Plany per una llibreria

La setmana passada tancava a Barcelona la llibreria Catal¨°nia, despr¨¦s de 88 anys de vida. Com deia un comunicat de l¡¯empresa, des del 1924 la Catal¨°nia havia resistit desastres de molta consideraci¨®: una guerra civil, un incendi devastador, la dura compet¨¨ncia del Corte Ingl¨¦s, situat a la vora, i encara un conflicte immobiliari llarg i pen¨®s. La Catal¨°nia i la seua fidel clientela van poder amb tot aix¨°, per¨° no han pogut amb la cont¨ªnua davallada de vendes que ha patit darrerament. Des del 2009, els llibres venuts s¡¯havien redu?t quasi a la meitat, i el negoci ¨Cperqu¨¨ una llibreria no deixa de ser aix¨°, una classe molt peculiar de negoci- era insostenible.

La not¨ªcia va apar¨¦ixer en tota la premsa catalana, fins en els telenot¨ªcies, i se li van dedicar amplis reportatges en els suplements de cultura. En primer lloc, per la import¨¤ncia de la llibreria en si: es tractava d¡¯un local molt c¨¨ntric, actiu i de notables dimensions. La pr¨¤ctica totalitat de consumidors de suplements culturals de Barcelona ¨Ci dels voltants- hi havia entrat alguna volta, o moltes; era un lloc ben agradable. Per¨° tamb¨¦ pel seu valor de s¨ªmbol cultural amb una llarga hist¨°ria de superviv¨¨ncia. El tancament de la Catal¨°nia posa nom propi a una tend¨¨ncia preocupant, almenys per a aquells que ens agraden els llibres. En poc de temps, els barcelonins han vist com tancaven altres llibreries hist¨°riques, com Ona i ?ncora y Delf¨ªn. Tampoc ¨¦s un fet que es reduesca a Barcelona, i per a il¡¤lustrar-ho, no cal m¨¦s que veure el deplorable estat actual d¡¯alguna de les llibreries amb m¨¦s solera de Val¨¨ncia. Per descomptat que a Barcelona encara aguanten ¨Csembla que b¨¦- algunes de les llibreries m¨¦s ben prove?des de l¡¯estat, com Laie o les diverses sucursals de la Central, per¨°, aix¨ª i tot, la desaparici¨® de cases tan estimades com les tres que acabe d¡¯esmentar al centre de la ciutat comtal no deixa de ser un toc d¡¯alerta m¨¦s aviat sinistre.

Que el gremi passa per dificultats ¨¦s cosa sabuda, i que els seus problemes s¨®n anteriors a la crisi, tamb¨¦ ho ¨¦s. Les editorials s¡¯havien acostumat a saturar el mercat de publicacions, molt per damunt d¡¯una demanda cr¨°nicament escassa (de pa¨ªs preil¡¤lustrat, parlant clar), en una esp¨¨cie de fugida endavant molt arriscada, en qu¨¨ la cont¨ªnua aparici¨® de t¨ªtols nous dissimulava la rid¨ªcula escassedat dels tiratges. L¡¯arcaic, lent i antiecon¨°mic sistema de distribuci¨® ¨Cque ¨¦s un desastre que ning¨² ha intentat corregir mai, perqu¨¨ aquest pa¨ªs ¨¦s com ¨¦s- hi afegia m¨¦s entrebancs, i tot contribu?a a mantindre massa alts els preus dels llibres, cosa que no ajudava gens, precisament, a vendre¡¯ls. Era el peix que es mossega la cua d¡¯un negoci sempiternament precari. La crisi no ¨¦s responsable d¡¯aquesta situaci¨®, per¨° ¨¦s obvi que l¡¯ha agreujada, i les llibreries en s¨®n les primeres v¨ªctimes, perqu¨¨ en la relaci¨® entre el llibre i el lector estan en primera l¨ªnia.

Les editorials s¡¯havien acostumat a saturar el mercat de publicacions

Un interessant reportatge publicat per Jordi Nopca al diari Ara posa xifres a aquest fosc panorama. Per exemple, l¡¯any 2007 es va facturar 1.662 milions d¡¯euros en llibres; el 2012, la quantitat no deu haver arribat als 1.220 milions. ?s una caiguda impressionant. No pot estranyar, doncs, que hi haja llibreries que tanquen. Els editors tamb¨¦ ho pateixen. Els tiratges s¡¯estan reduint dr¨¤sticament, algunes editorials insignes tamb¨¦ es troben a punt de tancar, i moltes han caigut a mans de grans grups d¡¯aquells que s¡¯interessen per qualsevol cosa menys per la literatura. Els autors tamb¨¦ en resulten perjudicats, perqu¨¨ cobren menys drets, i, last but not least, el p¨²blic lector, que veu aprimar-se l¡¯oferta de llibres a l¡¯abast; en especial l¡¯oferta de llibres rars, curiosos i d¡¯alta qualitat, que solen tindre un p¨²blic minoritari. Al capdavall, sempre que hi ha problemes, les coses que m¨¦s valen la pena s¨®n les que m¨¦s pateixen: els bons llibres, els concerts meravellosos, les peces de teatre i els films de veritat soscavadors. Es veu que se¡¯ls considera luxes, i se¡¯n prescindeix.

Alg¨² podria creure que, el que en realitat deu passar ¨¦s que el llibre digital ha comen?at a competir amb el tradicional. ?s a dir, que la gent continua llegint, per¨° d¡¯una altra manera. Per¨° no. A hores d¡¯ara, a Espanya, el llibre digital representa un exigu 3% del total, una xifra pr¨¤cticament irrellevant, molt inferior a la dels pa?sos que ens rodegen. La realitat ¨¦s que som un pa¨ªs de pocs lectors, on la majoria de la gent considera que el llibre ¨¦s un luxe ocasional, i la crisi est¨¤ convertint-lo efectivament en aix¨°: un objecte dif¨ªcil de trobar, car i potser estalviable. No li passa nom¨¦s al llibre. La m¨²sica, el teatre i el cinema m¨¦s elaborats es troben en una situaci¨® pareguda, o pitjor. Per al que fins ara hem ent¨¦s com a civilitzaci¨®, tot aix¨° ¨¦s un problema, i va agreujant-se. Convindria almenys ser-ne conscients, ara que Catal¨°nia ja no ens acompanya.