Si no ets env¨¤s¡­ fes-te fotre!

La can?oneta, efectivament, se t¡¯enganxa al timp¨¤ com un xiclet. I les tres noietes, The Mamzelles, s¨®n gracioses amb aquell look anys seixanta tan estudiat. ?N¡¯hi ha prou amb aix¨° per dir que una campanya publicit¨¤ria com la d¡¯Env¨¤s, on vas?, que vol estimular la recollida selectiva de deixalles, ¨¦s un ¨¨xit? Jo diria que no. T¨¨cnicament, s¡¯hauria aconseguit l¡¯objectiu leg¨ªtim de tota campanya, que ¨¦s que se¡¯n parli. Per¨° hi ha un factor important que cal posar al davant d¡¯aix¨°, i ¨¦s si es tracta d¡¯una campanya institucional, p¨²blica, o b¨¦ una de privada que anuncia un producte m¨¦s. No ¨¦s la mateixa cosa. I, al meu entendre, la pol¨¨mica que ha generat neix de la poca cura a l¡¯hora de diferenciar una cosa de l¡¯altra.

Procedim amb cautela. Que unes empreses envasadores, com ¨¦s el cas, cobrin a l¡¯usuari un tant per env¨¤s per tal de pagar la posterior gesti¨® d¡¯aquest material ¡ªtransport, selecci¨®, manteniment de contenidors, etc¨¨tera¡ª, que han obtingut per concessi¨® administrativa, ¨¦s perfectament comprensible. Que aquest contracte entre empreses privades i administracions inclogui que les empreses paguin campanyes per tal de conscienciar els ciutadans, sense la col¡¤laboraci¨® dels quals tot aix¨° no es podria fer, tamb¨¦ s¡¯ent¨¦n. Ara, que el control dels continguts d¡¯aquestes campanyes estigui en mans de les empreses i no de les administracions, com ¨¦s el cas, ¨¦s simplement un nyap.

?s un nyap que una campanya firmada per la Generalitat, ni que sigui fent constar que est¨¤ finan?ada per Ecoembes ¡ªque ¨¦s una de les envasadores¡ª, deixi sense resposta el seu propi enunciat: ¡°Si no ets env¨¤s, on vas?¡±. L¡¯anunci diu que ho consultis. Home, no. Si es tracta d¡¯una campanya informativa institucional, ella mateixa m¡¯ha de donar la resposta. Altrament, m¡¯est¨¤ prenent el p¨¨l. O, encara m¨¦s greu, est¨¤ fent passar uns determinats interessos econ¨°mics per davant de l¡¯inter¨¨s mediambiental general.

I, com sempre, qui paga els plats trencats, siguin de pl¨¤stic o de vidre, ¨¦s el ciutad¨¤, al qual se li est¨¤ dient que no n¡¯hi ha prou que a casa tingui cinc contenidors de deixalles diferenciats, sin¨® que ha d¡¯estar atent a si una resta de pl¨¤stic o de vidre porta o no el segell de les fletxetes capicuades per segregar-la ulteriorment. En un pa¨ªs que recicla vora un 40% dels seus residus, cosa que diu molt a favor de la seva consci¨¨ncia ecol¨°gica, d¡¯aix¨° se¡¯n diu una falta de respecte intolerable. Com per engegar-los a tots a dida.