El Paral.lel. El m¨®n

Una exposici¨® sobre un carrer. Un carrer especial a la ciutat, un carrer que ¨¦s un final de l¡¯Eixample, un gest net i clar que mostra les illes tallades a 45 graus i d¨®na lloc a uns espais singulars. Un carrer meitat eixample, meitat Poble-sec, que aquesta exposici¨® del CCCB rescata de la descripci¨® urban¨ªstica i del vocabulari propi de l¡¯arquitectura per mostrar aquesta avinguda d¡¯una manera completa i vital.

L¡¯exposici¨® ¨¦s un exemple del que ¨¦s una exposici¨® d¡¯un carrer, tant pels continguts com per l¡¯afinada est¨¨tica de fira amb la qual es reuneixen les diferents parts de la vida del Paral¡¤lel, donant lloc a una amalgama d¡¯arcs que, sense adonar-nos-en gaire, anem travessant en diferents moments de l¡¯itinerari de la mostra i ajuden a escenificar un altre temps. Mentre aix¨° passa ens anem trobant amb diferents llocs de clara inspiraci¨® ¡°interior¡±, ara al costat d¡¯una pianola, ara asseguts en una chaiselongue, ara escoltant m¨²sica en raconets que semblen locutoris per a vidents o ara en teatres assistint com si f¨®ssim espectadors o cupletistes. El passeig per aquests ambients no ¨¦s lineal, no es t¨¦ en cap moment noci¨® de perspectiva, que seria pr¨°pia d¡¯una avinguda amb aquest nom, sin¨® m¨¦s aviat la d¡¯un anar a la deriva pels diferents locals d¡¯aquesta mundana art¨¨ria que va a arribar a tenir el 73% dels locals ocupats per sales d¡¯espectacles.

El Paral¡¤lel l¡¯imaginem regular i protegit pel prestigi del seu nom de reminisc¨¨ncies geogr¨¤fiques, per¨° ¨¦s ca¨°tic, i tamb¨¦ una evid¨¨ncia d¡¯aportacions diverses, com la visi¨® despr¨¦s d¡¯una inundaci¨® o d¡¯un naufragi. De fet, si observem el pl¨¤nol de la ciutat, una bona part d¡¯aquesta avinguda ¨¦s torta i mal alineada, i m¨¦s que una l¨ªnia recta tra?ada a cordill, sembla un estic d¡¯hoquei defectu¨®s que, en l¡¯¨¨poca de les fotografies que all¨¤ veuran, mostra amb tota la seva cruesa la successi¨® de tendals, cadires, portades de teatre, espectacles diversos i gent, molta gent. En aquest sentit, l¡¯entrada a l¡¯exposici¨® amb la llargu¨ªssima foto en moviment fruit de la uni¨® de diverses fotografies descompostes en plans diferents ens introdueix al Paral¡¤lel amb l¡¯efic¨¤cia d¡¯un panorama i ens deixa parats com babaus.

Resulta un inspirador contrast veure un dels pl¨¤nols ¡ªde fet, l¡¯¨²nic del carrer de tota l¡¯exposici¨®¡ª, un dibuix del 1901 que recull les construccions existents en aquell moment i el conjunt de documents, per exemple un muntatge de fotografies de les plantes baixes del carrer Nou de la Rambla, amb les targetes dels negocis d¡¯aquest carrer. Una mena d¡¯al?at aconseguit fotograma a fotograma. Un contrast viu que ens parla de la difer¨¨ncia entre el pl¨¤nol i el mapa; el pl¨¤nol que recull notarialment les dades f¨ªsiques i el mapa que reuneix l¡¯experi¨¨ncia i l¡¯activitat; el pl¨¤nol que retrata l¡¯espai i el mapa que captura el lloc. En aquest sentit, l¡¯exposici¨® sencera ¨¦s un mapa o, millor encara, un conjunt de mapes que expliquen un carrer. Mapes que inclouen fragments en moviment, sons, can?ons, di¨¤legs i, evidentment, fotos d¡¯interiors, d¡¯escenografies teatrals, d¡¯artistes i cupletistes, vinyetes de diaris, cartells, petits objectes, llibres o partitures.

L¡¯exposici¨® transmet molt efica?ment que tot aix¨° succe?a alhora, els passejants amb els que visiten prostitutes, els que prenen caf¨¨ al carrer, les noies que aprenen l¡¯ofici de cupletista en diverses acad¨¨mies tamb¨¦ instal¡¤lades amb l¡¯empenta d¡¯aquest carrer-espectacle i que nodriran els caf¨¨s teatre i els locals de varietats, els que assisteixen als espectacles i els que tafanegen en una fira de llibres de vell. Tal ¨¦s un carrer, tal ¨¦s el m¨®n.