Finalment, l¡¯any Espriu

Enguany es compleixen 100 anys del naixement de Salvador Espriu i, pel que es veu, les institucions culturals de Catalunya han decidit prendre¡¯s l¡¯efem¨¨ride seriosament, a desgrat de la pen¨²ria econ¨°mica que les llasta. Almenys aquesta vegada, fa la impressi¨® que han volgut fer les coses amb dec¨¨ncia, i hi ha gent que fa temps que treballa perqu¨¨ l¡¯any Espriu ¨Ccom se l¡¯ha batejat- tinga la m¨¤xima incid¨¨ncia possible. De moment, hi ha previstos suplements especials en la premsa ¨Ccom el que public¨¤ diumenge passat el diari Ara-, programes de televisi¨®, recitals, obres de teatre, exposicions, un simposi i qui sap si un telefilm, a m¨¦s de la raci¨® esperable d¡¯estudis i investigacions, entre les quals ja s¡¯anuncia una voluminosa biografia del principal especialista catal¨¤ en el g¨¨nere, el periodista Agust¨ª Pons. M¨¦s important encara, tamb¨¦ s¡¯ha anunciat la publicaci¨® d¡¯un volum de prosa assag¨ªstica ¨Carticles, pr¨°legs, etc.-; un conjunt de textos que l¡¯escriptor va recollir i revisar i que deix¨¤ enllestit als anys 70, per¨° que per diverses i penoses circumst¨¤ncies havia quedat in¨¨dit ¨Ccom a tal volum- fins ara. Els admiradors de la prosa d¡¯Espriu, sempre densa i l¨²cida, estem d¡¯enhorabona.

Com ¨¦s sabut, la cotitzaci¨® liter¨¤ria d¡¯Espriu ha patit oscil¡¤lacions not¨°ries a llarg del temps. En vida, les seues primeres obres van ser rebudes amb divisi¨® d¡¯opinions. La major part dels seus companys de generaci¨® les defensaren aferrissadament, mentre que en la resposta dels s¨¨niors hi hagu¨¦ clares manifestacions de simpatia, per¨° tamb¨¦ de recel. I aix¨ª van anar les coses fins que, l¡¯any 1960, amb la publicaci¨® de La pell de brau, Salvador Espriu es va convertir, tant dins com fora de Catalunya, en una mena d¡¯estendard de la resist¨¨ncia de la cultura catalana contra el franquisme, del dret de les societats oprimides a expressar-se en lliberat, de la voluntat de di¨¤leg civil contra les mordasses tir¨¤niques i no s¨¦ quantes coses m¨¦s. L¡¯escriptor, sense voler-ho (o almenys sense voler-ho del tot) va esdevenir aix¨° que se¡¯n diu una patum. A mitges oracle, a mitges s¨ªmbol. Que aquesta entronitzaci¨® es basara en una lectura molt parcial ¨Ci francament err¨°nia- d¡¯un llibre que en realitat era molt m¨¦s complex no va frenar gens el seu ¨¨xit. A partir d¡¯aquell moment, el poeta civil de La pell de brau (tal com s¡¯havia ent¨¦s) va ocultar totes les altres facetes d¡¯una obra polifac¨¨tica, molt articulada, densa de nivells entrecreuats de lectura i de sediments de significaci¨® i tan laber¨ªntica com els s¨ªmils amb qu¨¨ Espriu va intentar suggerir ¨Ccom en un espill grotesc- el car¨¤cter essencialment enigm¨¤tic ¨Ca m¨¦s de tr¨¤gic- del m¨®n i la natura humana.

Aquest Espriu simplficat, redu?t a un t¨°pic de f¨¤cil digesti¨®, va disfrutat de molta voga, per¨° aix¨° despr¨¦s li va passar factura. La perempt¨°ria necessitat de matar els pares que excita els escriptors tan bon punt redacten la primera ratlla es va rabejar en la seua figura amb particular virul¨¨ncia, en un dels exercicis de destrucci¨® d¡¯un cl¨¤ssic m¨¦s acarnissats que un servidor haja hagut d¡¯observar, no sense un punt d¡¯espant. El gremi literari pot ser molt salvatge, tamb¨¦, o sobretot, amb els ¨ªdols morts.

El poeta civil de 'La pell de brau'? va ocultar totes les altres facetes d¡¯una obra polifac¨¨tica

Ara les coses s¡¯han calmat i un seguit de relectures m¨¦s serenes han anat posant les coses al seu lloc. ?s cert que aquests no s¨®n bons temps per al fantasma de l¡¯Espriu civil. En pol¨ªtica, Espriu va ser sempre un iberista dialogant. ?s a dir, alg¨² que creia en la familiaritat de fons dels pobles d¡¯aquesta pen¨ªnsula, que podien arribar a conviure si aconseguien de fer-ho en peu de lliure igualtat. Aquesta, almenys, era l¡¯esperan?a. Una esperan?a dif¨ªcil d¡¯atendre en uns dies de sobiranisme catal¨¤ creixent, nacionalismes enfrontats i xocs de trens. Ja hi ha qui s¡¯ha afanyat a dir-ho, tot just comen?ar els primers homenatges del seu any, que Espriu no ¨¦s un bon model pol¨ªtic per als temps que corren. Per¨° aix¨° ens importa poc, als qui admirem la seua obra, perqu¨¨ sabem que Espriu no era un pol¨ªtic (ni se li va passar mai pel pensament de ser-ho), sin¨® un gran escriptor, dels m¨¦s grans que hem tingut. I dins dels escriptors, com ha dit amb encert Sebasti¨¤ Alzamora, Salvador Espriu era un humorista, ¨¦s a dir, un moralista, com ho van ser Kafka, Schwob, Benn o Borges. En efecte, aquesta ¨¦s la seua estirp, una troupe genial, agra, punxegosa i m¨¦s aviat inc¨°moda. Tamb¨¦ va ser un narrador condensat i meticul¨®s amb una prosa d¡¯una netedat astoradora, un dramaturg aspre i auda?, un l¨ªric entotsolat i subtil¨ªssim, molt dif¨ªcil d¡¯igualar en el registre eleg¨ªac i en el par¨°dic-sarc¨¤stic, i sobretot un m¨ªstic esc¨¨ptic i un gran constructor de laberints secrets. Perqu¨¨ el laberint (grotesc), o els fragments dispersos d¡¯un espill esmicolat, no deixen de ser imatges id¨°nies per descriure la vida que anem vivint, com ell, sense cap fil d¡¯Ariadna.