La fi del m¨®n, els anys

Sempre m¡¯han fascinat les coses que no entenc, sobretot les que no entenc perqu¨¨ no es poden entendre. Per exemple, si ens preguntem per qu¨¨ hi ha m¨®n (t¨¨cnicament, per qu¨¨ l¡¯¨¦sser i no el no-res?: la bibliografia ¨¦s infinita), i com comen?a el m¨®n i com s¡¯acaba. El plaer fosc de l¡¯estupor nom¨¦s arriba si hom resisteix la pregunta els minuts suficients per a sentir-ne el vertigen: penseu-hi una hora sencera, i esteu provisionalment perduts. Per alguna ra¨® que no sabria explicar (potser el pas dels anys, que per als humans s¨®n la forma del temps, potser el meu distanciament de la vida activa i els progressos que vaig fent en la contemplativa), la cosmologia forma una part creixent de la meua ocupaci¨® mental o, si voleu, nom¨¦s de la meua curiositat universal. En fi, vost¨¦s ja saben la hist¨°ria, sobre la qual no ¨¦s la primera volta que faig literatura: al principi no hi havia res, com aquell que diu, a penes un punt m¨¦s petit que un prot¨®, tot el futur tancat en una infinita i po¨¨tica petitesa. I a penes en una ¨ªnfima fracci¨® de segon, aquell punt va esclatar, i d¡¯all¨¤ venim tots i ve tot: la pols de les estrelles, els d¨¦us, l¡¯arena del desert, el foc del sol, el color de les banderes, l¡¯Art de la Fuga i l¡¯Odissea d¡¯Homer. Els gn¨°stics, d¡¯aquest nucli primer que rebenta o esclata, en deien l¡¯ou div¨ª: d¡¯un ou eixia tot i a l¡¯ou segurament havia de tornar tot algun dia, en un proc¨¦s d¡¯infinit retorn c¨ªclic: els gn¨°stics tenien una visi¨® del m¨®n m¨¦s coherent que no sembla. El m¨®n, tal com vost¨¦s van poder comprovar, no s¡¯acab¨¤ el 21 de desembre, ni s¡¯acabar¨¤ amb un esclat de foc ni amb un retorn a aquell ou primordial, sin¨® que, parlant en termes vulgars, s¡¯anir¨¤ expandint i enrarint a poc a poc i, per emprar el llenguatge po¨¨tic dels astrof¨ªsics, ¡°finalment, tot el que quedar¨¤ en el cosmos seran forats negres, cendra cremada d¡¯estrelles¡­¡±. Un panorama l¨²gubre i remot, per¨° aix¨ª ¨¦s com ens diuen que ser¨¤. Val la pena, per tant, pensar qu¨¨ podem fer, mentre dura aquest univers nostre i personal (i sobretot mentre dura el govern del PP al Pa¨ªs Valenci¨¤), per a anar passant la vida de manera agradable i profitosa. Llegir literatura, per exemple, escoltar Bach, mirar la mar, que s¨®n algunes de les poques ocupacions que fan m¨¦s tolerable el pas del temps.