La via valenciana

Quan l¡¯ombra de la sospita s¡¯est¨¦n per damunt de totes les institucions (el govern, la corona, molts ajuntaments, certes autonomies i els ¨¤rbitres del futbol i tot) fins al punt de fer trontollar l¡¯estructura mateixa de l¡¯estat, ¨¦s dif¨ªcil apartar-ne la vista i parlar de temes amables, com ara de literatura. A m¨¦s, ens acusarien d¡¯escapistes, que ¨¦s vituperi greu. El fet ¨¦s que estem al mig d¡¯un vendaval, i se¡¯ns end¨². Els suposats papers de Luis B¨¢rcenas, que aquest diari va tindre la gentilesa d¡¯oferir ¨ªntegrament als seus lectors diumenge passat, de literatura en tenen poca. Amb tot, reclamen una lectura atenta, i tenen molt de suc.

Aquest ¨¦s un assumpte estrany, i dubte molt que se¡¯n puga traure l¡¯aigua clara. Si aquests papers s¨®n aut¨¨ntics i parlen de fets i de diners reals, comptants i sonants, o es tracta d¡¯una falsificaci¨® arterosa i criminal, no ¨¦s f¨¤cil de saber, i jo vaig tan a les fosques com qualsevol fill de ve¨ª. Les protestes d¡¯innoc¨¨ncia dels hipot¨¨ticament implicats es produ?rien indefectiblement en els dos casos i no aclareixen res. Tampoc tranquil¡¤litzen gaire les declaracions de Mariano Rajoy: ¡°Tot el que es refereix a mi i els meus companys ¨¦s fals. Llevat d¡¯alguna cosa¡±. No em diran que aquest ¡°alguna cosa¡± no ¨¦s inquietant. Tampoc tranquil¡¤litza comprovar que el partit afectat nom¨¦s considera certes aquelles apuntacions que s¡¯han pogut verificar per un altre conducte. I les altres? Si una cosa caracteritza els diners que corren per davall m¨¤ ¨¦s que deixen ben pocs rastres. Sabem que el senyor Luis B¨¢rcenas tenia 22 milions d¡¯euros a Su?ssa com si res; tamb¨¦ sabem que almenys alguns apunts d¡¯aquestes malfamades llibretes corresponen a transaccions reals. La resta ¨¦s una inc¨°gnita. Si aquesta resta que no podem prejutjar f¨®ra certa, es tractaria de l¡¯esc¨¤ndol pol¨ªtic m¨¦s gros que li ha tocat patir a un pa¨ªs que ha de bregar amb 6 milions de parats i amb una economia en la corda fluixa.

Els suposats papers de B¨¢rcenas fan m¨¦s mal encara a causa de la sempiterna lentitud de la just¨ªcia espanyola, que va deixant podrir un grapat de casos de corrupci¨® molt greus ¨Cencara el G¨¹rtel, Palma-Arena, N¨®os, el Palau, i un llarg etc¨¨tera-. En la irritada consci¨¨ncia de la gent tot suma. I a la indignaci¨® creixent pels possibles delictes en q¨¹esti¨®, cal afegir-hi la que provoca la total impunitat, fins ara, dels suposats malfactors. El cas ¨¦s que plou sobre mullat. I ¨¦s ben comprensible la por que el desprestigi de la pol¨ªtica atie l¡¯¨¨xit de populismes incendiaris o aprofitats -com va passar a la It¨¤lia de Berlusconi-, que encara ens descarrerien m¨¦s pel barranc.

Fabra t¨¦ poca culpa dels problemes de la Generalitat i el pa¨ªs que li toca governar

Sempre que es parla de corrupci¨® a Espanya, hi ha qui mira cap al Pa¨ªs Valenci¨¤ ?s l¨°gic que aix¨ª siga, i ara tamb¨¦ ha passat. Com diu I?igo de Barr¨®n en una entrevista, ¡°el Pa¨ªs Valenci¨¤ ha sigut la zona zero de la corrupci¨® i de la inger¨¨ncia pol¨ªtica en les entitats financeres¡±, i aquest sanbenito no ens el llevarem f¨¤cilment, perqu¨¨ ens l¡¯hem guanyat a pols. Fa dues setmanes, el nostre president, Alberto Fabra, convidava els empresaris que treballen a Catalunya a fugir d¡¯aquell territori envescat de sobiranisme i vindre a invertir ac¨ª (la seua col¡¤lega aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, havia dit el mateix abans). Cal aplaudir qualsevol iniciativa que beneficie els valencians, vinga d¡¯on vinga, per¨° dubte molt que un empresari escamnat d¡¯embolics trie aterrar precisament en un lloc que disfruta d¡¯una economia famosa a tot Europa pels casos de corrupci¨® que s¡¯acumulen a les audi¨¨ncies i perqu¨¨ el seu govern ha volatilitzat, en un tres i no res, la pr¨¤ctica totalitat del sistema bancari propi. A part de la descortesia que implica voler aprofitar-se dels suposats errors d¡¯una altra autonomia del mateix estat per millorar la pr¨°pia. Estic cert que Albert Fabra t¨¦ poca culpa dels problemes de la Generalitat i el pa¨ªs que li toca governar, perqu¨¨ es van provocar abans que a ell li tocara. Per¨° abans d¡¯oferir el nostre pa¨ªs com a terra de promissi¨® dels inversors prudents, ha d¡¯intentar resoldre¡¯ls. Aquesta s¨ª que ¨¦s la seua responsabilitat.

He tret la citaci¨® d¡¯I?igo de Barr¨®n de l¡¯¨²ltim n¨²mero de la revista Sa¨® (de tan bona que arriba a ser, no ens la mereixem), que tamb¨¦ inclou un article llumin¨®s de Jordi Palafox, on es poden llegir coses com aquestes: ¡°avui l¡¯economia valenciana ¨¦s sin¨°nim d¡¯atur, corrupci¨® i balafiament¡± (paraula que els meus pares encara deien i que en castell¨¤ vol dir despilfarro) i que aix¨° ho saben tots els mitjans de comunicaci¨® internacional de prestigi. ?s el resultat de d¨¨cades de capritxos, pol¨ªtiques absurdes i d¡¯una ¡°concepci¨® patrimonial de l¡¯administraci¨® p¨²blica posada al servei d¡¯amics pol¨ªtics i espirituals¡±. Amb sobre o sense, aquesta ha sigut la nostra particular aportaci¨® al vendaval hisp¨¤nic, la via valenciana. Val m¨¦s que no en presumim massa.