La guerra (dels papers) ha acabat

Entre els fons m¨¦s preuats que conserva l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), la principal instituci¨® arxiv¨ªstica catalana, hi ha, a part de milers de pergamins i documents escrits des del segle XI, els anomenats papers de Salamanca, la documentaci¨® requisada per les tropes franquistes despr¨¦s de la Guerra Civil que va ser portada a la ciutat castellanolleonesa com a bot¨ª de guerra i material per dur a terme una tasca de repressi¨® dels ven?uts, i que, despr¨¦s d¡¯una llarga reivindicaci¨®, han anat retornant, des del 2006, amb comptagotes.

De fet, quan el 1995 es va inaugurar el flamant edifici de Josep Benedito a Sant Cugat, l¡¯ANC ja s¡¯estava preparat per acollir aquesta documentaci¨® llargament anhelada. A la quarta planta, en un dels armaris compactes, s¡¯havien habilitat 50 metres lineals de prestatgeria per dipositar les caixes i els llibres que tornarien, es pensava, de manera imminent, despr¨¦s d¡¯un acord recent del Consell de Ministres. Per¨° no va ser aix¨ª, i el retorn no es va produir ni aquell any, ni el seg¨¹ent, ni l¡¯altre, sin¨® que va comen?ar 11 anys m¨¦s tard, el gener 2006, quan, enmig d¡¯una gran expectaci¨® medi¨¤tica, van sortir les primeres caixes amb destinaci¨® a Catalunya. Va ser despr¨¦s que el Ministeri de Cultura de la socialista Carmen Calvo aprov¨¦s la Llei 21/2005 de restituci¨® a la Generalitat dels documents confiscats gaireb¨¦ feia 70 anys. Una llei que, a m¨¦s, creava el Centre Documental de la Mem¨°ria Hist¨°rica sobre l¡¯anterior Arxiu de Salamanca, amb la idea de posar fi a les connotacions b¨¨l¡¤liques d¡¯aquell arxiu.

El llarg proc¨¦s semblava no tenir final: despr¨¦s de les primeres 500 caixes del 2006 (set van quedar retingudes a Madrid fins al 2008), amb documentaci¨® de la Generalitat, el maig del 2008 van arribar a Sant Cugat 270 caixes i 458 llibres m¨¦s, amb documentaci¨® sobre persones i entitats, a les quals es van afegir 200 caixes el novembre d¡¯aquell any, i 365 m¨¦s el juliol del 2011, totes relatives a persones i entitats.

Els t¨¨cnics de l¡¯ANC, despr¨¦s de revisar, catalogar i indexar la documentaci¨® (ja que a Salamanca nom¨¦s s¡¯havia procedit a la seva identificaci¨® i digitalitzaci¨®), van assegurar que el total de documents retornats era de 1.716 lligalls o caixes i de 579 llibres, que en total representen 417.579 documents i 827.900 imatges.

?El llarg proc¨¦s de retorn ha estat esquitxat de den¨²ncies d¡¯espoli, sortides de to de pol¨ªtics tant de Castella i Lle¨®, que hi veien atacs a la unitat d¡¯Espanya, com dels que denunciaven agressions a Catalunya, de recursos legals que han acabat en sent¨¨ncies del Tribunal Suprem i de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional favorables a la devoluci¨®, i d¡¯actituds poc prop¨ªcies per a la feina de les comissions de t¨¨cnics, que nom¨¦s buscaven la r¨¤pida resoluci¨® del cas.

Sorpr¨¨n que no hi hagi hagut una resposta m¨¦s efusiva de la Generalitat

Divendres passat, el Tribunal Constitucional va girar full a l¡¯assumpte en desestimar el recurs d¡¯inconstitucional interposat per la Junta de Castella i Lle¨® contra la Llei del 2005, i posar punt final a la guerra dels papers un cop esgotat tot el recorregut legal.

Despr¨¦s de con¨¨ixer el sentit de la sent¨¨ncia, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va assegurar de manera continguda, per¨° amb contund¨¨ncia, que ¡°per fi s¡¯havia fet just¨ªcia¡±, i que ¡°la ra¨® s¡¯ha acabat imposant a una de les perversitats del franquisme, la de voler esborrar la mem¨°ria dels catalans¡±. Tamb¨¦ va demanar que aquesta sent¨¨ncia positiva per a Catalunya sigui v¨¤lida ¡°tant com ho s¨®n les negatives¡±. Mascarell, per¨°, es va negar a facilitar una data precisa per a la devoluci¨® dels documents que falten ¡ª225 caixes que esperen tornar des de l¡¯abril passat i el contingut catal¨¤ de 435 caixes m¨¦s que esperen l¡¯informe positiu de la Comissi¨® mixta d¡¯experts Estat-Generalitat que validi els treballs dels arxivers¡ª, i per tant de la fi del litigi: ¡°Estic cansat de donar detalls sobre l¡¯assumpte que despr¨¦s no es compleixen¡±, tot i que va aventurar el final de mes com el termini m¨¤xim per al retorn definitiu de tota la documentaci¨® pendent.

No obstant aix¨°, ¨¦s sorprenent que, despr¨¦s de d¨¨cades de reclamaci¨® i de declaracions incendi¨¤ries, de treball sota pressi¨® de les diferents comissions d¡¯experts, i de manifestacions tant a Salamanca en contra com a favor a Catalunya, no hi hagi hagut una resposta m¨¦s contundent i efusiva per part de la Generalitat. Cap altre membre del Govern, tampoc el president Artur Mas, ha fet refer¨¨ncia al cas. Potser ¨¦s perqu¨¨ la sent¨¨ncia s¡¯ha produ?t en un moment en qu¨¨ les relacions entre Catalunya i Madrid han tocat fons, sobretot despr¨¦s de l¡¯inici del proc¨¦s sobiranista liderat per la Generalitat. En aquest context, la resoluci¨® d¡¯aquest conflicte enquistat no pot ser utilitzada, ni per uns ni pels altres, com una tireta per guarir ferides.

Els experts en arxius valoren la sent¨¨ncia com a ¡°molt professional i t¨¨cnica¡±

O potser ¨¦s que tampoc no s¡¯ho acaben de creure, perqu¨¨ ja hi va haver altres moments en qu¨¨ el final semblava que era a prop. Ramon Alberch, sotssecretari general d¡¯Arxius de la Generalitat fins al 2011, assegura que ¡°hi va haver moments en qu¨¨ feia la sensaci¨® que havia manca de voluntat en la lluita perqu¨¨ els papers tornessin, per¨° en realitat les coses es feien amb una gran escrupolositat i amb rigor, per por de fer passos en fals i per evitar l¡¯enorme repercussi¨® que podria tenir que els papers haguessin de tornar a Salamanca per haver-ho fet malament¡±.

Alberch, que ara dirigeix l¡¯Escola Superior d¡¯Arxiv¨ªstica de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, assegura que est¨¤ clar que ¡°la sent¨¨ncia deixa el cam¨ª net¡±, per¨° ent¨¦n la prud¨¨ncia de la Generalitat pel desgast produ?t per l¡¯enorme per¨ªode de temps que ha transcorregut des que va comen?ar el proc¨¦s el 1980. L¡¯especialista destaca que la recent sent¨¨ncia del Constitucional ¨¦s ¡°molt professional i t¨¨cnica¡± i que ¡°ha ent¨¨s el reglament i la metodologia arxiv¨ªstica¡±, perqu¨¨ ha fallat en contra de la den¨²ncia que el trasllat ¡°desvirtua i mutila¡± l¡¯arxiu, tal com va fer Castella i Lle¨®. Segons Albert, ¨¦s clar que amb el trasllat no es trencava la unitat de l¡¯arxiu, sobretot perqu¨¨ a Salamanca han quedat c¨°pies digitalitzades de tots i cadascun dels documents.

?s el mateix que defensa Joan Antoni Jim¨¦nez, president d¡¯Arxivers de Catalunya, que el 2006 ja assegurava que des del punt de vista arxiv¨ªstic no hi havia res que justifiqu¨¦s la perman¨¨ncia dels papers a Salamanca. Jim¨¦nez afirma que el criteri d¡¯unitat d¡¯arxiu ¡°¨¦s un concepte que s¡¯han inventat des de Castella i Lle¨®¡± i que ¡°la unitat del fons es mant¨¦¡±. I confia que el Ministeri de Cultura, l¡¯Ajuntament de Salamanca i la Comunitat de Castella i Lle¨® no dilataran m¨¦s el retorn dels documents, ¡°com han fet fins ara, dificultant-lo tant com han pogut des del 2005 i impedint que el tema acabi fa temps¡±. ¡°Per aix¨°, resulta dif¨ªcil creure que l¡¯afer hagi concloure ara¡±, conclou.

El dipositari ¨²ltim dels documents no ¨¦s la Generalitat, sin¨® els seus propietaris

Davant les acusacions que entre els documents que han tornat n¡¯hi ha alguns de pertanyents a persones o entitats no catalanes, Jim¨¦nez ho nega, tot i que ¡°hi pot haver algun error, per¨° no ho crec, he tingut acc¨¦s als inventaris que han fet arxivers professionals i no crec que hi hagi documents d¡¯altres comunitats¡±, subratlla l¡¯expert.

¡°Els arxivers catalans sempre hem apartat el debat dels papers de l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic i territorial i l¡¯hem portat al punt de vista professional. I en aquest tema les normes internacionals de patrimoni documental s¨®n clares i v¨¤lides per a tots¡±, rebla.

Per¨° Jim¨¦nez tamb¨¦ recorda que el dipositari ¨²ltim dels documents no ¨¦s la Generalitat, sin¨® els seus leg¨ªtims propietaris o els seus descendents, que tenen un termini d¡¯un any per reclamar la restituci¨® dels documents des que van arribar a Catalunya, o b¨¦ renunciar-hi a favor de la Generalitat. ¡°Identificar entitats o associacions ¨¦s f¨¤cil, per¨° persones ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil. Hi pot haver un gran nombre de persones que desconeguin que entre els documents n¡¯hi hagi alguns que els pertanyen¡±. Per aix¨°, assegura, ¡°la nostra associaci¨® i la Comissi¨® de la Dignitat treballem perqu¨¨ la Generalitat faci el m¨¤xim esfor? i sigui tan transparent com pugui per tancar el cas¡±. Segons Jim¨¦nez, la Generalitat treballa amb una relaci¨® de prop de mil persones que tenen dret als papers.

Tamb¨¦ vigilaran el proc¨¦s des de Castella i Lle¨®, ja que la seva consellera de Cultura i Turisme, Alicia Garc¨ªa ¡ªdespr¨¦s d¡¯assegurar que acaten la sent¨¨ncia del Constitucional, ¡°encara que discrepem de la decisi¨® perqu¨¨ suposa el desmantellament¡±¡ª, ha assegurat que ¡°la Junta comprovar¨¤ el compliment de la sent¨¨ncia que obliga a la restituci¨® als propietaris dels documents o als seus successors¡±. Segons Garc¨ªa, la sent¨¨ncia de la Llei del 2005 ¡°no atorga titularitat sobre els b¨¦ns restitu?ts, ja que la transfer¨¨ncia de documentaci¨® a la Generalitat es produeix amb la finalitat de la seva restituci¨® als propietaris¡±. En cas contrari, ent¨¦n Garc¨ªa, hauran de tornar tots els documents en forma de dip¨°sit a Salamanca.

Fa just un any, el febrer del 2012, la Generalitat va tornar 15 lots dels 85 que havia identificat de particulars i associacions, entre els quals abundaven carnets, fitxers, actes, convocat¨°ries de reunions, informes, relacions de milicians, butlletins, estatuts, correspond¨¨ncia i escrits de particulars. Entre les persones que van rebre els documents hi havia les filles de Francesc Camb¨®, Antoni Rovira i Virgili i Pau Romeva, ja ancianes, a m¨¦s de representants d¡¯entitats com ara la Uni¨® General de Treballadors, la CNT, Esquerra Republicana, el Partit Socialista de Catalunya i la Federaci¨® de Grups de Teatre Amateur. Tots van dir sentir emocionats en poder recuperar, o veure per primera vegada, uns papers tan personals.

A tots els que han participat d¡¯una manera o altra en la devoluci¨®, la Comissi¨® de la Dignitat, l¡¯entitat que m¨¦s ha lluitat per la recuperaci¨® d¡¯aquests papers des del 2002, els prepara un homenatge o un acte de reconeixement. ¡°Com que no tenim data de devoluci¨® no hem pensat res en concret, per¨° alguna cosa farem¡±, assegura l¡¯advocat Josep Cruanyes, que ha liderat moltes de les iniciatives. ¡°Tampoc descartem viatjar a Salamanca per explicar tot el proc¨¦s en un acte¡±. Seria un bon final per a aquesta guerra que semblava inacabable.