Un record viu

Com vost¨¦s deuen saber, des del 27 de novembre passat fins al 17 de febrer d¡¯enguany, el convent del Carme de Val¨¨ncia s¡¯il¡¤lustra amb una exposici¨® dedicada al poeta Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, que ha organitzat l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua. No n¡¯he parlat abans, perqu¨¨ no havia pogut veure-la. Viure lluny de la teua ciutat t¨¦ aquests desavantatges. Et perds moltes de les coses que t¡¯importen, o hi arribes tard.

Sovint he pensat, i escrit, que la ciutat ha sigut massa esquiva amb el seu millor poeta. En altres temps, Llu¨ªs Fern¨¢ndez insinu¨¤ que, si Alexandria ¨¦s la capital de la mem¨°ria, Val¨¨ncia ¨¦s la capital de l¡¯oblit. De l¡¯una banda a l¡¯altra de la Mediterr¨¤nia, ¨¦s una contraposici¨® plausible. En tot cas, ¨¦s cert que Val¨¨ncia ¨Cvull dir, els seus habitants- ¨¦s una ciutat oblidadissa: de la seua llengua, de la seua hist¨°ria, de la gent que ha sabut retratar-la, fixar el seu perfil en el temps o dir alguna cosa substantiva del seu viure. Als valencians no els agrada parar a recon¨¦ixer-se en aquests espills; s¡¯estimen m¨¦s disc¨®rrer com en un son sense fites ni formes, sense ecos ni definicions. Aix¨°, el poeta ja ho devia saber. Per aix¨°, el riu ¨Cel nostre pobre riu ara sense aigua- ¨¦s una refer¨¨ncia constant en el seus versos. No crec que aquesta exposici¨® compense la llarga desatenci¨® que Estell¨¦s ha patit en la seua ciutat, per¨° ¨¦s un homenatge fet amb afecte i encert. Supose que a ell li hauria agradat, i commogut, travessar l¡¯¨¤mplia sala claustral que ara alberga les seues coses, els llibres, els articles, les fotos, l¡¯estilogr¨¤fica i la vella olivetti, les can?ons i els dibuixos dels amics. ?s un amable resum per a una vida. L¡¯exposici¨® no amaga les amargors que tamb¨¦ l¡¯acuciaren ¨Cla pobresa, la mort d¡¯una filla, l¡¯expulsi¨® ignominiosa de Las Provincias, la censura, els llargs anys de silenci, acumulant papers impublicables, els atacs i les desconsideracions-, per¨° al costat de la vastedat de la seua obra, tot aix¨° queda en segon terme, redu?t a an¨¨cdota, privat del seu mordent. Imagine que a ell s¨ª que li hauria complagut mirar-se en aquest espill.

Potser el m¨¦s vist¨®s de l¡¯exposici¨® ¨¦s el mural fotogr¨¤fic, que recorre la vida del poeta de cap a cap, amb les fotos de fam¨ªlia i les de treball ¨Ccom a periodista, el veiem entrevistant Susan Hayward-, en actes p¨²blics i amb altres escriptors. Hi ha una gran vitrina que recull il¡¤lustracions a poemes d¡¯Estell¨¦s. Hi veiem la plana major de l¡¯art valenci¨¤ ¨CRenau, Ballester, Momp¨®, Yturralde, Armengol, Heras, Michavila, Antoni Mir¨®, m¨¦s els omnipresents Boix i Alfaro- i tamb¨¦ gent com Miquel Barcel¨® o Antoni T¨¤pies. En una altra vitrina, aprenem que el seu primer article publicat va ser una ressenya d¡¯un llibre de Knut Hamsum, el 1942, al diari Jornada. Tamb¨¦ hi ha una vitrina dedicada als m¨²sics, des de Manuel Palau a Ovidi Montllor, que tant va fer per donar a con¨¦ixer l¡¯obra del poeta. I, a m¨¦s, projeccions, escultures, documents diversos, i sobretot, un devessall de llibres: versos, teatre, articles, narracions; l¡¯obra exuberant d¡¯aquell graf¨°man incansable que va ser el m¨¦s gran poeta valenci¨¤ del segle XX.

Potser el m¨¦s vist¨®s de l¡¯exposici¨® ¨¦s el mural fotogr¨¤fic

Amb m¨¦s ra¨® que un sant, Josep Palomero ha escrit que la consideraci¨® de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s com a cronista po¨¨tic de Val¨¨ncia no ¨¦s m¨¦s que un clix¨¦ deformador. La del poeta de la ciutat, com la del poeta del poble, s¨®n etiquetes reduccionistes que oculten m¨¦s que descriuen una obra immensa i polifac¨¨tica, on hi ha corrents de fons molt m¨¦s poderosos i fecunds. ?s evident que l¡¯obra d¡¯Estell¨¦s ¨¦s oce¨¤nica i que cap clix¨¦ pot suplantar-la. I menys encara un clix¨¦ camuflat d¡¯elogi. Amb tot, si els versos d¡¯Estell¨¦s no s¨®n solament una cr¨°nica po¨¨tica de la seua Val¨¨ncia, una part d¡¯ells tamb¨¦ s¨®n aix¨°. Com ell mateix va escriure, amb lletra greu i cerimonial, Val¨¨ncia n¡¯¨¦s ¡°el nom agrupador¡±, tal com la ciutat d¨®na nom al pa¨ªs. I aix¨°, en una obra d¡¯aquestes dimensions, t¨¦ un pes enorme. Per molt que els valencians, eterns mediterranis, siguem oblidadissos, la tradici¨® existeix. En literatura, Val¨¨ncia ser¨¤ el que els escriptors valencians en vulguen ¨Ci si alg¨² els llegeix, millor-, i de moment ja ¨¦s la ciutat resclosida i rancorosa de les novel¡¤les de Blasco Ib¨¢?ez i aquesta altra ciutat, m¨¦s trista i entranyable: la ciutat atu?da d¡¯una llarga postguerra, amb els carrers antics, les baranes del riu, el sexe clandest¨ª en la fosca dels cinemes, els bars bruts de closques de gambes i mis¨¨ria i els testos de geranis al balcons, tot sentit amb la tendresa i la passi¨® de les vides humils, arrapades als dies de cada dia o a la feli? irrupci¨® sobtada de la festa, amb els enamorats pujant a les terrasses per a veure ¡°tota Val¨¨ncia en flames, la nit de Sant Josep¡±. Una ciutat -una gent i un pa¨ªs-, que Estell¨¦s estim¨¤ com una cosa pr¨°pia, i que ara existeix, i seguir¨¤ existint, perqu¨¨ va saber dir-la.