Per un p¨²blic nou

La trobada dels professionals de les arts esc¨¨niques que va tenir lloc a Alcoi a les darreries del novembre passat va ser tan destacada per la novetat de la iniciativa i pel nombre de participants ¡ªamb m¨¦s de cinquanta exponents en les meses de debat i altres tants a l¡¯altra banda¡ª que renunci¨¤ a l¡¯objectiu d¡¯establir unes conclusions a favor del di¨¤leg obert. La fotografia d¡¯aqueix di¨¤leg ha estat per fi revelada i distribu?da entre els interessats.

No era previsible l¡¯aparici¨® de brots verds en una situaci¨® com l¡¯actual, per¨° s¨ª que s¡¯hi constat¨¤ una preocupaci¨® creixent pel p¨²blic, una necessitat de cooperaci¨® i de coordinaci¨® m¨¦s gran del sector, l¡¯afirmaci¨® que hi ha ajudes publiques m¨¦s enll¨¤ de les minvades caixes auton¨°miques, provincials i municipals, i, fins i tot, algun cas d¡¯¨¨xit.

El punt de partida era (i ¨¦s) dram¨¤tic, expressat de maneres diferents: ¡°desarticulaci¨® progressiva del sector¡±, amb ¡°problemes afegits al sector del p¨²blic i la dansa¡±, fins a arribar a parlar de la crisi com a excusa ¡°per a continuar destruint totalment el sector¡± per l¡¯Administraci¨® p¨²blica en un ¡°tomb neoliberal¡± associat al ¡°menyspreu de la cultura¡±, que deixa ¡°en les mans del mercat la possibilitat d¡¯acc¨¦s dels ciutadans a la cultura¡±. Retalls i impagaments pel sector p¨²blic se sumen a la tend¨¨ncia d¡¯optar pel pagament en taquilla en lloc de fer-ho per caixets. M¨¦s enll¨¤ de la mirada vers l¡¯Administraci¨®, els professionals de les arts esc¨¨niques tamb¨¦ subratllaren la disminuci¨® considerable de p¨²blic, ¡°la desconnexi¨® entre els professionals amb m¨¦s experi¨¨ncia i les noves generacions de professionals¡± i una altra desconnexi¨®, potser encara m¨¦s preocupant: ¡°S¡¯ha perdut el contacte amb la societat, tal volta no es fa el que els interessa o¡±, confessaven en la mesa de distribuci¨® i exhibici¨®, ¡°no sabem fer-los arribar correctament les nostres propostes¡±, mentre en la mesa de gestors i responsables de circuits es parlava de la p¨¨rdua de p¨²blic tan alarmant i la impossibilitat de ¡°mantenir les programacions amb els nivells d¡¯ocupaci¨® actuals¡±.

El cas de Teatres de la Generalitat, ja desaparegut, va ser tractat, i molt cr¨ªticament, a banda. La creaci¨® del consorci aglutinador de tots els organismes culturals de la Generalitat, CulturArts, a costa dels nous esdeveniments que estan tenint lloc ara, com el nomenament d¡¯un director general, es va considerar com ¡°una oficina liquidadora m¨¦s que no un motor per a la reactivaci¨® del sector teatral¡±.

Aix¨ª les coses, i considerant que el t¨ªtol del congr¨¦s era ¡°Mirant al futur¡±, els reptes s¨®n ¡°potenciar la relaci¨® amb el p¨²blic i la creaci¨® de nous espectadors com a via de futur¡±; els canvis en les pol¨ªtiques culturals i, en particular, teatrals, i, sobretot, les iniciatives que podr¨ªem anomenar sin¨¤ptiques, de relaci¨®. Expressions com ara ¡°coordinaci¨®¡±, ¡°cooperaci¨®¡±, ¡°complementarietat¡±, ¡°col¡¤laboraci¨®¡± i semblants es reiteren i es reforcen. Sinapsis entre administracions i professionals, o entre el sector esc¨¨nic i l¡¯audiovisual. Dins dels mateixos col¡¤lectius de les arts esc¨¨niques, entre productors, creadors, companyies, programadors, actors i distribu?dors. De la coordinaci¨® ¡°entre poblacions pr¨°ximes¡± a la ¡°creaci¨® de xarxes de coordinaci¨® per a organitzar gires o circuits¡±. No hi va faltar la refer¨¨ncia a ¡°relacions noves i mercats nous a l¡¯estranger¡±, o a les plataformes per a coordinar gires.

¡°Hem d¡¯aconseguir estar units¡±, es reafirm¨¤ en la mesa d¡¯alternatives de treball en xarxa, ¡°sense grans estructures ni una despesa considerable en aquestes¡±.

I no es deix¨¤ d¡¯al¡¤ludir a la relaci¨® amb el p¨²blic.

Es parl¨¤ de ¡°potenciar la relaci¨® amb el p¨²blic i la creaci¨® de nous espectadors¡±, i tamb¨¦ de ¡°regenerar el p¨²blic potenciant pol¨ªtiques de fidelitzaci¨® i atracci¨® d¡¯altres segments de poblaci¨®¡±.? Quant a la creaci¨® de p¨²blics, es destac¨¤ ¡°l¡¯educaci¨® dels espectadors¡±. Una nota d¡¯optimisme en aquest cap¨ªtol la don¨¤ la valoraci¨® dels dotze anys d¡¯experi¨¨ncia del Circuit Caf¨¦ Teatre valenci¨¤, creat per dos actors que van veure aqueix espai necessari i quasi buit i que obtingueren el suport dels locals integrants i el patrocini d¡¯esp¨°nsors privats. La ¡°consolidaci¨® plena¡± d¡¯aquest circuit ¨¦s avalada pel nombre d¡¯espectadors, ¡°una mitjana de 150 persones que acudeixen di¨¤riament a cada local, la qual cosa suposa una xifra de 2.000 espectadors per setmana, si fa no fa¡±. L¡¯augment de funcions setmanals com fa l¡¯Olympia representa una altra opci¨® per a compensar la caiguda de p¨²blic.

La mesa de festivals reun¨ª per primera volta quasi una desena de cert¨¤mens valencians, des de la Mostra de Pallassos de Xirivella fins al Cabanyal ?ntim. La reducci¨® de pressupostos en tots els casos, constatable i considerable, no imped¨ª l¡¯aposta per mantenir-ne la celebraci¨® en tot cas. L¡¯esperit de cooperaci¨® qued¨¤ pal¨¦s en aquesta mesa, ja que d¡¯all¨ª va n¨¤ixer la idea de celebrar trobades anuals per a intercanviar experi¨¨ncies.