Res m¨¦s

I va dir Warhol: ¡°Si vols saber-ho tot sobre Andy Warhol, n¡¯hi ha prou que mires les meues pintures i pel¡¤l¨ªcules i all¨¤ s¨®c. No hi ha res m¨¦s¡±. I tamb¨¦ va dir: ¡°Comprar ¨¦s molt m¨¦s americ¨¤ que pensar, i jo s¨®c el s¨²mmum d¡¯all¨° americ¨¤¡±. O: ¡°Fer diners ¨¦s art¡±. I: ¡°La cosa m¨¦s bella de Flor¨¨ncia ¨¦s el restaurant McDonald¡¯s¡±. I: ¡°Mai no llig, veig les imatges¡±. I: ¡°Jo fascine el m¨®n¡±¡­ Warhol, un simple fanfarr¨® o un provocador professional? De m¨¤rqueting, de saber-se vendre, aquest homenet calb, amb perruca blanca estarrufada, n¡¯era un mestre. Quan de jove aconsegueix guanyar-se la vida com a il¡¤lustrador publicitari, ja decideix canviar-se el nom eslovac (era fill d¡¯immigrats), Andrej Varchola ¡ªamericanitzat com a Warhola¡ª, pel d¡¯Andy Warhol. ?s el principi de la creaci¨® del seu propi personatge, l¡¯arrencada d¡¯una carrera ¡ªcom se sol dir¡ª mete¨°rica. Despr¨¦s ve la seua activitat com a pintor, com a cineasta, com a productor musical¡­ I The Factory, un estudi folrat amb paper d¡¯alumini, avui esdevingut llegenda per haver sigut escenari decisiu en la projecci¨® de noms ara consagrats de la cultura pop americana. Si un mira seriosament la seua pintura, si un entoma pacientment les seues inacabables, avorrid¨ªssimes, pel¡¤l¨ªcules, pot arribar a la conclusi¨® que no n¡¯hi ha per a tant, que les seues imatges (supervisades per ell per¨° fetes, quasi sempre, pels seus nombrosos ajudants) no passen de ser un elogi de la superficialitat del m¨®n capitalista. Un punt de vista oportun¨ªssim, per¨°, en temps de plena extenuaci¨® de l¡¯introspectiu, de l¡¯impopular, expressionisme abstracte de postguerra. Warhol irromp enmig de tanta circumspecci¨® per cantar l¡¯alegria de la vida fr¨ªvola, amb unes imatges que pot entendre qualsevol, fins i tot qui no ent¨¦n, ni vol entendre, en art. L¡¯est¨¨tica Warhol ¨¦s l¡¯est¨¨tica per excel¡¤l¨¨ncia de les perruqueries, dels dissenyadors de moda, de la teleporqueria (Warhol era addicte a la televisi¨®, on, a m¨¦s, solia apar¨¦ixer), de la subcultura en general. No trobareu molts amants de la seua obra que tamb¨¦ ho siguen, per exemple, de Mantegna, de Vermeer o de C¨¦zanne. Ni de Monteverdi o Schubert. Alg¨² pot pensar que el menyspree, dient aix¨°. No ho crec. Ell se n¡¯enorgullia, d¡¯aquesta actitud anticultural: quan visit¨¤ el Prado pass¨¤ per davant dels vel¨¢zquez, frang¨¦licos i ticians a tot drap, sense parar-se a contemplar-los. S¨ª que s¡¯atur¨¤ ostensiblement, en canvi, davant d¡¯un extintor. Ell era el primer que no volia ser incl¨°s en el mateix sac que aquells noms de la hist¨°ria, no volia ¡ªni li convenia¡ª jugar en la mateixa lliga. El seu talent era un altre: fer diners. L¡¯ant¨ªtesi d¡¯un Van Gogh, d¡¯un Ensor, d¡¯un Munch; vides ombr¨ªvoles, consumides per encendre el foc de l¡¯art. Per¨° Warhol no sols va fer diners, sin¨® que avui encara t¨¦ un fum d¡¯admiradors, i la pres¨¨ncia de la seua est¨¨tica al m¨®n no minva. Un ¨¨xit enorme, el seu. Malgrat que en veritat, i com ell mateix va dir, ¡°no hi ha res m¨¦s¡±.