Recapitular ¨ªntimes veritats

Joan Margarit (Sana¨¹ja, Segarra, 1938) es considera un poeta essencialment biling¨¹e: els seus primers assajos van ser en espanyol, i ell mateix ha anat traduint-hi la seva producci¨® en catal¨¤; per aix¨° sobta trobar al seu darrer poemari, Es perd el senyal, un vers tan contundent com aquest: ¡°El castell¨¤ m¡¯ofega i no l¡¯odio¡±. Es tracta d¡¯un sentiment ambivalent propi d¡¯un temps i d¡¯una determinada formaci¨® cultural. No s¡¯hi arriba sense haver-hi meditat profundament ni haver apr¨¨s a distingir entre les opressions de la hist¨°ria i els refugis de l¡¯esperit. Una idea que plana al llarg de la seva obra ¨¦s que la poesia permet conciliar els conflictes i fer les paus amb un mateix. Revisada i reunida la seva obra po¨¨tica del 1975 al 1995 en Els primers freds (2004), del 1999 en?¨¤ cada dos o tres anys ens sorpr¨¨n amb un nou recull que reitera els temes habituals des de noves aproximacions i que, inexorablement, se situen entre els llibres m¨¦s venuts.

Margarit creu que ¡°la veritat ¨¦s l¡¯objectiu profund de la poesia¡± ¡ªels ep¨ªlegs als seus llibres s¨®n sempre petites lli?ons de moral i literatura¡ª, que ¡°un bon poema ¨¦s sempre compassiu¡±, i que ¡°la salvaci¨® ¨¦s explicar-se¡±. Posa en primer terme l¡¯afany de donar testimoni, i aix¨° el porta a fer servir una expressi¨® n¨ªtida, que defuig l¡¯ambig¨¹itat i el virtuosisme. Predominen les frases de subjecte, verb i predicat, i els versos, tot i tenir una notable regularitat ¡ªdecas¨ªl¡¤labs principalment¡ª, eviten els encavallaments i flueixen sense entrebancs. Algun substantiu com despedida o algun adjectiu com desangelat demostren que la interfer¨¨ncia del castell¨¤ ¨¦s persistent, cosa que en ¨²ltim terme contribueix al to col¡¤loquial que imprimeix als seus poemes.

La llengua po¨¨tica ¨¦s intel¡¤ligible, depurada i contr¨¤ria a la ret¨°rica pretensiosa i afectada

Es perd el senyal t¨¦ un to marcadament biogr¨¤fic; ¨¦s un rep¨¤s d¡¯episodis viscuts que han deixat empremta: s¨®n remarcables alguna amarga an¨¨cdota familiar de postguerra ¡ª¡°Mirar la cara als avis era com seguir el rastre / d¡¯un fugitiu ferit que s¡¯amaga en la hist¨°ria¡±¡ª, les evocacions de la feina d¡¯arquitecte, el dibuix amb quatre tra?os d¡¯algun paisatge urb¨¤, el distanciament que sorgeix amb ¨¦ssers molt propers ¡ª¡°cada nova parella dels fills m¡¯¨¦s m¨¦s estranya¡±¡ª. No ¨¦s estrany que un escriptor digui que escriu perqu¨¨ l¡¯estimin, idea que va popularitzar Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez. Margarit va m¨¦s enll¨¤, fins a dir ¡°espero ser estimat despr¨¦s de mort¡±, en el poema Les albes del rom¨¤ntic, on es planteja que, havent perdut, o no havent trobat, senyal que confirmi l¡¯exist¨¨ncia de cap forma de transcend¨¨ncia, aquesta esperan?a ¨¦s l¡¯¨²nica que resta.

Per poc que el lector estigui familiaritzat amb l¡¯obra de Margarit, no dubtar¨¤ que la vanitat no t¨¦ res a veure amb aquesta afirmaci¨®. ?s m¨¦s aviat una actitud de fons ¡ªo una visi¨® del m¨®n que, en el poema Foraster, identifica amb l¡¯existencialisme rom¨¤ntic¡ª que consisteix a fer que el centre d¡¯atenci¨® siguin les experi¨¨ncies concretes, indefugibles de l¡¯individu, m¨¦s en?¨¤ de les especulacions de la filosofia o de les consolacions de la religi¨®. El Poema de l¡¯¨²ltim refugi ¡ªen qu¨¨ afirma, contundent, que ¡°No estic cansat de viure: estic cansat / de les veus que al voltant ressonen buides¡±¡ª resumeix les premisses que s¨®n subjacents en un llibre com aquest: un afany de recapitular les ¨ªntimes veritats aplegades al llarg de la vida, amb l¡¯exercici d¡¯una llengua po¨¨tica intel¡¤ligible, depurada i contr¨¤ria a la ret¨°rica pretensiosa i afectada de molta poesia actual. Margarit, que en un altre poema es defineix com a ¡°brusc, fidel, solitari. Agra?t¡±, prefereix refugiar-se all¨¤ ¡°on al poema ja no hi queda / gaireb¨¦ cap rastre de literatura¡±.