Anecdotari

Recentment s¡¯ha celebrat que fa 50 anys Raimon va actuar ¡ªi hi continua actuant¡ª per primera volta a Barcelona, mentre Al Tall anunciava la fi de la seua exist¨¨ncia. La can?¨® pot sobreviure millor en terres catalanes? No s¨¦ qu¨¨ en diria Ovidi Montllor.

I fa 51 anys que Fuster i Eliseu Climent van organitzar un concurs literari que es va lliurar al bar Casa Pedro (no el busquen: una v¨ªctima m¨¦s de l¡¯¡°amor¡± patrimonial valenci¨¤), entre murals del pintor Manolo Gil, on Raimon va cantar en franc¨¦s, i Al vent. Un any despr¨¦s, com un no men¡¯s land, Castell¨® va acollir un recital amb Raimon i uns quants membres d¡¯Els Setze Jutges i ja no va hi haver retorn. Pocs anys despr¨¦s, al teatre Principal de Val¨¨ncia, un gener com un altre, Raimon va gosar cantar Diguem no amb la lletra censurada. Qui hi va ser deu recordar qu¨¨ ¨¦s o quin ¨¦s un dels moments en qu¨¨ la gent trenca la por instaurada: el teatre tremolava pels crits i els aplaudiments. Mig segle, doncs, de can?¨®.

Qu¨¨ passava musicalment durant els anys seixanta? Fa quatre dies. S¨ª, home s¨ª: els Beatles. No ¨¦s cert que ja no sona tan lluny¨¤? No existia Internet ni els tel¨¨fons m¨°bils. No hi havia pipes, els encarregats de muntar i desmuntar els equips de so; per aix¨° els components d¡¯Els 4 Z, de matinada i despr¨¦s d¡¯un concert, esgotats, pujaven a pols mitja tona d¡¯instruments per les escales infinites de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia actual, llavors seu hospital¨¤ria de Lo Rat Penat.

Els int¨¨rprets de la Nova Can?¨® cobraven excepcionalment i no molt, molts menys diners que ara, sota l¡¯axioma de ¡°la causa¡±. Com es podien pagar, doncs, instruments, amplificadors? Actuant d¡¯amagat en places i locals del Pa¨ªs Valenci¨¤, contribuint a l¡¯acostament f¨ªsic de les persones mitjan?ant, en el cas dels mateixos Els 4 Z, un repertori de m¨²sica ballable francesa i italiana. I alerta si un progre se¡¯ls trobava i els insultava per rebaixar-se a fer aix¨°.

I quins instruments? Marques de guitarra com Gibson, Gretsch, Fender (aquesta se la va comprar llavors el grup que acompanyava Bruno Lomas per Par¨ªs) apareixien en fotografies i prou. Sense sortir d¡¯Els 4 Z, un dels components va aconseguir una Grestch (els Beatles: la de George Harrison). Li van furtar les c¨¤psules amplificadores i van ser identificades al cap de dos dies, tan extraordin¨¤ria era l¡¯exist¨¨ncia de la marca a Val¨¨ncia.

M¨¦s coses del mateix grup: com que no tenien elements al pa¨ªs, el mateix membre va idear un eco electr¨°nic amb un modest magnet¨°fon: una cinta sense fi passava per davant de cinc o sis cap?als magn¨¨tics. El primer gravava el senyal i els altres el reprodu?en amb un volum progressivament m¨¦s baix. De poc no van morir lapidats quan el p¨²blic d¡¯un poble es va pensar que no cantaven, sin¨® que era un so preenregistrat.

Hero?citats quotidianes d¡¯un temps i d¡¯un pa¨ªs que van possibilitar el naixement i el desenvolupament de la can?¨®. I no es queixaven tant com ara. Hi continuem un altre dia?