L¡¯error de D¨¦u

Tot era, en l¡¯inici, una massa confusa i difusa, era una boira sense llum, sense mat¨¨ria concreta, sense aigua ni terra, i el D¨¦u etern va decidir donar forma i exist¨¨ncia a les coses, per etapes. El quart dia de la creaci¨®, quan el m¨®n ja quedava una mica ordenat, quan ja hi havia mars i continents i sol i lluna, i fins i tot arbres i plantes, D¨¦u va dir: ¡°Que les aig¨¹es produ?squen ¨¦ssers vius que s¡¯hi moguen, i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel¡±. I aix¨ª va ser, inclosos els monstres marins, i D¨¦u vei¨¦ que tot aix¨° era bo, i els man¨¤ que es multiplicaren i ompliren les aig¨¹es i el cel. El cinqu¨¦ dia, D¨¦u digu¨¦: ¡°Que la terra produ?sca ¨¦ssers vius de tota classe: bestioles i tota esp¨¨cie d¡¯animals dom¨¨stics i fer¨¦stecs¡±. I aix¨ª va ser, i la terra es va omplir d¡¯animals, inclosos, diu la B¨ªblia, tota mena de cucs i de bestioles. Per¨° llavors, el Creador degu¨¦ pensar que no n¡¯hi havia prou, que faltava alguna cosa, potser la m¨¦s important, i per aix¨° va dir: ¡°Fem l¡¯home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s¡¯hi arrosseguen¡±. Ac¨ª ¨¦s on, probablement, va cometre un error. Produir l¡¯home a imatge seua, ja era una idea agosarada, que no solien tenir els d¨¦us dels altres mites. Sotmetre-li tota la terra, els peixos, els ocells i les bestioles, era una imprud¨¨ncia excessiva. Aquesta criatura singular, capa? de distingir el b¨¦ i el mal, i de triar el mal, s¡¯havia de creure, al llarg de molts mil¡¤lennis i fins ara, que era el rei de la terra, que tot s¡¯havia fet per a ell: que, si el Creador no haguera pensat en l¡¯home, la resta no existiria ni tindria sentit. El relat b¨ªblic, entre els altres relats dels or¨ªgens produ?ts per altres pobles i altres creences, ¨¦s dels m¨¦s coherents, dels m¨¦s ordenats i entenedors, i sobretot dels que m¨¦s afalaguen l¡¯orgull dels humans. Som el cim i la gl¨°ria de l¡¯univers, des dels inicis tot s¡¯ha fet pensant en nosaltres, som els amos del m¨®n, som imatge i semblan?a del Creador. Molt¨ªssims segles despr¨¦s, D¨¦u degu¨¦ reflexionar sobre l¡¯error (potser massa tard), i envi¨¤ un fill div¨ª a pagar pels excessos dels homes: per aix¨° celebrem Nadal.