Bones tardes, Maese!

I dic ¡°bones tardes¡± perqu¨¨ aquesta era la manera com ens salud¨¤vem al diari. A vegades ho deia molt alt, a fi que ho sent¨ªs tothom, per poder explicar aix¨ª que el seu pare sempre li havia dit que es deia ¡°bones tardes¡± i no pas ¡°bona tarda¡±.

A mi m¡¯agradava molt la seva lit¨²rgia. Mai no vaig intimar tant amb l¡¯Agust¨ª com per anar amb la seva peniche pel Midi, ni tampoc per acompanyar-lo al Liceu, ni tan sols per participar amb regularitat en els seus ¨¤pats o passeigs amb moto. Aix¨° s¨ª, de tant en tant din¨¤vem tots dos amb en Sergi P¨¤mies.

Hi ha per¨° una colla de gent al diari ¡ªpotser seria millor dir que al diari encara en quedem uns quants¡­¡ª que ten¨ªem l¡¯gust¨ª no nom¨¦s com el nostre amic sin¨® com l¡¯exemple period¨ªstic del que vol¨ªem ser. L¡¯Agust¨ª feia una cosa que ara ja no es fa, ni se sap molt b¨¦ qu¨¨ vol dir: l¡¯Agust¨ª feia diari.

Fer diari volia dir moltes coses, com ara dir ¡°bones tardes¡± en arribar i en marxar; saber escoltar i consolar abans que preguntar i queixar-se; agitar l¡¯aquelarre dels matins per fer trempar la gent per la tarda; fer baixar el sufl¨¦ quan la cosa se sortia de mare abans de tancar l¡¯edici¨®; tenir contentes la Dolors, la N¨²ria, la Maria, el Coleto, el Llu¨ªs Bosch, l¡¯Agust¨ª Carbonell i tants d¡¯altres, no nom¨¦s la gent que escrivia sin¨® tamb¨¦ els que feien que els altres pogu¨¦ssim escriure.

L¡¯Agust¨ª no nom¨¦s sabia tractar els redactors sin¨® tamb¨¦ els col¡¤laboradors. No nom¨¦s els que tenien firma sin¨® poder. No nom¨¦s escrivia sin¨® que editava i telefonava. No nom¨¦s feia diari sin¨® que va crear una secci¨® d¡¯opini¨® amb nous talents, gent capa? de retratar la ciutat i el pa¨ªs. Alguna vegada li havia dit que era un gran entrenador perqu¨¨ sabia fitxar i alhora treballar amb el planter.

Feia diari: escoltava i consolava, tocava totes les tecles i mai es confonia de g¨¨nere

L¡¯Agust¨ª sempre sabia qu¨¨ calia fer perqu¨¨ gestionava persones i no espais. Mai no havia vist ning¨² liderar millor una redacci¨® sense ser-ne el director ni altra cosa que un redactor en cap. La seva secci¨® de Cultura i Opini¨® ha estat el mirall de moltes altres, especialment la d¡¯Esports.

Hi va haver un temps, a les redaccions d¡¯abans, en qu¨¨ aquestes funcionaven amb una admirable disciplina obrera, com recorda sempre l¡¯Enric Gonz¨¢lez. I l¡¯Agust¨ª sabia manar i sabia creure. Ara en dir¨ªem un periodista transversal. Tocava totes les tecles amb precisi¨®, rigor i eleg¨¤ncia, i mai no es confonia de g¨¨nere. No era el mateix una cr¨°nica que una cr¨ªtica, un bitllet que una columna, un color que un Pat¨¦ de campa?a.

Nom¨¦s aquells que s¡¯han inventat les seccions a mida, seccions de calaix de sastre, podrien discrepar del seu to period¨ªstic, ser¨¨ i exacte com els gols que feia Kubala. Jo vaig tenir la gran sort de compartir amb ell alguns partits de futbol, perqu¨¨ enten¨ªem que el Bar?a, m¨¦s que jugar a futbol, tocava. M¨²sica, Maese!

La seva grandesa s¡¯explica d¡¯una manera molt gr¨¤fica. Nom¨¦s cal que llegiu les diferents necrol¨°giques que s¡¯han escrit d¡¯ell i veureu que no n¡¯hi ha cap d¡¯igual, no es repeteixen. Aix¨° vol dir que cadasc¨² el veia d¡¯una manera diferent, de la seva manera, essent per¨° la mateixa persona. Coneixia la gent i sabia com tractar-la.

Ho feia tot molt b¨¦. L¡¯Agust¨ª sabia parlar, sabia escriure, sabia menjar, sabia beure, sabia cantar, sabia viure.

Amb el pas del temps, va deixar de venir cada dia a la redacci¨®, per¨° sempre t¡¯atenia. Tothom li trucava. Tots li encoman¨¤vem coses i ens feia quedar b¨¦ perqu¨¨ mai no tenia un no de tan bona persona com era. Encara ara recordo el seu ¨²ltim article sobre esports, una columna al Quadern titulada El Bar?a, mut. Una reflexi¨® que ha fet fortuna.

Jo s¨®c d¡¯aquells que el necessitava veure i sentir-lo tot sovint, sobretot per demanar-li consell. Per¨° el que em feia m¨¦s feli? era escoltar de tant en tant el seu ¡°bones tardes¡± a la redacci¨®. Aleshores li respon¨ªem: ¡°Bones tardes, Maese!¡±, perqu¨¨ ell, per a mi i per a molts de la redacci¨®, era el maese i no el mestre. Nom¨¦s quan ell passava pel diari recuper¨¤vem aquella trempera i tamb¨¦ aquella vida a voltes assemble¨¤ria, ¨¤crata, divertida, per¨° sempre rigorosa i especialment period¨ªstica.

Quan venia l¡¯Agust¨ª ens pos¨¤vem tots a fer el diari amb un somriure. I r¨¨iem, i crid¨¤vem, i ens discut¨ªem, I f¨¨iem aquell xivarri, talment com si els telers de la f¨¤brica familiar fossin el nostre motor de la vida. L¡¯Agust¨ª era d¡¯aquells escollits que omplen la redacci¨®.

Simplement es tractava, com ja s¡¯ha escrit i em deia quan record¨¤vem plegats la meva condici¨® de pag¨¨s, de llaurar recte i girar rod¨®.

N¡¯hi ha uns quants encara en aquest diari, en aquest ofici, que cada dia busquem la rella i el tros, per continuar fent diari.

Bones tardes, Maese!