Paco

Francisco Fern¨¢ndez Buey va ser un excel¡¤lent professor, un assagista notable amb un castell¨¤ ric i prec¨ªs, un traductor apreciat. Un home del seu temps, d¡¯esquerres i comprom¨¨s. Des que era estudiant, quan va participar activament a la Caputxinada. Entre els seus mestres hi va haver Emilio Lled¨®, Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde i, per damunt de tot, Manuel Sacrist¨¢n. La Caputxinada li va representar fer un servei militar for?a inclement (segurament molts ho eren) a l¡¯?frica. La tornada tampoc no va ser senzilla. La vida no era senzilla dins una societat molt m¨¦s que injusta. Es va entestar a canviar les coses, com a bon marxista que era, com a bona persona que era, conven?ut que la felicitat ¨¦s un projecte col¡¤lectiu. Va militar al PSUC i se¡¯n va sortir amb notable discreci¨®. Va donar suport a Esquerra Unida i va batallar fins on podia per la unitat de les esquerres. Fins va dur a terme una dura resist¨¨ncia contra el bel¡¤licisme fent objecci¨® fiscal a les despeses militars. Res de tot aix¨° va ser senzill, per¨° la vida mai no ¨¦s senzilla dins una societat injusta.

Al Documento Nacional de Identidad hi posava Francisco, per¨° els amics li deien Paco. Els alumnes, no. Els alumnes es referien a ell com ¡°el Buey¡±. Hi ha altres professors que no passen a tenir nom. S¨®n, per sempre, el de filo, el de mates, el de lite. Ell tenia nom, millor dit, cognom. Hi ha un precedent hom¨°nim a la hist¨°ria de la filosofia: Tom¨¤s d¡¯Aquino tamb¨¦ era conegut pels seus companys d¡¯estudis com ¡°el Bou¡±. En aquest cas, l¡¯apel¡¤latiu li venia del fet que era un p¨¨l volumin¨®s. Diu una tradici¨® acceptada que un dia el seu mestre, Albert el Magne, va dir a classe: ¡°Li dieu el Bou mut, perqu¨¨ no parla. Per¨° ja veureu el dia que ho faci¡±.

Paco Fern¨¢ndez Buey mai no va callar. Carlos Berzosa, rector de la Complutense, recordava no fa gaire que el va con¨¨ixer en una assemblea: aparentment en silenci, per¨° dirigint-la. Els que van ser al convent dels Caputxins a Sarri¨¤ tamb¨¦ el recorden intervenint. I els qui el vam tenir com a professor dif¨ªcilment oblidarem les seves classes. Tampoc les converses fora de l¡¯aula.

Ara sabem, a m¨¦s a m¨¦s, que durant uns anys, sense que pr¨¤cticament ning¨² no ho sab¨¦s, anava algunes tardes a fer classes d¡¯alfabetitzaci¨® per a adults a l¡¯Hospitalet de Llobregat. Hi anava tamb¨¦ la seva dona, Neus Porta, traspassada uns mesos abans que ell, i despr¨¦s s¡¯hi van afegir dos amics m¨¦s: Manuel Sacrist¨¢n i Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde. Amics que el coneixien per Paco.