Tan cl¨¤ssic, tan popular

Els poetes s¨®n gent irritable, ja se sap. Gabriel Ferrater es va presentar, en l¡¯inici del Poema inacabat, com ¡°aquell que va emprenyar el tal¨°s Garc¨¦s¡±, mentre que aquest creia que ¡°Ferrater nega la bellesa, prohibeix al seu vers el dret d¡¯evocar, a suggerir¡±. L¡¯animadversi¨® era, doncs, m¨²tua. Els gustos de les ¨²ltimes d¨¨cades s¡¯han decantat m¨¦s pel poeta de Reus que pel de la Barceloneta, per¨° passem-ho per alt, perqu¨¨ no hi guanyarem res; el progr¨¦s del coneixement s¡¯obt¨¦ prescindint de velles querelles i considerant la part de ra¨® que pot tenir cadasc¨².

Tom¨¤s Garc¨¦s (Barcelona, 1901-1993) ¨¦s considerat l¡¯¨²ltim dels grans poetes noucentistes. Segons declaraci¨® pr¨°pia ¡ªmanifestada en un pr¨°leg afegit el 1947 al seu primer llibre, Vint can?ons, que va tenir un ¨¨xit notable¡ª, volia ¡°fondre creaci¨® personal i formes populars en una poesia nova¡±. L¡¯etiqueta de ¡°neopopularista¡±, una de les tend¨¨ncies po¨¨tiques que conflueixen en l¡¯espanyola Generaci¨® del 27, l¡¯acompanyar¨¤ sempre, tot i que ell preferia esmentar les influ¨¨ncies de Juan Ram¨®n Jim¨¦nez o Antonio Machado, abans que les de Federico Garc¨ªa Lorca. En el seu cas, la introducci¨® de temes i formes de la l¨ªrica popular es fa sense detriment de la dimensi¨® culta ni cap concessi¨® a la facilitat.

Diu Albert Manent en la biografia que li va dedicar, Tom¨¤s Garc¨¨s. Entre l¡¯avantguarda i el noucentisme (Edicions 62, 2001), que ¡°no era un revoltat ni un avantguardista com Salvat¡± ¡ªde qui va ser amic, confident i divulgador¡ª; tanmateix, compartien l¡¯inter¨¨s per una l¨ªnia po¨¨tica que els seguidors, classicistes o experimentals, dels elevats ideals del noucentisme tendien a deixar de banda. Un article de 1926 en qu¨¨ tracta del Poliziano, humanista, erudit i poeta del XV, de qui diu que encarna ¡°la doble correntia del Renaixement, aix¨° ¨¦s, la imitaci¨® dels cl¨¤ssics i la revifalla de la poesia popular¡±, ajuda a entendre quina va ser la seva actitud liter¨¤ria al llarg de tota la vida. Una altra constant ¨¦s la fe cat¨°lica, que li fa dir que ¡°en tota poesia, per clara que sigui, hi ha un fons de misteri que nom¨¦s D¨¦u ent¨¦n¡±; aquesta fe contribueix a la seva mirada amable, amb un punt d¡¯innoc¨¨ncia sempre, i de vegades amb un prop¨°sit apolog¨¨tic ¡ªGr¨¨vol i molsa aplega una cinquantena de nadales que no van m¨¦s enll¨¤ de les convencions del g¨¨nere, com s¨ª que va fer per exemple J.V. Foix.

Per¨° encara que se sol dir que Garc¨¦s ¨¦s important sobretot com a poeta, tamb¨¦ ¨¦s un gran autor de prosa, memorial¨ªstica ¡ªQuadern de la Selva (1962) i El temps que fuig (1984) s¨®n dos dietaris d¡¯alta intensitat l¨ªrica, caracteritzats per la recreaci¨® de paisatges i l¡¯atenci¨® al detall, a la manera de Mari¨¤ Manent¡ª i sobretot period¨ªstica. Van ser molts anys de treball a La Publicitat, sobretot del 1922 al 1932, i despr¨¦s a La Veu de Catalunya, del 1933 al 1934, i en altres com la Revista de Catalunya: notes d¡¯actualitat, ressenyes i articles de fons de tema literari. Josep Pla ¡ªcitat per Valent¨ª Soler en l¡¯imprescindible Tom¨¤s Garc¨¦s, periodisme i cr¨ªtica (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat, 2010)¡ª, deia que ¡°escrivia d¡¯una manera clara i senzilla, intel¡¤ligible per a tothom, sense la m¨ªnima caiguda en la trivialitat vulgar, ni en l¡¯obscuritat genialoide¡±. Despr¨¦s de la guerra es va guanyar la vida amb la seva professi¨® d¡¯advocat, va col¡¤laborar en totes les poques iniciatives liter¨¤ries que la situaci¨® permetia, notablement l¡¯Editorial Selecta, per¨° no va voler publicar en espanyol, i per tant no va tornar a exercir mai de periodista literari, exceptuant col¡¤laboracions comptades, com ara a la revista Serra d¡¯Or.

Columna va editar un volum de Poesia completa (1986) i dos de Prosa (1988 i 1991), per¨° encara quedava molt per descobrir. Aquesta Obra completa, de dimensions intimidat¨°ries, a cura tamb¨¦ de Valent¨ª Soler, hauria de servir per ressituar Garc¨¦s, que com a poeta ja ¨¦s prou valorat, sobretot com a prosista. El lector hi trobar¨¤ reprodu?ts els llibres que l¡¯autor va publicar, d¡¯acord amb l¡¯¨²ltima versi¨® que va poder revisar, a banda de molts altres textos dispersos en publicacions de l¡¯¨¨poca, i alguns d¡¯in¨¨dits. L¡¯obra no ¨¦s completa al cent per cent pel que fa als articles de premsa, per¨° res d¡¯essencial no en deu haver quedat al marge. En definitiva, m¨¦s enll¨¤ del corpus po¨¨tic, un volum excepcional, tant per la seva import¨¤ncia documental ¡ªen els temes i els autors de qu¨¨ tracta podem contemplar la hist¨°ria en marxa de la cultura catalana¡ª, com per la claredat en l¡¯exposici¨® i l¡¯exemplaritat de la prosa de Garc¨¦s.