨°, del 1953, que el considera ¡°deixeble de Fabra, molt treballador i entusiasta¡±, tot i que ¡°les seues manies i el p¨¤nic que t¨¦ sempre, l¡¯han fet completament inaprofitable¡±. Manuel Sanchis Guarner, per contra, el qualific¨¤ el 1951 com ¡°l¡¯¨²nic fil¨°leg seri¨®s que hi ha a Val¨¨ncia¡±. Criteri compartit per Rafael Lapesa, que el va acollir, recomanat per Coromines, en la secci¨® lexicogr¨¤fica de la RAE, on deix¨¤ 22.400 anotacions en el diccionari. Lapesa destacava ¡°la s¨°lida formaci¨® ling¨¹¨ªstica¡± de Giner.

En contra seua tamb¨¦ ha actuat el fet de tindre editat un ¨²nic llibre totalment propi, La conjugaci¨® dels verbs en valenci¨¤ (1933), i el fet de tindre la seua producci¨® atomitzada, repartida entre un seguit d¡¯articles generalment breus en publicacions no especialitzades. Per¨° coetanis com Coromines, amb qui va col¡¤laborar en moltes de les seues produccions, o els seus defensors actuals, consideren els seus coneixements lexicogr¨¤fics i dialectol¨°gics iguals o superiors que els d¡¯estudiosos com ara Salvador, Sanchis Guarner o Valor, amb els quals forma ¡°el grup de gram¨¤tics i lexic¨°grafs valencians que, al llarg del franquisme, hi ha assegurat el triomf del fabrisme¡±, apunta Ferrando. O, aix¨° ¨¦s, de la unitat ling¨¹¨ªstica. De fet, els anys dif¨ªcils del conflicte ling¨¹¨ªstic ¡ªGiner ¨¦s fabrista conven?ut per¨° sense servilisme; va ser defensor tamb¨¦ de conservar i conrear les peculiaritats valencianes¡ª tamb¨¦ erosionen l¡¯¨¤nim d¡¯un home ¡°afable i senzill, enemic de baralles i enfrontaments, incapa? de guardar rancor¡±, anota Ferrando. ¡°Josep Giner ha estat no sols un dels millors fil¨°legs valencians, sin¨® el que va suplir el treball col¡¤lectiu d¡¯una generaci¨® sense fil¨°legs ¡ªSanchis Guarner vivia a Palma¡ª amb un esfor? continuat, desinteressat, de refor? dels usuaris de la llengua, estudiosos, escriptors, editors i professors de valenci¨¤¡±, assenyalava Casanova en el pr¨°leg del volum de 2010. I reblava: ¡°Ell va tindre la millor visi¨® del model de llengua ¨°ptim per als valencians dins d¡¯una llengua compartida amb Catalunya¡±. Aix¨ª i tot, Casanova no va aconseguir que la Universitat concedira a Giner la Medalla d¡¯Honor (¡°segurament perqu¨¨ Giner no va rebre mai la benedicci¨® de Joan Fuster o perqu¨¨ partia de mi¡±, va escriure l¡¯acad¨¨mic en aquell pr¨°leg). I ara, rep una declaraci¨® de l¡¯AVL que, enmig de les celebracions amb Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s com a escriptor de l¡¯any, ha passat bastant desapercebuda. Decididament, Giner va ser un fil¨°leg sense estrella.

?