¡°Volia jugar i estirar la realitat fins al punt de l¡¯absurd¡±

Una novel¡¤la juvenil i un llibre de relats, m¨¦s algun suposat pecat de joventut del qual renega, eren les modestes credencials liter¨¤ries de Juli Alandes (Castell¨® de la Ribera, 1968) fins que l¡¯any 2010 va fer un pas endavant amb El crepuscle dels afortunats (La Magrana), una narraci¨® que va fer forat entre els amants de la novel¡¤la negra, sobretot al Principat, gr¨¤cies a troballes com la del policia O¡¯Malley, un agent culte, fil¨°sof de formaci¨®, deixat caure en una bassa de testosterona. En Cr¨°nica negra (Bromera, 2012), premi Enric Valor, Alandes recupera aquest personatge, per¨° el fa viatjar cap enrere en el temps, a manera de preq¨¹ela, fins situar-lo a Val¨¨ncia, als anys huitanta, tot just abans de les celebracions de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I. All¨ª, un inexpert O¡¯Malley investigar¨¤ uns crims ben estranys perpetrats en un entorn acad¨¨mic.

Expressat aix¨ª, no sembla molt estimulant. Passa que un dels eixos del llibre ¨¦s la manipulaci¨® hist¨°rica i filol¨°gica a prop¨°sit del moss¨¤rab, una idea bastant boja, a priori, amb la qual arranca una novel¡¤la en qu¨¨ l¡¯autor es pren unes quantes llic¨¨ncies que defensa amb una per¨ªcia ben notable. ¡°No recorde com va sorgir tot exactament, per¨° vaig comen?ar com una broma, em vaig engrescar i, com que la cosa anava a m¨¦s, m¡¯hi vaig posar seriosament¡±, assegura l¡¯autor, medievalista de formaci¨® tot i que no exerceix. Un cas que s¡¯ajustava al perfil d¡¯O¡¯Malley. ¡°Podia haver estat un altre personatge, per¨° aquell m¡¯anava de primera per a mostrar el contrast entre la cultura i la cruesa de la realitat. Es tractava de jugar i tamb¨¦ d¡¯estirar una mica la realitat fins al punt de l¡¯absurd, per a mostrar com d¡¯absurda ¨¦s tamb¨¦ la realitat. El que es planteja en Cr¨°nica negra no ¨¦s inversemblant¡±, anota amb refer¨¨ncia al m¨°bil criminal acad¨¨mic, ¡°podria ser-ho en la major part dels pa?sos del m¨®n, per¨° no en el nostre. El que ¨¦s improbable, per sort, ¨¦s que s¡¯arribe tan lluny per una disputa acad¨¨mica¡±.

Entre refer¨¨ncies erudites, di¨¤legs ocurrents (un dels mecanismes m¨¦s greixats de la novel¡¤la anterior que Alandes depura i millora) i algunes de les convencions del g¨¨nere, Cr¨°nica negra tra?a diferents nivells de lectura. ¡°El que volia ¨¦s que aqueixes possibilitats de lectura no foren incompatibles. Ans al contrari, que el lector que esperava una cosa determinada quedara atrapat en un joc diferent. Sempre en un equilibri precari: he dosificat el tema erudit perqu¨¨ podia ser una miqueta dur. No s¨¦ si ho he aconseguit, per¨° sembla que funciona¡±, exposa l¡¯autor.

"Vaig comen?ar

Alandes esmenta com a ¡°antecedent¡± del seu thriller filol¨°gic (l¡¯etiqueta ¨¦s del periodista, per¨° a l¡¯escriptor no li sembla inc¨°moda) una novel¡¤la en ¨¨uscar d¡¯Itxaro Borda, no tradu?da al castell¨¤, i que l¡¯escriptor no t¨¦ com a influ¨¨ncia ¡°perqu¨¨ no l¡¯he llegida, ¨°bviament¡±. Aquella conta el segrest d¡¯un dels membres de l¡¯acad¨¨mia basca de la llengua, que no ¨¦s el cas. La hist¨°ria que s¨ª que plana de manera molt m¨¦s expl¨ªcita pel relat d¡¯Alandes ¨¦s El nom de la rosa, la celeb¨¨rrima novel¡¤la d¡¯Umberto Eco publicada en el temps en qu¨¨ transcorre Cr¨°nica negra i que ¨¦s citada pels personatges en un joc metaliterari ben divertit, un dels molts que hi planteja Alandes. ¡°Aquella ¨¦s una novel¡¤la medieval i la meua tracta sobre medievalistes, per¨° el que m¡¯agradava fer ressaltar era l¡¯encreuament entre literatura erudita i literatura d¡¯evasi¨® que fa Eco i que en aquell moment li report¨¤ moltes cr¨ªtiques que eren injustificades¡±. Una altra curiositat: el t¨ªtol original, amb el qual va guanyar el premi, era Mort moss¨¤rab, m¨¦s expl¨ªcit i fidel al contingut, per¨° descartat per l¡¯editorial per raons de cacofonia comercial. ¡°L¡¯avantatge de Cr¨°nica negra, un t¨ªtol que de ben segur que s¡¯ha fet emprar centenars de vegades, ¨¦s la multiplicitat de lectures. Una fa refer¨¨ncia a la Cr¨°nica de Jaume I, per¨° tamb¨¦ es pot entendre com la cr¨°nica d¡¯un temps que no pot ser definit amb un altre color que el negre¡±, diu amb al¡¤lusi¨® als anys tan aspres de la Batalla de Val¨¨ncia, en qu¨¨ les pintoresques teories sobre el moss¨¤rab tingueren un estramb¨°tic paper justificatiu.

En termes futbol¨ªstics plantegem a Alandes una pregunta que ¨¦s com deixar-lo sol en el punt de penal amb el porter abatut. Per¨° ¨¦s que, comptat i debatut, la seua nova novel¡¤la ¨¦s m¨¦s s¨°lida i reeixida que El crepuscle dels afortunats. ¡°Hi ha una construcci¨® novel¡¤l¨ªstica m¨¦s treballada, amb una arquitectura m¨¦s destacada, en qu¨¨ les peces s¡¯agrupen d¡¯una manera m¨¦s fina. ?s un edifici amb m¨¦s pisos i cambres¡±, remata Alandes estirant la met¨¤fora.