El poder de deb¨°

Hi ha textos d¡¯una claredat meridiana: el 1812, en ple debat de la Constituci¨® de Cadis, el comte de Toreno afirmava que l¡¯estat que volien construir necessitava que hi hagu¨¦s caps pol¨ªtics dependents del govern central per evitar que els ajuntaments ¡°no se deslicen y propendan insensiblemente al federalismo, como es su natural tendencia¡±. Aquests ¡°gefes pol¨ªticos¡± van ser la base de la nova figura del governador civil que implantaria l¡¯estat liberal com a pe?a angular del control sobre el territori. Eren, doncs, representants del govern central que s¡¯havien de malfiar sistem¨¤ticament de les autoritats locals, a les quals calia supervisar constantment, per¨° que alhora estaven sotmesos a l¡¯autoritat militar, especialment al capit¨¤ general, en els moments m¨¦s compromesos. De fet, els mateixos governadors presidien les diputacions, que eren el m¨¤xim ¨°rgan d¡¯administraci¨® local. Per¨° a banda del control de l¡¯administraci¨® en el territori, l¡¯altre gran eix d¡¯actuaci¨® havia de ser l¡¯ordre p¨²blic, q¨¹esti¨® especialment sensible en un segle XIX farcit de guerres i aixecaments de tota mena, i un segle XX que viu conjuntures tan dures com el pistolerisme, quan el governador Mart¨ªnez Anido desplega totes les armes en favor de la patronal.

La figura dels governadors s¡¯associa gaireb¨¦ sempre a una autoritat indiscutida que nom¨¦s respon davant del govern de Madrid i que, en etapes com el franquisme (quant tamb¨¦ eren jefes provinciales del Movimiento), esdev¨¦ la m¨¤xima autoritat pol¨ªtica, amb la missi¨® repressiva com a atribut fonamental i permanent. L¡¯abundosa i privilegiada documentaci¨® que utilitza Manel Risques a L¡¯Estat a Barcelona. Ordre p¨²blic i governadors civils permet situar tots els detalls d¡¯aquesta praxi quotidiana, farcida d¡¯informes secrets i d¡¯instruccions que circulen des del govern central i que es canalitzen cap a les autoritats locals, sempre pendents de caure en gr¨¤cia a l¡¯omnipotent governador, que feia i desfeia amb molt poques limitacions. Per exemple, el 1971, des del ministeri advertien que en entitats de nova creaci¨® ¡°existe el peligro de que esos clubs sean utilizados por elementos comunistas que logran infiltrarse en los mismos para desarrollar su labor subversiva¡± i per aix¨° demanaven als governadors que avisessin ¡°con la debida discreci¨®n a los alcaldes¡±. Sempre com una corretja de transmissi¨®, amb un funcionament jer¨¤rquic ben clar.

Excel¡¤lentment documentat, amb un ¨²til annex amb les biografies dels governadors de Barcelona, ¨¦s una ll¨¤stima que el text acabi de fet amb la mort de Franco el 1975. Sense dubte, hauria estat molt interessant con¨¨ixer l¡¯adaptaci¨® de la instituci¨® a la nova situaci¨®; el seu paper durant la Transici¨®, amb l¡¯imprescindible Salvador S¨¢nchez Ter¨¢n a Barcelona; la gesti¨® de la conflictivitat obrera, o el paper clau per bastir la UCD des del Govern Civil. I potser, encara m¨¦s, el simbolisme pol¨ªtic que va tenir, el 1997, la desaparici¨® del c¨¤rrec, en el context dels pactes PP-CiU. De fet, si demanem m¨¦s al llibre ¨¦s precisament perqu¨¨ mant¨¦ un ritme i una precisi¨® explicativa molt notable i t¨¦ el gran m¨¨rit d¡¯aproximar-se a una figura cabdal per entendre com s¡¯ha vehiculat hist¨°ricament l¡¯exercici real del poder per part de les institucions de l¡¯Estat espanyol a Catalunya, una tem¨¤tica que no ha interessat suficientment fins ara a la historiografia catalana.