¡°No tinc vocaci¨® d¡¯escriptor minoritari¡±

Entrevistar Andreu Sevilla (Casas de Ben¨ªtez, Conca, 1963) t¨¦ el component, segurament inc¨°mode per a l¡¯entrevistat, d¡¯haver de donar explicacions sobre la perif¨¨ria de la seua obra liter¨¤ria. I aix¨° ¨¦s perqu¨¨ les seues dues primeres novel¡¤les, La penombra de la coloma (2010), guardonada amb el Premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors, i la m¨¦s recent, Camins de dulcamara (2012), ha hagut d¡¯autoeditar-les a trav¨¦s del segell propi Sra. Llavi de neu. Obres valuoses i de qualitat que, dissortadament, han d¡¯obrir-se cam¨ª i guanyar lectors fora del circuit convencional d¡¯editorials i premis, la qual cosa accentua les mancances i els buits de la nostra petita industria editorial. D¡¯aix¨° es parla m¨¦s avall, per¨°, per respecte a l¡¯autor, la conversa comen?a pel vessant literari per desbudellar la inquietant i suggeridora Camins de dulcamara, una novel¡¤la que arranca amb una d¡¯aquelles trampes l¨ªcites que els degustadors de llibres agraeixen.

Sint¨¨ticament, el llibre de Sevilla comen?a amb una fugida en bicicleta d¡¯un grapat de preadolescents el dia dels innocents del 1969 i enmig d¡¯una onada de fred polar. L¡¯autor, arrelat a Alc¨¤sser des dels cinc anys, recull unes quantes experi¨¨ncies de la infantesa, alguna an¨¨cdota referent al seu pare i, a partir d¡¯ac¨ª, deixa volar la imaginaci¨®. I quan el lector pensa que est¨¤ afrontant una novel¡¤la inici¨¤tica d¡¯aventures se¡¯l fa caure per un insospitat pendent amb un to que ell defineix com d¡¯¡°on¨ªric i estrany i al mateix temps molt realista¡±. ¡°Comen?ar com una novel¡¤la d¡¯aventures juvenil est¨¤ fet de prop¨°sit. Volia trencar les expectatives del lector, perqu¨¨ el relat a poc a poc es converteix en una altra cosa entre la novel¡¤la de formaci¨® i el llibre de mem¨°ries¡±, revela. La novel¡¤la est¨¤ contada des del punt de vista del personatge d¡¯Andreu (tot i que l¡¯autor assegura que no ¨¦s una projecci¨® seua) i, cap al darrer ter?, hi ha tamb¨¦ la visi¨® d¡¯un adult, el senyor Sigler. ¡°Volia reproduir els quadres medievals on un personatge es representa en diferents moments de la seua vida, per¨° en un pla fix¡±, explica. Una altra q¨¹esti¨® que crida l¡¯atenci¨® ¨¦s el to, la manera com condueix uns personatges tan joves a generar un clima tan brut i ofeg¨®s, tonalitats que Sevilla va anar trobant ¡°en la mesura que els xiquets fan el viatge. Necessitava trobar la veu dels personatges, aqueix llenguatge tan f¨ªsic que empren. Si tens el to i la veu, tens molt de cam¨ª avan?at, per¨° aix¨° no estava molt pensat, va eixir de manera natural¡±.

Camins de dulcamara t¨¦ en com¨² amb alguns llibres recents d¡¯Erri de Luca o John Banville la recuperaci¨® de passatges de la infantesa i la joventut narrats des de la perspectiva dels adults, amb cruesa, eludint la idealitzaci¨®. Tot i que aquests referents no els tenia presents a l¡¯hora d¡¯escriure la novel¡¤la, Sevilla s¨ª que reconeix que li interessa aqueixa visi¨®: ¡°Qu¨¨ es recorda de la infantesa i la joventut, com es recorda i qu¨¨ provoca tot aix¨°. M¡¯agrada que la literatura llance preguntes. Una novel¡¤la no ha de donar respostes, la literatura no est¨¤ feta per a donar-ne, sin¨® per a mantindre la vig¨¨ncia de les preguntes¡±.

"A mi el llenguatge em sembla essencial, ha de ser versemblant"

Cap¨ªtol a banda mereix l¡¯embolcall formal. La seua prosa ¨¦s treballada, meditada ¡ªtot i que, probablement, amb massa capes deixades caure sobre el llen?¡ª, amb una tasca l¨¨xica digna d¡¯elogi i una elaboraci¨® dels di¨¤legs mil¡¤lim¨¨trica, una escriptura que et reconcilia amb la literatura de volada, ambiciosa. ¡°No faig una prosa conscientment exigent, per¨° note que ho ¨¦s. A mi el llenguatge em sembla essencial, ha de ser versemblant, per una q¨¹esti¨® de credibilitat¡±. De fet, els xiquets de la novel¡¤la s¨®n malparlats, mis¨°gins i la seua parla ¨¦s genu?na, esquitxada de girs i expressions, sense contaminaci¨® ambiental, tan rigorosa que pot generar estranyesa en uns lectors determinats. Per¨° aquest valor tamb¨¦ n¡¯¨¦s un del llibre, com ho va ser la valenta i met¨°dica recreaci¨® d¡¯un llenguatge adaptat a l¡¯¨¨poca medieval del seu llibre anterior.

Apostes de gran valor literari, per¨° que tenen l¡¯inconvenient d¡¯anar contra corrent, el d¡¯una narrativa llegidora i vendible que ¨¦s la que s¡¯acaba publicant. ¡°No tinc vocaci¨® d¡¯escriptor minoritari, vull que la gent em llija. Per¨° per la meua manera d¡¯escriure faig moltes versions, em genera una certa impaci¨¨ncia i de vegades envie a premis i editorials una versi¨® que no ¨¦s la definitiva. De vegades entenc que et diguen que no¡±, argumenta, per¨° tamb¨¦ reconeix haver-se enfrontat a ¡°situacions injustes que et generen cremor¡±. ¡°Els meus llibres s¨®n una mica exigents perqu¨¨ m¡¯agraden aqueix tipus de lectures i s¨ª que he trobat a faltar en les editorials valencianes el paper de l¡¯editor a l¡¯estil americ¨¤, que ¨¦s capa? de treballar sobre un material que ¨¦s bo, que t¨¦ possibilitats, per¨° que s¡¯ha de millorar abans de publicar¡±, es lamenta. La bona not¨ªcia ¨¦s que, malgrat tot, Sevilla treballa en projectes literaris nous per als suposats ¡°trenta lectors¡± que s¡¯atribueix. Tant de bo en siguen molts m¨¦s.