Alfonso Vilallonga, un estat propi

Alfonso Vilallonga (Barcelona, 1960) fa molts anys que ¨¦s a la carretera, per¨° la seva ¨¦s pura guerrilla urbana: de sobte apareix del silenci amb un nou projecte (gaireb¨¦ sempre sorprenent) que sol sacsejar les estructures del show business local per, despr¨¦s de la garrotada, tornar a desapar¨¨ixer discretament. El seu ¨²ltim disc data del 2009, per¨° la seva ¨²ltima aventura coneguda, m¨¦s que una garrotada, va ser una veritable canonada en la l¨ªnia de flotaci¨®: la m¨²sica de la pel¡¤l¨ªcula muda Blancanieves, representant espanyola en els Oscar i probable acaparadora de Goyas, incl¨°s l¡¯apartat de m¨²sica original. Se n¡¯ha parlat molt, del film i de la m¨²sica, i sobretot de com es conjuguen, per¨° Vilallonga, lluny d¡¯aprofundir en aquesta l¨ªnia, presenta dissabte vinent (a les 22 h), acompanyat dels seus quatre m¨²sics, un espectacle totalment diferent en un local poc habitual, el cinema Mald¨¤.

¡°L¡¯espectacle es titula Mald¨¤ State perqu¨¨, com que tothom parla d¡¯estat propi, jo vull reivindicar el meu propi estat¡±, explica amb somriure malici¨®s el compositor, cantant, pianista i showman barcelon¨ª. ¡°Parlo d¡¯independ¨¨ncia personal i estat propi de cadascun. L¡¯apol¨ªtica ¨¦s una hipocresia perqu¨¨ la pol¨ªtica est¨¤ pertot arreu. No ¨¦s necessari posicionar-se amb cap partit, aquest ¨¦s l¡¯engany, per¨° cadasc¨² ha de tenir a dins el seu estat propi. S¡¯est¨¤ marejant molt la perdiu, confonent la gent, i davant aix¨° reivindico el meu estat propi, personal i independent¡±.

Una de les noves can?ons de Vilallonga aprofundeix en aquesta tem¨¤tica. ¡°Dic que no s¨®c independentista perqu¨¨ s¨®c independent, m¡¯agradaria viure en un Catalunya lliure, per¨° lliure de qu¨¨? De c¨ªnics corruptes i pol¨ªtics cagadubtes? On haig de signar? Digues-m¡¯ho i signar¨¦¡±.

Probablement, Mald¨¤ State far¨¤ c¨®rrer tinta, per¨° del que se segueix parlant, despr¨¦s de la seva encara recent estrena al Liceu barcelon¨ª, ¨¦s de Blancanieves. ¡°He fet m¨²sica per a altres pel¡¤lis, per¨° aquesta ¨¦s diferent en tots els aspectes: s¨®n cent minuts de m¨²sica i, com que no hi ha paraules, ¨¦s la veu dels personatges. M¨²sica i imatge estan molt lligades, no ¨¦s com a The Artist, en qu¨¨ la m¨²sica era d¡¯orquestra de sal¨® dels anys trenta i passava per sobre de la imatge; aqu¨ª m¨²sica i imatge formen una sola cosa¡±, diu qui est¨¤ treballant en la darrera pel¡¤l¨ªcula d¡¯Isabel Coixet.

Pel¡¤l¨ªcules mudes, espectacles m¨¦s enll¨¤ de les normes... tot, com sol ser habitual en Vilallonga, contra corrent. ¡°Cada vegada em veig m¨¦s marci¨¤, per¨°, tal com estan les coses d¡¯estranyes, crec que els marcians aviat triomfarem, dominarem el m¨®n. Faig realment el que em surt i s¨®c conscient que tinc una carrera bastant peculiar, per¨° no em puc sortir d¡¯aquesta l¨ªnia, ¨¦s aix¨ª. M¡¯agrada el teatre, la composici¨®, la interpretaci¨®, el cabaret... i continuo fent de tot¡±.