52 milions de mots per fer el catal¨¤ d'ara

El monumental Diccionari del catal¨¤ contemporani encara la recta final amb la seva ¨²ltima fase, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana. ?s un dels objectius fundacionals de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), un dels seus projectes m¨¦s innovadors i ferms i que t¨¦ al darrere anys de feina.

Joaquim Rafel, catedr¨¤tic de Filologia Catalana, membre de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC i responsable d¡¯aquest projecte, considera que ¨¦s la culminaci¨® d¡¯un recorregut que va comen?ar el 1911, quan es va crear la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯entitat.

Divideix Rafel l¡¯atzarosa traject¨°ria de la secci¨® i de l¡¯IEC en tres grans moments: des dels inicis fins al 1939; despr¨¦s, un llarg per¨ªode de clandestinitat (a la dictadura de Franco no li agradaven aquestes activitats), tot i que el 1954 va apar¨¨ixer la segona edici¨®, revisada, del diccionari Fabra; i una nova etapa iniciada el 1976, despr¨¦s de la mort del dictador, que els primers anys va ser for?a testimonial.

¡°No ten¨ªem ni ordinadors, ni local propi, ni pressupost¡±, recorda Rafel. Durant un temps, la Secci¨® Filol¨°gica, que ¨¦s ¡°com una acad¨¨mia de la llengua¡±, va estudiar com reprenia la seva tasca lexicogr¨¤fica. I es va decidir que ho faria d¡¯acord amb els canvis que havia experimentat la societat durant un par¨¨ntesi tan llarg.

¡°Va arribar una subvenci¨®, una quantitat important, del Govern de Madrid, i ens vam posar en marxa¡±. I ho van fer tenint en compte els aven?os cient¨ªfics, metodol¨°gics i tecnol¨°gics que s¡¯estaven produint. En aquesta l¨ªnia, en els primers vuitanta es va endegar el Diccionari del catal¨¤ contemporani (DCC), que defineix les unitats l¨¨xiques des del punt de vista del contingut i de la utilitzaci¨® real de la llengua. ¡°El DCC aporta un coneixement profund de la realitat de la llengua al marge de consideracions normatives, i aquest coneixement ¨¦s necessari per establir la normativa de la manera m¨¦s coherent¡±, explica Rafel.

Per tirar-lo endavant es van endegar, en aquesta primera fase, dues eines imprescindibles: el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), una infraestructura ling¨¹¨ªstica b¨¤sica de recerca i estudi, i la Base de Dades Lexicogr¨¤fica.

El Corpus Textual, que avui supera els 52 milions de mots, es va fer entre 1985 i 1997. ?s un corpus de refer¨¨ncia de la llengua catalana escrita en els darrers 150 anys aproximadament. Les paraules introdu?des provenen de la llengua liter¨¤ria (narrativa, poesia, assaig i teatre) i de la no liter¨¤ria (premsa, filosofia, ci¨¨ncies socials, ci¨¨ncies pures i naturals, belles arts...).

La Base de Dades Lexicogr¨¤fica cont¨¦, informatitzats, els 13 diccionaris catalans que han estat considerats m¨¦s significatius dels segles XIX i XX. Hi s¨®n el Diccionari de la llengua catalana: ab la correspondencia castellana y llatina (1839-1840); el Diccionari general de la llengua catalana (1932), de Pompeu Fabra; el Diccionari mallorqu¨ª-castell¨¤ (1840); el Diccionario catal¨¢n-castellano-latino (1803-1805); el Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear (1926-1962), el Pal¡¤las: diccionari catal¨¤-castell¨¤-franc¨¦s; amb vocabularis castell¨¤-catal¨¤ i franc¨¦s-catal¨¤ (1927) i el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l¡¯IEC, entre d¡¯altres.

Un exemple explica de manera molt clara la utilitat del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana: ¡°Treure un petit tros (a una cosa intacta), comen?ar-la a gastar¡± i ¡°Pelar o irritar la pell (d¡¯una part del cos)¡± s¨®n les dues definicions del verb encetar que recull el diccionari DIEC2. Per¨° l¡¯¨²s m¨¦s habitual d¡¯aquest verb no ¨¦s cap dels que estableix el text de l¡¯IEC. Encetar s¡¯utilitza normalment com a sin¨°nim ¡°d¡¯iniciar una acci¨®, una tasca o un despla?ament d¡¯una certa durada¡±. S¡¯ha arribat a aquesta conclusi¨® despr¨¦s d¡¯analitzar aquest mot a partir de la consulta del gegant¨ª Corpus Textual.

Realitzades aquestes dues bases fonamentals, estava tot a punt per iniciar la segona fase del Diccionari del catal¨¤ contemporani: el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC).

El Diccionari descriptiu ¨¦s com una base de dades multifuncional que utilitza com a font exclusiva el Corpus Textual. ¡°Tracta la llengua¡±, afirma Rafel, ¡°sense consideracions de car¨¤cter normatiu. I en la descripci¨® de la realitat de la llengua apareixen elements que no estan admesos normativament. La realitat de la llengua la trobem al Corpus Textual¡±.

Hi va haver un gran debat sobre aquesta q¨¹esti¨® al si de la Secci¨® Filol¨°gica, que finalment va decidir que s¡¯identificaria amb una marca visible tots els elements que no tinguessin la sanci¨® normativa expl¨ªcita en el moment de divulgar-los.

El proc¨¦s de redacci¨® del Diccionari descriptiu de la llengua catalana ¨¦s diferent del que s¡¯utilitza en l¡¯elaboraci¨® de la major part de diccionaris. No segueix l¡¯ordre habitual en la redacci¨® dels articles, sin¨® que, juntament a la redacci¨® del mot que correspon per ordre alfab¨¨tic, s¡¯anoten tamb¨¦ els articles relatius als mots que hi estan vinculats, per la forma o pel significat. Per exemple, amb el terme adulaci¨® s¡¯han redactat 46 mots m¨¦s, com ara adulador, afalagador, lloa, lloan?a o loaci¨®.

El Diccionari descriptiu acabar¨¤ tenint, en principi, 100.000 entrades, de les quals ja s¡¯han redactat m¨¦s de 85.000. Estava previst acabar-lo d¡¯aqu¨ª dos anys, per¨° la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC tamb¨¦ ha patit retallades. S¡¯ha vist obligada a prescindir de nou fil¨°legs i tenen por que la cosa no acabi aqu¨ª, aix¨ª que la data de finalitzaci¨® no ¨¦s segura.

El 'Diccionari descriptiu' inclou mots no acceptats per la normativa

El DDLC, que es regeix pels criteris de la lexicografia contempor¨¤nia m¨¦s avan?ada, no ¨¦s estrictament pedag¨°gic. Est¨¤ concebut com una investigaci¨® sobre bases noves, i aspira al m¨¤xim rigor cient¨ªfic en la seva realitzaci¨®. Segons la Secci¨® Filol¨°gica, els destinataris ideals s¨®n les persones amb un cert domini dels conceptes ling¨¹¨ªstics, per¨° aspira a estar a l¡¯abast de qualsevol usuari interessat per la llengua.

Es preveu publicar-lo de manera convencional i podria tenir, segons Rafel, al voltant de set volums; tamb¨¦ podria disposar d¡¯una edici¨® electr¨°nica independent de la base de dades, en un disc compacte, per exemple; o b¨¦ una divulgaci¨® electr¨°nica a trav¨¦s d¡¯Internet. Els m¨¦s de 85.000 mots del DDLC es poden consultar a la p¨¤gina web de l¡¯IEC des de 2005 i est¨¤ en actualitzaci¨® permanent.

L¡¯IEC es dota, amb una obra d¡¯aquesta envergadura, d¡¯un ¡°instrument molt valu¨®s a l¡¯hora d¡¯exercir la seva activitat com a instituci¨® acad¨¨mica encarregada de l¡¯establiment i de l¡¯actualitzaci¨® de la normativa ling¨¹¨ªstica¡±, segons Rafel. Com tamb¨¦ d¡¯una gram¨¤tica normativa, entre altres treballs. D¡¯alguna manera, com ara fa 100 anys.