La incertesa del llibre

Un lustre despr¨¦s del comen?ament de la crisi, el sector del llibre afronta a tot arreu, i el Pa¨ªs Valenci¨¤ est¨¤ lluny de ser-ne una excepci¨®, una realitat que no admet additius ni colorants: les xifres de facturaci¨® baixen sensiblement i el llibre objecte forma part ja dels articles a qu¨¨ les ofegades fam¨ªlies comencen a renunciar. Retallades que afecten el llibre d¡¯oci i, tamb¨¦, els materials escolars, amb els continguts congelats a l¡¯espera de l¡¯en¨¨sima reforma educativa, la del ministre d¡¯Educaci¨® Jos¨¦ Ignacio Wert. Problemes conjunturals que cal sumar als estructurals, posem per cas els tristos nivells de lectura valencians: un 56,8% de lectors de llibres en temps d¡¯oci al Pa¨ªs Valenci¨¤, segons les dades de la Federaci¨® d¡¯Editors d¡¯Espanya (FGEE). Per davall, novament, de la mitjana estatal. Un panorama gens encoratjador.

Jes¨²s Figuerola, president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤ (AEPV) i cap de l¡¯editorial Perif¨¨ric, adverteix que no tenen encara dades espec¨ªfiques valencianes de l¡¯any 2012, per¨° estima que hi ha hagut una baixada quant a la facturaci¨® ¡°al voltant del 15 o el 20%, en la mateixa l¨ªnia del que s¡¯ha produ?t a Catalunya¡±. Figuerola hi apunta uns quants factors. D¡¯una banda, la baixada pel que fa al consum privat. Despr¨¦s, la davallada del que anomena ¡°compra institucional¡±, a trav¨¦s de biblioteques, o llibre encarregat per ajuntaments i institucions. Finalment, hi ha el descens del llibre educatiu per l¡¯augment de la reutilitzaci¨®. ¡°Aquestes xifres no tenen res a veure amb el fam¨®s llibre digital, que ¨¦s un sector encara incipient, la gran davallada es produeix per les dimensions brutals de la crisi que patim¡±.

L¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤ estima que hi ha hagut una baixada quant a la facturaci¨® al voltant del 15 o el 20%

Si de cas, la q¨¹esti¨® digital s¡¯albira com una amena?a futura. A hores d¡¯ara, les dades de l¡¯ISBN registren un 20% de llibres digitals, per¨° l¡¯adaptaci¨® de les editorials a aquesta nova realitat ¡°no s¡¯ha fet al 100% perqu¨¨ no hi ha negoci entorn del llibre digital i el nivell de pirateria ¨¦s brutal¡±, afirma el president dels editors valencians. I apunta una dada referent a Espanya: 160.000 desc¨¤rregues legals enfront de 200.000 dispositius de lectura electr¨°nica venuts. Figuerola, en tot cas, matisa que aquesta realitat no afecta de moment les editorials valencianes: ¡°El 95% del llibre en catal¨¤ que es ven al Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s llibre escolar¡±.

Amb tot, els editors preveuen un any 2013 ¡°molt dur¡±. ¡°La reforma educativa de Wert ha paralitzat l¡¯edici¨® de llibres educatius, malgrat que les editorials solien canviar de materials cada cert temps. El curs vinent no hi haur¨¤ pr¨¤cticament novetats de material educatiu. I les grans editorials que s¡¯hi dediquen temen el pitjor. Les coses estaran com estan o pitjor encara¡±, conclou Figuerola, que demana dels pol¨ªtics ¡°un aut¨¨ntic pla nacional de lectura que no s¡¯ha fet mai i que implique editors, autors, llibreries¡­ La nostra situaci¨® ¨¦s ag¨°nica i s¡¯ha de fer alguna cosa¡±.

L¡¯expedient de regulaci¨® d¡¯ocupaci¨® presentat fa uns quants mesos per Edicions Bromera, la principal editorial valenciana, va fer sonar les alarmes sobre la situaci¨® del sector. El propietari, Josep Gregori, coincideix amb l¡¯an¨¤lisi de Figuerola a l¡¯hora d¡¯identificar els forats negres. I n¡¯hi afig un altre, com ara el llibre infantil i juvenil de prescripci¨® als centres educatius. ¡°El professorat s¡¯adona de la situaci¨® de les fam¨ªlies i est¨¤ posant en marxa estrat¨¨gies de lectura que no inclouen comprar llibres: reutilitzaci¨®, recurs a les biblioteques, lectures en com¨², etc¨¨tera¡±. D¨¨ficits que arrosseguen un altre tipus d¡¯edici¨®. ¡°L¡¯edici¨® al Pa¨ªs Valenci¨¤ est¨¤ bastant supeditada al m¨®n escolar i falta un p¨²blic lector normal que vaja a una llibreria i trie el llibre que li agrada. ?s una minoria. Per¨° gr¨¤cies a l¡¯edici¨® escolar s¡¯han pogut fer unes altres coses¡±, diu en refer¨¨ncia precisament a l¡¯edici¨® de literatura per a adults, els lectors ¡°normals¡± que apunta Gregori.

Amb tot, els editors preveuen un any 2013 ¡°molt dur¡±

L¡¯editor tamb¨¦ veu amb recel el tema del llibre electr¨°nic. ¡°La venda de llibres electr¨°nics no s¡¯enlaira. O perqu¨¨ els dispositius no es fan emprar per a llegir o perqu¨¨ ja comencen a notar-se els efectes de la pirateria¡±. I tampoc no veu grans oportunitats en el llibre electr¨°nic enfocat al m¨®n educatiu. ¡°L¡¯elaboraci¨® d¡¯aquests llibres est¨¤ a l¡¯abast de molt poques empreses¡±, diu, al mateix temps que fa ressaltar que les escoles ¡°no estan preparades: no hi ha connectivitat a les aules, no hi ha ordinadors¡­ A banda, les experi¨¨ncies a Catalunya han tingut un ¨¨xit relatiu¡±. Aix¨ª les coses, sobre l¡¯any 2013 l¡¯empresari de Bromera no llan?a bons auguris: ¡°Et penses que no pots caure m¨¦s i continues caient. La nostra empresa ha hagut de fer una reestructuraci¨® perqu¨¨ han caigut molt les vendes. I quan creus que tens un equip m¨¦s racional amb relaci¨® a la venda, et trobes uns mesos de desembre i gener amb unes vendes esfere?dores¡±. Davant d¡¯aix¨°, ¡°intentem fer una economia de publicaci¨® d¡¯escala, per exemple coeditant llibres infantils amb editors d¡¯uns altres pa?sos. A m¨¦s, s¡¯han de reduir les tirades i fer apostes m¨¦s segures, sense que aix¨° vulga dir fer apostes liter¨¤ries poc fonamentades¡±, resumeix Gregori.

El terratr¨¦mol es deixa sentir tamb¨¦ en les llibreries. David Cases, llibreter de La Traca i nomenat recentment president del Gremi de Llibrers, apunta una baixada en les vendes del 15 al 20% el 2012 que s¡¯ha de sumar a una reducci¨® del 40% des de l¡¯inici de la crisi. O el que ¨¦s el mateix, una baixada quasi a la meitat del volum de negoci. De moment, el tancament de llibreries no ¨¦s significatiu al Pa¨ªs Valenci¨¤, per¨° ja hi ha retallades importants de la despesa i, fins i tot, uns quants acomiadaments. Amb tot, Cases assegura que la campanya de Nadal ¡°va anar b¨¦, potser perqu¨¨ el llibre continua sent un bon regal¡± i apunta que les vendes semblen haver-se estabilitzat al mes de gener. ¡°Tot el que siga no vendre menys ¨¦s un ¨¨xit¡±, assenyala, per¨° adverteix que ¡°tots els establiments que treballen el llibre de text tindran una campanya molt dolenta, perqu¨¨ no hi ha novetats a l¡¯expectativa de la reforma de Wert. I a aix¨° hem de sumar el reciclatge¡±.

V¨ªctimes d¡¯aquesta tronada perfecta s¨®n tamb¨¦ els autors, sobretot els escriptors i escriptores en valenci¨¤

Cases anota que tamb¨¦ s¡¯ha notat la davallada quant al llibre de prescripci¨®, que era una cosa que ¡°funcionava molt b¨¦¡±. ¡°S¡¯ha notat molt. Les associacions de pares i mares pressionen molt amb el tema del reciclatge, per¨° retallar en educaci¨® o en sanitat va en contra de nosaltres mateixos¡±, alerta. Un altre factor desestabilitzador ¨¦s la manca de pagament de la Generalitat de l¡¯abonament-llibre, un deute que arriba a 10 milions d¡¯euros. ¡°Paguen alguna coseta, per¨° el deute ¨¦s una barbaritat per a un sector com el nostre. El que passa ¨¦s que no tenim la for?a de les farm¨¤cies, som quatre gats¡±, es queixa el responsable del Gremi de Llibrers.

V¨ªctimes d¡¯aquesta tronada perfecta s¨®n tamb¨¦ els autors, sobretot els escriptors i escriptores en valenci¨¤. Esperan?a Camps, autora amb dues novetats ara mateix en les prestatgeries, veu amb preocupaci¨® la situaci¨®. ¡°Cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil trobar llibres escrits en la nostra llengua. I el problema ¨¦s trobar lectors. Si en comptes de publicar 100 t¨ªtols se n¡¯editaren 80 per¨° que tingueren lectors, no passaria res, per¨° no ¨¦s aix¨ª. I en tot cas em preocupa que aqueixa tend¨¨ncia de no comprar llibres vinga per quedar-s¡¯hi: quan acabar¨¤ la crisi, comprar llibres ja no ser¨¤ una necessitat, s¡¯accedir¨¤ d¡¯una altra manera. M¡¯inquieta perqu¨¨ estan desapareixent llibreries i editorials, ¨¦s com regar la terra amb sal¡±, raona l¡¯autora de Naufragi a la neu. L¡¯ant¨ªdot a aix¨°? ¡°Crear necessitat. Hi ha gent, com ara editorials menudes, que est¨¤ fent-ho molt b¨¦, fan una bona tasca perqu¨¨ acosten el llibre al lector¡±, apunta. El que sembla en retroc¨¦s, en tot cas, ¨¦s la creaci¨® de les biblioteques personals. ¡°?s molt desagradable, aix¨°, perqu¨¨ una biblioteca personal marca la vida de les persones, l¡¯enriqueix. Els llibres que t¨¦ una persona t¡¯ho diuen tot sobre ella¡±, conclou amb recan?a.